dijous, 16 de juliol del 2009

primeres reaccions




hola gent! us escric des de l'habitacio amb l'aire posat... o sigui que no patiu per mi :)



cursa durissima... quina calor, per deu!! (i amb aixo ja esta gairebe tot dit, jeje.... a no, i que llarga que es!!!.. hi ha trams en que et passes hores i hores corrent per la mateixa carretera recta... molt dur pel cap, i pels peus)



aixi rapidament, abans que algui de vosltres freak out, quan vaig arribar al final, de n it, s'acabava de declarar un incendi a la muntanya, i havien tancat la carretera q duia a meta, just en el punt del'estacio de control 6, a 131 milles.... i van decidir convertir-ho en final de cursa. Alla hi vaig arribar al cap de 42 h i pico, i em van donar medalla, samarreta, i el buckle commemoratiu dels que acaben en menys de 48hores (que no vaig poder demostrar, pero era obvi que l'aconseguia)





vem anar a l'hotel, i em vaig adormir vestit de corredor a sobre el cobrellit de seguida. Al mati, m'he llevat, i he vist a la web de la cursa que havien reobert el cami, i elfinal tornava a estar a135 milles, i que oferien als que havien acabat a 131, fer el tram que faltava, pero havent corregut el rellotge durant el proces.


aixi doncs hem anat a fer les milles que faltaven (he trigat una hora clavada), i hem fet un altre coples fotos d'arribada i tota la pesca... jo he passejat el meu buckle orgullos i per descomptat ningu ha dit q no elmereixes, es obvi que si.. per tant, soc finisher i tinc el buckle, pero l'unic es q sera mes llarg d'explicar quan algu em pregunti pel tema :)
i de fet el director, Chris Kostman m'ha agrait l'esforc de pujar per n omes aquest ultim tram.... que per cert, ben be s'ho valia, pq ell lloc es precios!


En definitiva, finisher a Badwater, que es com una competicio sobre a veure qui aguanta mes estona amb el cap dins del forn, pero que te un aire, una especie de glamour, que et fa entir especial quan hi ets, com un escollit.... com diu el seu slogan: Badwater. The challenge of the champions...... tu diras, amb una samarreta que diu aixo, et sents especial (encara que no ho siguis :))





calor maxima mundial... per cert, com a detall, quan el divesh i l'alicia, dos dels meus assistents (crew members) arribaven a Furnace creek, van fer ous ferrats a la carretera (i si, sels van menjar.. i no, no havien posat paper d'alumini a sota, directament a l'asfalt) ..... ou yeah!



salut!


dijous, 9 de juliol del 2009

Game on!!

acaba de caure un llamp a tocar de casa... he sortit abans i m'he mullat molt de genoll cap avall... fins i tot he notat un punt de fresqueta... però per a mi, cap problema!! :-D

Demà morning agafo el meu avió cap a California!

un Boeing de la Continental.. com el meu

Després de temps de rebuscar i rumiar, vaig aconseguir el meu vol cap a San Diego, previ pas per Newark, i sortint de BCN (sense passar per Madriz!)

Un cop allà, el meu amic Iso em recollirà i anirem tirant cap al Death Valley (en concret el poblet es diu Furnace Creek), on hi trobarem a l'Alicia i al Divesh, la resta de l'equip.

Diria que és el diumenge matí-migdia-tarda d'allà (-> veure: * Hora californiana) hi ha el meeting previ a la cursa, recollida de dorsals, veure els corredors famosos, flipar amb lo entrenat que ve el personal, constatar que sóc el que té la pell més blanca a l'oest del mississipi...

i Dilluns matí, a les 6:00 d'allà (*), donen la sortida al grup de corredors catetos (jo), dues hores més tard als normalets, i dues hores més tard als pros.

tot plegat, fins i tot a la reunió prèvia del diumenge, en teoria amb un seguiment live a la web:

http://www.badwater.com/2009web

hi haurà un video live, i piulades de twiter en teoria força constants, així com els temps de pas dels corredors pels controls i tota la pesca.... en teoria, un bon seguiment... però suposo que importaran més els pros, però ei, ja és algo :)

Servidor, Carles Conill, dorsal 64, i l'altre català, el Xesc Terés, dorsal 58

La meva arribada, entre 45 i 60 hores després de sortir... si no teniu res important a fer durant aquelles estones, passeu a xafardejar i a enviar-me forces mentalment.

fins aviat!!!! :)

* Hora de Califòrnia: allà van 9 hores més tard ( el Sol surt 9 hores més tard), o el que és el mateix, quan a Califòrnia són les 12:00 (migdia), a Catalunya són les 21:00 (nou del vespre).

au revoire! (ai, no..)

dilluns, 6 de juliol del 2009

Cresta dels Besiberris

El cap de setmana passat vam fer la cresta dels Besiberris en la modalitat preferida del Lins, en "single push", que forçosament ha de ser la modalitat que més li agrada a l'Alfred "ultralight". Tot i així encara haugés pogut ser més ultralight, ja que alguns vam carregar plumón, i també vam carregar dues cordes, de les quals només en vam utilitzar una per fer els dos ràpels de rigor. O sigui que sortim el dissabte a les 4 i pico de la matinada de Barcelona, amb la intenció de ventilar-ho tot el mateix dissabte.

Horari aproximat
4:30 - Sortim de BCN
8:30 - Arribem a Cavallers
9:00 - Ens posem a caminar
13:30 - Arribem al peu del Besiberri nord
14:00 - Comencem la cresta pujant el Besiberri nord
18:30 - Arribem al Besiberri sud
19:00 - Comencem a baixar després de fer una bacaina
23:00 - Arribem al cotxe al pàrquing de Cavallers

El diumenge ens vam poder llevar molt, molt tard gràcies a la gentilesa de la família Ferrer, just per veure el último superviviente, que al costat del que vam fer nosaltres... (ejem)

I aquí van algunes de les fotos que vam fer a la cresta...