TALLADITS QUEST (part 0)

última hora: "planassu" per demà...

NOM: TALLADITS QUEST (rollo kilian's quest però molt millor (també farem vídeo))

finalitat: entrenament de running per guanyar resistència i capacitat de diversió extrema. Enfortir les artèries (i en el cas de "bonus vomiting" també la capacitat del control del diafragma)

lloc: PortAventura

objectiu: pujar el màxim nombre de vegades a totes les atraccions (no consecutivament) per la qual cosa caldrà fer tots els desplaçaments corrent.

material necessari: bambes de córrer, motxilla lleugera amb camelback o bidons, GPS Garmin, GoPro HERO, xiulet d'auxili, mòbil (per connexió en viu amb Lins Base Camp), aliment energètic i frontal per quan ens atrapi la nit. (no s'aconsella l'ús de pals)

hora d'inici: 10am PortAventura Park
hora de finalització: 10pm Port Aventura Park
12 hores non stop

desnivell acumulat: us ho direm diumenge...

participants: El Petit Talladit, Bosco Cusó i Jordi Saragossa.

• bonus vomiting: per tal de millorar la capacitat digestiva tant important en curses de llarga distància, després de dinar, es durà a terme una sèrie de 5 repeticions al Dragon Khan. Objectiu clar, no assolir el " the vomiting time".

• ass bonus: s'obtindrà 1€ per mullar amb les pistoles d'aigua degudament instal·lades als "Canyon Rapids" per cada fotografia de PortAventura's Shop en la que s'hagi aconseguit sortir fent un 'calvo'.
  

• cola bonus: s'obtindrà una coca-cola en cas d'aconseguir una fotografia en els 'Canyon Rapids' on els 3 participants estiguin acompanyats en un bot únicament per membres del sexe femení.

• miss wet shirt bonus: s'obtindrà 1€ per mullar als companys de la 'Talladits Quest' a la parada dels pirates que dispares a una diana i tiren aigua si s'aconsegueix una fotografia acompanyat d'una noia amb samarreta mullada/xopa (en la qual la samarreta haurà perdut la seva capacitat d'opacitat corresponent).

• kid bonus: s'obtindran diners per comprar llaminadures en cas d'aconseguir una fotografia a dalt d'una atracció per menors de 13anys.

l'organització es guarda el dret a crear nous bonus en qualsevol moment del dia anomenats "a que no tens collons a... BONUS".

totes les bonificacions i premis de la Quest aniran a càrrec dels 3 participants.

to be continued...

Marxa del Garraf 2010

Aquest diumenge un parell de talladits vam participar a la Marxa del Garraf que organitza la UME. Van haver-hi moments de tot... amb 45 km ja dóna temps de tenir alguna baixada física i mental, però res greu, jeje. Potser el millor va ser el "voltarén" que ens vam prendre a mitja cursa, sobretot per l'Albert que tenia el tibial anterior demanant-lo a crits. Al final, una marca de 7:23, i la frikada d'entrar a meta en un sprint de photo finish genial. Aquí teniu un parell de fotos de l'arribada, més pròpia dels 100m llisos que d'una marató.

fotos: Xavier Saragossa

I no podem tancar aquesta entrada sense fer un parell d'agraïments. Primer al Bosco que va deixar bona part del seu equipament de runner, de manera que vam poder minimitzar el pes i augmentar el confort! I l'altre agraïment és pel Jordi i l'Oriol que van fer la cursa de 21km i els pares Saragossa i la Mireia que van fer de supporters fins al final.

Cavalls de vent 2010

Aquest any la cavalls de vent ha deixat molt bones estones, converses, bromes, i també algunes lleus lesions que no ens aturaran. Vam tenir la sort de trobar-nos el jove fotògraf de fotosíntesi.cat que ens va poder fer algunes fotos dignes de runners com Déu mana. Les podeu veure al seu bloc.

