Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris frikades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris frikades. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juny del 2011

SuperBoscoMan

Què pot passar quan tornes de fer l'Estasen al Pedraforca?
Què pot passar quan el cansament i la sona juga males passades a les corbes de la carretera de Saldes?
Què pot passar quan deixes volar la imaginació i gaudeixes com un nen de tot el que et passa en un bon dia d'escalada?

... els talladits ja ho han descobert!!

Pots veure coses increïbles com aquesta...

perquè la vida no ens deixa de sorpendre...


dilluns, 15 de novembre del 2010

Close 2 Araceli

Òbviament quan un talladit es troba proper a un gran alpinista, sent un esclat de sensacions dintre seu, doncs sabem del cert el mèrit d'aquella persona al ser on és, amb el currículum que arrossega. Si a més, es tracta d'una alpinista, sabem que ha hagut de donar un "plus" perquè com hem vist moltes vegades, el món de l'alpinisme es troba una mica masculinitzat. Però tranquils les coses estan canviant...

Si a més aquesta alpinista està de bon veure, és clar, que com a mínim un bon talladit ha d'aproximar-se fins a una distància propera per tal de verificar que les suposicions siguin certes. Però clar... si resulta que aquesta alpinista que està de bon veure és l'ARACELI SEGARRA, alguna cosa més s'ha de fer.


Després de la xerrada, l'Araceli va regalar unes postals als oients, i després pacientment va està firmant-les a tota una corrua de gent que volien endur-se un escrit personalitzat. No cal que us digui que la gent va saltar sobre les postals com si fos la fira de material de muntanya de segona mà de Sants. En fi, el talladit en qüestió es va quedar sense postal, però vam esperar pacientment al final de la fila pensant i buscant què ens podria firmar l'Araceli. I quan es va acabar la fila, l'alpinista va respirar tranquila dient "ja s'han acabat les postals, ja no cal que firmi res més, oi?"

Aquest és el diàleg entre l'Araceli (A) i el talladit (T):
T - Home, a mi m'agradaria que em poguessis signar alguna cosa, però jo m'he quedat sense postal...
(L'Araceli fa una cara de compassió tot expressant "i jo què vols que hi faci noi")
T - Mira tu tries, o em firmes el calçotets o la samarreta.
A - Jo prefereixo els calçotets.
(El talladit riu pensant...)
A - Saps què? Estira't a qui sobre la taula i jo et firmo els calçotets. (segons de silenci) Va, vinga et firmo la samarreta.
(El Talladit s'acosta i comença a estirar la samarreta per tal que la firma pugui quedar perfecte)
A - Ui, no, no. Treu-te la samarreta.
(L'Araceli riu amb els pocs presents que hi ha allà, i el talladit ja té la samarreta fora.)
A - La planxarem una miqueta.
T - Jeje, ben fet.


Aleshores durant la creació artística de l'obra la gent va estar atenta apreciant el traç i el braç de l'artista. I el silenci només va ser trencat quan l'Araceli va girar el cap per mirar el talladit, i va dir:
A - Caram, quin pitram!
T - Home, no gaire.
A - Tranquil era broma.



Després d'això i alguna que altra correcció ortogràfica, el talladit ja lluia la samarreta per Vic, tot orgullós. I ja podem dir que un talladit s'ha quedat sense samarreta amb l'Araceli Segarra!!
El fotògraf va aprofitar per donar-se a conèixer, com sempre fa allà on va. És bo o dolent que et relacionin amb els talladits, jeje.



dimarts, 27 de gener del 2009

increïble composició de menjar energètic!

fa temps que comentàvem algunes llistes d'ingredients misteriosos en els embalatges d'aliments...
doncs n'he trobat una nova mostra:

en un paquet de sobres de gels energètics marca Aptonia (Decathlon):

aquí veiem la caixa en companyia dels seus semblants



detall del text


Increïble però cert... al final dels ingredients: Trazas eventuales: crustáceos, huevo, pescado, cacahuetes, soja, leche, fruto de cáscara, apio, anhídrico sulfuroso y sulfitos, moluscos.

és sensacional... no sabria dir quin és el que està més fora de lloc.... xD


diumenge, 1 de juny del 2008

Tenim un bon arxiu

Bones!!

Ja sabem que tenim un bon arxiu de material: fotos, vídeos, pedretes, rascades...
Però tenim cada frikada que tela marinera. I no pot ser que a la portada de la nostra web no hi hagi res. Així que m'he proposat enganxar-vos aquí un petit recull de fotos vàries. Quins records!

El món necessita noves aventures com les nostres, que es preparin!


Albert Tzaragotza