(del facebook del fotògraf)

Samarreta 2.0

Proposta samarreta aprofitant la idea del Bosco de posar el perfil de la cursa. No sé si estem a temps, però ahí queda:

Propostes per a Ultra-Talladits

encara ens queda temps, però no puc evitar dissenyar algun entrenament de cara als Cavalls de Vent de l'Octubre, i ja a més llarg termini, de cara a Chamonix 2011 :)

Aprofitant una estada senderista a la zona de Núria, he tingut temps per pensar alguna alternativa (no és que sigui nova, és que simplement l'he posat a la carpeta mental d'"entrenaments futurs")

opció a) Des de Queralbs a Nuria pel camí habitual + Nuria a Comadevaca pels enginyers + descens a Queralbs per les gorges del Freser. (opcional bany final :))


opció b)
Deixant el cotxe a Fontalba, Fontalba - Puigmal per via directa + un tram d'olla de longitud variable (finestrelles, noufonts...) + baixada a Nuria + de Nuria a Fontalba pel camí que hi va directe.

opció c)
Sortint de Eina o St Pere dels Forcats, agafar el camí del coll d'Eina, i allà decidir si fer anada i tornada per la carena o baixar a Nuria i pujar, i tornar a Eina pel mateix camí. --> versió fàcil per a habitants de la Cerdanya.



Per anar bé, totes tres haurien de caure aquest estiu...
Tot i estar pensades per a la secció Ultrarunning dels Talladits, s'accepta companyia.

La idea és fer els recorreguts a ritme mitjà... sense morir fustigats, però no a ritme de trekking


Salut, i qui no tingui sabatilles de córrer, que vagi buscant :P

Lins

7ª Marxa La Selva del Camp Muntanya de Prades...

Dissabte 27 4:40 a.m. hora zulu:
El Lins i un servidor (Boss pels amics) ens trobem a la porta de can Conill Cortes, per anar cap a la Selva del Camp. Desprès d'una hora i mitja de trajecte, no absent d'infraccions (i no penseu en el que estàveu pensant, jo fa temps que ja no m'excedeixo en els límits de velocitat, el Lins n'és t'estimoni) arribem al punt d'inici de l'última gesta, aventura, putada, matada, bestiessa, tonteria, digue-li com volgueu, que es disposen a fer alguns membres dels Talladits.
A les 7:00 a.m. (sempre hora Zulu) tocaràn diana, així que ràpidament anem a buscar el nostre dorsal (un braçalet amb còdic de barres en aquest cas), els obsèquis i la samarreta, alguns ja donàriem per ben invertits els diners de l'inscripció, no obstant, no desistim i prosseguim amb el pla acordat.
Amb la precisió d'un rellotge süís, donen la sortida a la 7ª Marxa "La selva...", amb precència de 2 membres dels talladits escortats de 538 persones més. Comencem a ritme tranquil, hi ha molts quilometres per davant i l'experiència del Lins és un punt al nostre favor, està clar que si volem ser en el TopTen hem de deixar passar a unes 400 persones per tal de clavar-los una ganivetada quan s'ho tinguin cregut.La marxa comença amb un temps solejat, amb ràfegues de vent, però en definitiva un bon temps que ens acompanyarà el que queda de jornada. Seguint les premises del mestre en funcions marquem un ritme tranquil, però controlant en tot moment als que portem davant.
Comencen les primeres pujades i amb això les primeres ganivetades, decideixo deixar-me de tàctiques i de "còdics d'honor" i marco les primeres arrancades, deixant enrera a tot el personal "trecker" que trobo. Ens sentim forts, malgrat la grip que portàvem alguns, aixì que tirem amb força amunt. Amb tanta força i tanta mala sort que ens passem un desviament important i amb la tonteria perdem 1/2 hora de temps valuós i unes energies en baixar i pujar, molt valuòsses també. Això si ens donem el "gustàs" de tornar a avançar alguns especíments de la vida qüotidiana.


Us parlaria dels noms dels avituallaments o dels pobles que passàvem, però anàvem amb el temps just i amb un ritme exigent. Ens marquem un objectiu primordial "La Butifarra a Prades", el Lins m'hen havia fet algún comentari al matí i pel meu cap no passava altre cosa, Butifarra, Butifarra, Butifarra. Alguns dels participants que ens podíen seguir, van fer-se ressó també de les paraules que a mi em passàven pel cap, Butifarra, Butifarra, Butifarra!!! Finalment arribem a Prades, això marcarà un segon punt d'inflexió en la cursa. Ara en posesió dels obsèquis, la samarreta i havent menjat aquell troç (o troços) de butifarrot amb pa i tomàquet, ja no quedàven alicients per a seguir corrents, tot i així vam seguir (que estúpid és l'ésser humà). A partir d'aquí vam seguir acompanyats de l'Óscar, un amic del Lins que ens va donar conversa i bona companyia. Passat el poble de Capafonts ens trobem amb una escena dantesca, esgarrifossa i dolorossa, un corredor uns metres davant nostre al creuar un "vaden" d'un riu, ha patinat i s'ha tret l'hombro de lloc. Ens estem un rato amb ell esperant les assistències, 15 min més perduts en l'acte de bona fe.

l'Oscar (taronja), i el Bosco (negre) després de fotre-li atxasso al tio de la motxilla quechua

La tarda va anar arribant no sense abans fer una pujada "inhumana", inhumana segons anomenàven les veus experimentades que per allà corrien, a mi em va semblar una pujadeta més de les que faig quan vaig a comprar el pà a Vallvidrera. Si ho haig de reconèixer m'estic posant com un toro i prova d'això era la de vegades que em van cridar "Anims Killian!!" cada cop que avançava algú i no em diguis Lins que era només per l'estètica que portava.

no només, però l'aspecte té una retirada...

Apurem els últims quilòmetres compartint i provant els diferents gels i productes energètics que cadascú portava per a l'ocasió. Decidit, el pà amb tomàquet i la butifarra serà el que jo portarè a partir d'ara.
El poble de la Selva del Camp ens queda a la vista, a escassament 8km però amb una baixada inhumana (això si que era inhumà de veritat), a quí se li acut posar una baixada així?? desprès de 60km i 4900m de desnivell. Segur que el que va dissenyar el traçat no ha participat mai en la cursa.

L'arribada, meteòrica, no sense una última rampa en esprint per part d'un servidor, animada per crits tals com "però que fas??", "estas boig?", "d'on l'has tret aquest??", per tal de cremar les últimes forces.
A la meta, satisfacció i un diploma, (Si Mama!! tinc un diploma d'algo). Tot això amb un temps de 11 hores 45 min i la esgarrifossa dada de 10547 kcal cremades, lo equivalent a 4 o 5 Big Mac's del MacDonal, així que sí Lins, aquesta semana quedem i fem per recuperar-ho.

victoriosos (la blanca també és samarreta Talladits)

Un altre cop al cotxe i cap a casa, amb la sensació d'haver cumplit i amb la satisfacció de pensar que aquell repte ja era nostre, alguns per 2ona o 3era vegada.ç

PS: edito (Lins) -> fotos

més motivació ultra

del mateix autor del vídeo que vaig penjar ja fa un temps (Matt Hart)... versió 2009:




i just ara, després de veure el vídeo... va, qui s'apunta a l'equip Talladits per l'UTMB 2011??
El Bosco i un servidor estem encarats a la de 168km, però els novells podeu concentrar-vos a la CCC (vora 98km) o a la TDS (sobre 105km)...
Encara teniu un munt de temps per aconseguir els punts ;)

Sobre el vídeo...i ara que no em sent ningú, comentar la presència de la Krissy Moehl (guanyadora UTMB 09)... quin tros de dona... [és la de la segona foto del vídeo... i més endavant uns quants cops... en concret, la de la samarreta lila en els trams que surten dues noietes corrent no en cursa...]

Fixeu-vos també que es pot arribar a meta molt mes trillat del que vem arribar els talladits l'any passat als Cavalls del Vent... xD

Salut!!

Lins

Finisher!

hola a tothom!!

sembla mentida, pero ja ha passat un altre any...

Finisher altre cop.. 3rd in a row... i de fet, ha resultat ser el meu millor resultat, he atutat el temps en 50:21...

Pero la cursa ha estat fantastica, i no ho dic pel temps (perque de fet, hi va haver forca estona, que si no passava res dolents, arribava en menys de 48h, que hauria estat espectacular..)

ha sigut una passada la relacio entre tots els corredors.. he trobat bons amics que coneixia, i n'he fet de nous...
Durant la cursa vaig deixar de banda la meva sociopatia, i vaig relacionar-me amb tothom, xerrant amb tot el personal, aturant-me a oferir ajuda a tothom... ha estat molt divertit... i a mes, ara ja gairebe tothom em coneixia... si no del tot, almenys era com: "ah! the spanish guy! you should move in here, it would be cheaper!"... no els falta rao...

ha estat molt divertit.

el temps ha estat forca benevol... diria q arribant max a -29C.. pero nomes una matinada em sembla.... l'unic problema es q hi havia forca humitat, i se'm congelava tot, pero prou be :)


to be continued!!!!

speed blogging

hi everybody!

soc al motel, en una habitacio petiteta, compartida amb l'alicia, el ray i l'iso... pero te internet!

ahir a la nit vaig arribar a duluth, on l'alicia i el bill em van acollir a casa seva (una casa preciosa, de dos pisos, jardinet nevat....) molt generosament.

avui hem conduit (ella, de fet) cap a International Falls, i hem anat al gear check... fa gracia pq la meitat de gent ja em coneix, i vaig pel mon com si fos un expert xD

ara al vespre acabem de fer una gran reunio de corredors mentre sopavem al 'chocolate mousse', em sembla que el millor puesto de la zona... ha estat divertit... gent de varis llocs, US, Brazil, Southafrica, Samoa (!) i Cat, en nomes 10 persones!

i ara, abans d'anar a dormir, us deixo amb alguns punts importants a destacar del que porto d'aventura:

- no cal saber parlar angles per treballar a l'aeroport de bcn\

- els amics de Delta Airlines son uns cracks de la bio-enginyeria... han fabricat uns carbassons amb EXACTAMENT el mateix gust que l'enciam

-tothom te iphone, o blackberry, o els dos alhora...

-el tio del meu costat al restaurant s'ha fotut dos bistecs gegants, i ha demanat dos postres! (diu que ho cremara corrent... jo crec q se'l menjaran els llops)

to be continued

salut! :)

Arrowhead Ultra 2010

Cadascú segueix les seves tradicions... al Febrer, hi ha qui celebra el Día de los enamorados, i jo viatjo a Minnesota... igual d'inútil, igual de consumista... però ei, cada persona ha de buscar els seus alicients per tirar endavant en una vida tan avorrida com aquesta :)

Demà matí vaig a comprovar què tal funciona la nova terminal


i també a seguir el meu estudi sobre les aerolínies que viatgen als USA... vistes Iberia, KLM, Northwest i Continental (no dirieu mai quina és la pitjor... hi vaig anar fa 10 anys... :)), enguany faré el test a Delta Airlines:


De Barcelona a Atlanta, d'Atlanta a Minneapolis, i d'allà al petit poble de Duluth, on em rebrà la meva amiga Alicia, que ja em va fer un gran favor aquest estiu venint a rostir-se amb mi a Badwater :)

L'endemà, dissabte, conduir unes quantes horetes per un paisatge igual (de fet, si no és aquell, poc li falta) al de la pel.lícula Fargo, fins a International Falls, seu de la cursa.

L'event està creixent, ha aconseguit suport de les institucions i han ampliat els participants a vora de 115 personetes. (ei, que diuen que fins i tot un senador o algo així vindrà a fer un discurset!).
Participació força internacional, un parell d'anglesos, italians, un alemany, canadencs, la troupe habitual d'amics brasilenys (en particular Marco Farinazzo, guanyador de Badwater 09, récord a la Brazil 135, i futur récord a Arrowhead), el meu amic Iso (semi bolivià semi californià) i un català.

Seguiment:

Comença la cursa vora les 7 del matí del dilluns (hora d'allà, o sigui a les 14 de Catalunya), durarà fins a 60 hores... i com en edicions anteriors, aniran penjant informacions al blog de la cursa:

http://www.arrowheadultra.com/ --> read our blog, o directament:

http://www.arrowheadultra.com/blogger/blogger.html

i poster algo en el forum on s'arriba des de la web principal.

Si tinc temps, i possibilitat de connexió d'algun tipus, intentaré escriure per aquí, o al Facebook, o al fòrum talladit...


una abraçada a tothom, i ens veiem d'aqui una setmana i poc més... jo amb el cutis estupendo, vosaltres, depèn del canvi climàtic.

salut!!!!

Coming soon...

http://www.arrowheadultra.com/



to be continued...

cosetes post-Cavalls

(a nivell personal... com que sóc jo el que escriu.... si voleu, editeu i expliqueu la vostra part ;))

després del Gran Èxit, servidor ha mantingut un ritme tranquil de vida... zero entrenaments, presa de consciència de la feina a fer al College, engreix (com els porcs)...

enmig, vaig deixar-me convèncer pel Did per a una altra de les seves fantàstiques voltes per Collserola.
Una bona volta, que va servir per a tots dos per anar millorant la nostra forma i tècnica ciclista (cadascú al seu ritme, n'hi ha que som de lent aprenentatge), que després de començar improvisada (perdent-nos per alguns corriols i fent marxa enrera, com sempre), vem enllaçar amb el recorregut de la Marató de Collserola. Molt bonic, però a vegades in-ciclable :)

Al cap d'una estona, la meva bici va tenir un petit contratemps amb forma de cadena explotada... i després d'una fallida reparació amb dues pedres, va aparèixer un ciclista de l'espai amb una bici increïble amb rodes encara més increïbles.

diferent color, però més o menys així

sisi, impressionants

El mega-crack es va aturar i ens va deixar el seu "tronchacadenes", i després de veure'l enlairar-se, vem continuar tranquilament des de La Floresta direcció a casa.



I pensant en aprofitar aquest entrenament, la setmana següent (o sigui, aquest passat dissabte, si no em comfonc amb les dates) vaig anar a córrer la Marxassa de Mataró.
Des del Montseny fins a Mataró en un recorregut força "corrible"


Fa 3 anys la vaig fer en 11h 5', però no recordava en quin estat em trobava aquell dia, o sigui que el plan era rebaixar el temps anterior.

A la sortida faig grup amb l'Oscar "Sioux" Martí, amb qui vaig fer bona part de l'UTMB d'enguany, i un conegut seu, de nom en clau "Clave".

l'Oscar i jo a la sortida (foto de Ramon Vila)

El que havia de ser una marxa tranquila amb un objectiu assequible, es va convertir en una cursa "a cara de perro" com diuen els castellans. Tots tres vem sortir disparats (quan vem poder sortir, perque hi havia un embut a l'inici, i vem sortir dels 15 últims..), i a un molt bon ritme ens vem dedicar a avançar a tothom, excepte els 14 tios que van arribar abans nostre.... sisi... una senyora remuntada!

Total, 8h 35'... gens malament... i encara hauria estat millor si no haguéssim perdut una bona pila de temps a l'embús de la sortida (20-30 minuts potser).

Va ser una sensació divertida córrer tanta estona i a un ritme tan elevat... pensava que explotaria en algún moment, i hauria d'acabar arrossegant-me, però no, vaig resistir, i sense grans problemes... ves a saber, si ara em posaré a rebaixar els temps de totes les meves curses :)

una abraçada, i salut!!

Lins

Cavalls de vent...

Doncs si comencem per la conclusió més innocent, podem dir que les samarretes van anar prou bé i que van deixar constància de la presència dels talladits als Cavalls. Sobretot en van ser conscients aquells que van passar alguna estona darrera d'un de nosaltres, a part de l'estampació de l'esquena hi va contribuir algun que altre "attention" entre d'altres outputs corporals.

La sortida va ser dissabte a les 11h del matí, tot i que vam pujar a buscar els dorsals el divendres i vem fer nit a Puigcerdà. La jornada va començar amb una correguda d'escalfament involuntari quan algú ens va dir que ens tancaven el control de dorsals de la sortida. Poc després la típica (suposo) sortida en curses d'aquest tipus en que tot Déu es posa a correr encara que tinguis per davent 80 km i 5800 m de desnivell. A partir d'aquí a pujar, pujar i pujar fins la Tosa, zampant-nos en tres hores quasi una tercera part del desnivell.

Fins la meitat (control nº5 - Prats d'Aguiló) vem establir un suposat ritme coservador, que ens va portar per diversos paisatges realment macos però que no es van gaudir tot el que un voldria. Allà un pseudo-sopar, alguns tràmits logístics, i cap amunt altre cop. Ja era de nit i el fred començava a apretar. La barrera psicològica de la meitat debia fer efecte pq un servidor va petar bastant i va acabar intentant buidar el sistema digestiu en diverses ocasions. D'aquí cap a l'Estasen generalment en baixada on ens vem tornar a reunir i drsprés al Gresolet des d'on vem inicair penúltima pujadeta destacada amb un ritme interessant.

Amb els Empedrats van començar els últims 15 km, realment agònics, on el Lins es va destacar amb un traca final amb la qual ens va treure un "ratillo". 4 km de pujada matadora i 11 més de baixada que ens van portar a Bagà a primera hora del matí.

l'equip al refugi de Cortals. (foto de Josep Massaguer)

En general una experiència enriquidora si més no, que personalment vaig gaudir força en diversos moments tan per la situació, com per la companyia, com pel paisatge, per l'ambient, pel repte en sí mateix...I que sobretot, a partir de la segona meitat, va ser força-molt dur, sobretot pel que fa al dolor a tot el tren inferior i al malestar general.

A destacar també els ànims i l'ajuda de les "supporters" (Elena, Núria i Mireia), que van ser a la sortida, al Niu de l'Àguila, a Prts d'Aguiló, a l'Estase i a l'arribada (vaya tute tb). També van anar molt bé els préstecs de material, ànims i consells que ens va donar el Lins. A destacar el que ens va dir segons abans de començar: "Encara que et sembli que no, sempre es pot una mica més".

PD: Si voleu podeu afegir detalls o no detalls. A veure si aconsguim fotos que alguna maca deu haver-hi. --> Edito (Lins): foto

Samarreta Cavalls de Vent... V.3.09

Bueno us havia de mostrar quines són les samarretes que portarem als Cavalls de vent, ja sigui com a corredor o com a acompanyants.

Ja estan fetes així que només queda que el David o el Carles les passin a buscar pel meu decathlon. En directe són molt guapes, així que també podem fer-ne més pels interessats.

PD: Albert això no és una competència al teu logo, seria com tenir Ubuntu però amb l'escriptori Gnome o KDE...

Editat (diD): Doncs ara mateix les samarretes estan en el meu poder i han quedat molt guais. Us he posat el logo en gran, una possible versió multicolor per fer-lo una mica més alegre (no, no és fantàstica), i la simulació de les samarretes amb la estampació en negre, que és com són en realitat. I a més un parell de fotos de qualitat péssima de la samarreta real.

ruta "quasi-ultra" per Montserrat

Reunió ultrafondista talladística a Montserrat per completar un exigent recorregut dissenyat pel dissenyador Did, gairebé al voltant del massís, amb sortida alegre a Can Massana i arribada semi-penosa al mateix lloc.

Congregats allà el Did i el Bosco com a prova prèvia als Cavalls del Vent, l'Alfred arrossegat una mica a contra cor i servidor (Lins) perquè sóc un adicte.


La ruta consta d'un numero de quilòmetres indefinit entre vint i pico i trenta pocs, però això si, amb precisió, de 1640 m de desnivell positiu.
Total plegat, més de 6 hores de patiment... excessiu per ser un diumenge tarda, on tots hauriem d'estar fent yoga per encarar bé la setmana... peeero... ja sabem que els convencionalismes no entren en aquest blog (almenys no els fem públics :)).

coronant el Montgròs

està clar qui va patir més per arribar al St Jeroni (jo)

just abans que ens enganxi la nit

Algú podria tenir la sensació de pensar: "oh, quins nois tan formosos i sans.. dediquen el que queda de cap de setmana a fer exercici en comunió amb la natura!"... Doncs bé... per celebrar el success, peregrinatge a un McDonalds a reequilibrar el % de TransFat del nostre cos... (si vostè és la mare de certa persona involucrada en aquesta història, no en faci cas, és gairebé tot mentida)


Salut!! ;)

Lins

ps: si algú vol, podeu editar l'entrada per afegir/rectificar el que calgui

Mini resum UTMB 09

Després d'un intent fallit el 2008 vaig decidir (Lins, per servir-vos) que em pendria uns any sabàtics d'UTMB, per recuperar-ne les ganes...

Tot i això, poc abans que tanquéssin les inscripcions vaig decidir que no suportaria un final d'agost a barcelona veient com sóc l'únic ultra-runner que s'ha quedat sense córrer per Cham i voltants...

l'Oscar Martí i servidora

Dijous tarda, recollida de dorsals, visita de la fira del corredor, passeig per saludar alguns catalans coneguts... sobretot l'Oscar, amb qui hem compartit moolts km's en les marxes de la copa catalana, i amb qui coincidim força en el ritme.

Ah, que no me n'oblidi, tot plegat regat amb la fantàstica companyia de l'Elena, que va aprofitar l'ocasió per fer un combo: veure'm patir en aquest món que li és estrany i visitar una mica Chamonix i voltants (la seva primera però no última vegada als alps :)).

Divendres tarda sortida... pensava que ja no m'emocionaria, però vaig tornar a tenir gallina de piel :)

A partir d'aquí ja tot va ser més dur. La llarga temporada que arrossegava es va deixar notar i em notava molt més cansat del normal en cada punt. Recordo aturar-me a cada punt conegut del recorregut i pensar: "mm, per aquí recordo anar més fresc que això".

foto de l'Oscar

a Courmayeur... només feia veure que dormia

A partir de la parada de Courmayeur el cansament es va fer molt més evident. Em va deixar ko, a punt de desmaiar-me al refugi Bertone, on vaig deixar anar a l'Oscar perque no hagués de carregar amb el meu cadàver.

Després de rumiar la meva retirada una bona estona (enmig ma mare em va dir per telèfon que no m'amoinés, que sempre milloro cap al final... no li vaig comentar que estava a punt de trucar a l'helicòpter de rescat...), vaig decidir morir amb les botes posades... que seguiria avançant fins que em quedés desmaiat per alguun racó o fins que em treguéssin per fora de control.

No va ser tan mala idea, perque vaig anar millorant el meu estat poc a poc (seempre a punt de defallir per desnutrició, com que no puc menjar normal... però això ja és habitual..).

Tanta va ser la millora, que vaig fer la pujada a la Tete auxs Vents, i el descens final a Cham corrent com un campió.

gairebé la recta final

En definitiva, finisher altra vegada... però aquest cop se m'ha fet més dur que la resta (que tampoc van ser cap passeig a colli flors...)... cosa que m'ha reafirmat en la meva idea de deixar passar un temps sense córrer aquí per tornar-hi amb uns ànims ben renovats.... però la recent introducció d'algun talladit en món de l'ultrarunning vol distorsionar els meus plans.... no se, ja ho veurem... sempre queda la opcio de fer d'utillero (he tingut la sort de rebre l'ajuda, en menor o major mesura segons la situació del Bosco, la família Saragossa, la meva família i de l'Elena, cosa que agraeixo eternament), i així almenys fer algo útil.

amb l'armilla de finisher (que no es veu gaire)

una abraçada nois!!

Lins

ps: si no diu el contrari, les fotos són de l'Elena

primeres reaccions

hola gent! us escric des de l'habitacio amb l'aire posat... o sigui que no patiu per mi :)

cursa durissima... quina calor, per deu!! (i amb aixo ja esta gairebe tot dit, jeje.... a no, i que llarga que es!!!.. hi ha trams en que et passes hores i hores corrent per la mateixa carretera recta... molt dur pel cap, i pels peus)

aixi rapidament, abans que algui de vosltres freak out, quan vaig arribar al final, de n it, s'acabava de declarar un incendi a la muntanya, i havien tancat la carretera q duia a meta, just en el punt del'estacio de control 6, a 131 milles.... i van decidir convertir-ho en final de cursa. Alla hi vaig arribar al cap de 42 h i pico, i em van donar medalla, samarreta, i el buckle commemoratiu dels que acaben en menys de 48hores (que no vaig poder demostrar, pero era obvi que l'aconseguia)

vem anar a l'hotel, i em vaig adormir vestit de corredor a sobre el cobrellit de seguida. Al mati, m'he llevat, i he vist a la web de la cursa que havien reobert el cami, i elfinal tornava a estar a135 milles, i que oferien als que havien acabat a 131, fer el tram que faltava, pero havent corregut el rellotge durant el proces.

aixi doncs hem anat a fer les milles que faltaven (he trigat una hora clavada), i hem fet un altre coples fotos d'arribada i tota la pesca... jo he passejat el meu buckle orgullos i per descomptat ningu ha dit q no elmereixes, es obvi que si.. per tant, soc finisher i tinc el buckle, pero l'unic es q sera mes llarg d'explicar quan algu em pregunti pel tema :)

i de fet el director, Chris Kostman m'ha agrait l'esforc de pujar per n omes aquest ultim tram.... que per cert, ben be s'ho valia, pq ell lloc es precios!

En definitiva, finisher a Badwater, que es com una competicio sobre a veure qui aguanta mes estona amb el cap dins del forn, pero que te un aire, una especie de glamour, que et fa entir especial quan hi ets, com un escollit.... com diu el seu slogan: Badwater. The challenge of the champions...... tu diras, amb una samarreta que diu aixo, et sents especial (encara que no ho siguis :))

calor maxima mundial... per cert, com a detall, quan el divesh i l'alicia, dos dels meus assistents (crew members) arribaven a Furnace creek, van fer ous ferrats a la carretera (i si, sels van menjar.. i no, no havien posat paper d'alumini a sota, directament a l'asfalt) ..... ou yeah!

salut!

Game on!!

acaba de caure un llamp a tocar de casa... he sortit abans i m'he mullat molt de genoll cap avall... fins i tot he notat un punt de fresqueta... però per a mi, cap problema!! :-D

Demà morning agafo el meu avió cap a California!

un Boeing de la Continental.. com el meu

Després de temps de rebuscar i rumiar, vaig aconseguir el meu vol cap a San Diego, previ pas per Newark, i sortint de BCN (sense passar per Madriz!)

Un cop allà, el meu amic Iso em recollirà i anirem tirant cap al Death Valley (en concret el poblet es diu Furnace Creek), on hi trobarem a l'Alicia i al Divesh, la resta de l'equip.

Diria que és el diumenge matí-migdia-tarda d'allà (-> veure: * Hora californiana) hi ha el meeting previ a la cursa, recollida de dorsals, veure els corredors famosos, flipar amb lo entrenat que ve el personal, constatar que sóc el que té la pell més blanca a l'oest del mississipi...

i Dilluns matí, a les 6:00 d'allà (*), donen la sortida al grup de corredors catetos (jo), dues hores més tard als normalets, i dues hores més tard als pros.

tot plegat, fins i tot a la reunió prèvia del diumenge, en teoria amb un seguiment live a la web:

http://www.badwater.com/2009web

hi haurà un video live, i piulades de twiter en teoria força constants, així com els temps de pas dels corredors pels controls i tota la pesca.... en teoria, un bon seguiment... però suposo que importaran més els pros, però ei, ja és algo :)

Servidor, Carles Conill, dorsal 64, i l'altre català, el Xesc Terés, dorsal 58

La meva arribada, entre 45 i 60 hores després de sortir... si no teniu res important a fer durant aquelles estones, passeu a xafardejar i a enviar-me forces mentalment.

fins aviat!!!! :)

* Hora de Califòrnia: allà van 9 hores més tard ( el Sol surt 9 hores més tard), o el que és el mateix, quan a Califòrnia són les 12:00 (migdia), a Catalunya són les 21:00 (nou del vespre).

au revoire! (ai, no..)

Entrenament nocturn a Montserrat

Dissabte vespre el Tzaragotza amb el seu Ibiza-Porsche, el Boss i un servidor (Lins) vam anar a fer una volteta per montserrat.

davant del monestir

Començant just abans de la barrera del monestir, seguim per la plaça del cremallera, i pugem per la pista de St. Joan.

pujant cap a St. Joan

Tot plegat ple de boira, o sigui que poques vistes tenim... D'allà, pel camí que voreja els Gorros, fins al st Jeroni (a meitat d'aquest camí ja tot ben fosc). Al cim fotos i videos ràpids perque el bosco (amb samarreta ultra-curta) no se'ns congeli i baixem ràpid recitant frases famoses de l'APM. Al ritme de "se va a ve un follón que no sabe ni dÓnde sa metío" arribem a la mini-església de sota el cim, on reposem un segon amb delicioses barretes energètiques de piscolabis.

foto de cim (poca llum)

el delay de la càmera juga males passades

Triem el camí del Pla dels Maduixers i les escales per tornar al monestir... i el fem a molt bon ritme, però gaudint-lo.
Com que un cop allà, ja s'havien sentit força comentaris referents a la insuficient duresa del recorregut, decidim allargar la jornada nocturna recorrent les escales (d'aquelles llargues) del camí de la Cova. Poc abans d'arribar-hi donem per bo l'intent i tornem cap al monestir i d'allà al cotxe. ... ja està prou bé, 2 hores 40 min... :)

S'ha acabat l'entrenament? No, podríem acabar amb uns "toques" amb la pilota de futbol de l'Albert :)

salut!

Marxa de Cap de Rec

http://capderec.wordpress.com/

Em llevo a les 2:00 de la matinada, i cap a la cerdanya, ja que la cursa comença a les 6:00 al Refugi de Cap de Rec.. bona hora per començar...

una bona excursioneta per la Cerdanya i Andorra.... un recorregut no molt llarg (51km), però amb un desnivell apreciable (aprox 2600 m d+), dividit en dues pujades.



preveient els meus futurs objectius, la idea era anar tranquilament i reservant-me per intentar no morir a la pujada fins al refugi de Perafita (increïblement cruel.. l'any passat m'hi vaig arrossegar llastimosament)... I així ho vaig fer... però igualment vaig patir com un animal :)

El final és preciós, després d'una pista avorridota (es veu en pla gairebé al final del perfil), una baixada genial per dins del bosc i d'uns prats... mm, només per aquell tros, estic començant a oblidar la pujada infernal i pensant en tornar :)

gairebé al final de la primera pujada


ja dins d'andorra, cap avall!

i un video cutre (o cutre-video), enregistrat amb el mòbil (no hi tinc gaire pràctica encara...) en el primer coll, abans del refugi de l'Illa, o sigui en la frontera entre Catalunya i Andorra...
Com que estava intentant trotar es mou una mica tot, i a part no sembla sentar-li bé els canvis de lluminositat :). En qualsevol cas, és la primera prova, anirem millorant.

Salut! (i a veure si algú s'anima a matinar l'any que ve! :) )