Estasen al Pedraforca

Ja tenim el vídeo de l'escalada estival de la via Estasen al Calderer, un dels cims del Pedraforca. 700 metres d'escalada AD, amb passos molt agraïts, amb bones vistes, bon ambient. Una clàssica de les nostres terres, que no pot faltar...

Aquí teniu la ressenya que vam seguir, i a ressenya.net també hi surt.

Cap de setmana actiu

Aquest cap de setmana els talladits han tornat a la muntanya, que és el lloc on se senten millor...

La cordada Alfred-Did va escalar el Gorro Frigi, suposem que per una via ben interessant. (editeu el post i completeu la info).


I la cordada Bosco-Lins i Albert-Xavi van escalar la via Estasen al Pedraforca. Tot un èxit, amb molt de Sol i molt ambient...

Teresina amb plumón

Malgrat les baixes temperatures no renunciem a tocar la roca. I preservant la integritat dels nostres dits optem per la versió ferrada de Montserrat. Arribem al punt més alt amb la ferrada Teresina que ens puja a Sant Jeroni. Un dia molt xulo, visibilitat extrema i molt poca gent. La diversió no va faltar.

A meitat de ferrada hi ha un molt bon mirador de la cara nord de Montserrat.

Ara el ràpel pot fer-se baixant per uns petits ganxos que han instal·lat.

I la rampa final fins al mirador de Sant Jeroni l'han facilitat una mica amb alguns ganxos a la paret.

I la foto de cim buscant de fer-la el més divertida possible.

Magdalena inferior

Boniques escalades a la magdalena inferior, on alguns s'inicien en la clàssica, i d'altres alimenten la passió per l'escalada montserratina. Les vies escollides van ser: "la que hi faltava" i la "sebastià-patiño". Una mica de fred... ambient talladit!

Escalada a Montserrat.

Amb una mica de retràs, però per fi escric l'entrada al blog.

Pels que esteu en hores baixes, ocupats, treballant a saco (això va pel metge), estudiant, projectant, dormint, tocant, cantant, esquiant, mandrejant, menjant, o que simplement no heu anat a escalar últimament, us deixo un breu resum del que l'Albert Pérez, el Remi (un company de feina, que alguns ja coneixen) i un servidor vam anar a fer dimecres passat a la nostre tan estimada muntanya de Montserrat.



En principi ens debatiem (per la calor que es preveia), entre una cara sud o una nord. El que teníem clar es que volíem una tapia per anar prenent contacte de nou amb la via llarga. Ens vam decantar per una via molt recomanable a l'agulla de Can Jorba, la Bego-Miguel-kush, recomanable, per la inusual quantitat de seguros que hi havia, a més de la bona qualitat de la roca.



Desprès de jugar-nos entre el Perez i jo, a pedra-paper-tisora qui obria de primer, vam encordar-nos tots 3 per clavar-nos 240 m de roca imaculada. Un servidor, dotat d'una sort espasmòdica va tenir l'opció d'obrir el primer llarg, sense saber que, al final, obriria tota la via ell solet.

Primers llargs constants, amb roca molt bona i reunions a prova de bombes.




La segona part potser una mica menys constant pero amb algún que altre passet per superar resalts. Desprès de casi 5 hores ens plantem al cim, amb la sensació d'haver fet bé la feina, però sense saber que encara ens faltava un descens penós de dues hores, per un barranc anomenat el Joc de l'Oca.

En breu més fotos, això només és un tast del que vam fer, el Perezen té moltes més a la seva càmara, quan pugui les penjo al Flick'r.

Una abraçada a tots, aquest any la roca es preveu intensa.

Via "el Mur" a l'Elefant

Inicialment teníem pensat fer una via als plecs del llibre, però a finals de mes de maig el Sol ja comença a ser de justícia, i si no volíem morir en l'intent havíem de refugiar-nos a alguna via d'orientació nord. Així doncs, després d'una amable recomanació vam decidir anar a fer el Mur a l'Elefant, a la zona de st. Benet. Ambient molt agradable, la via molt ben protegida, i amb algun pas maco, i les vistes com sempres esplèndides.

foto: montserratclassic.blogspot.com

I a destacar... doncs que el Lins va estrenar el gats tot terreny, que l'Alfred es va passar tot el dient que jo escalo lent, i que a última hora ens va caure un ruixat que ens va refrescar un pèl massa.

(edició by Lins)

Només afegir que l'albert va anar de primer heroicament tota la via :)

imatges (algunes)

1- l'alfred en el primer llarg, assegurat per l'albert
2- fent el freak a la reunió, per variar
3- pujant en un pic secundari per tenir bon paisatge
4- l'ermita de St Salvador (?) excavada a la roca

Talladits-Salamandres

L'Albert Tz i un servidor (Lins) vem aprofitar una de les poques finestres de "bon" temps aquesta setmana santa per anar a fer el salamandra a Montserrat.

En concret, a la via Sol Solet de la Miranda de Can Jorba:ressenya.net

Via no molt xunga, però més emocionant quan un llarg està totalment xop de les pluges de la nit :) (insuficient sol solet) .
A nivell escaladoril, l'albert molt bé, jo justet, i a més amb seriosos problemes de peus de gat... cosa que va fer que experimentéssim amb rappels, i sistemes d'assegurança poc ordinaris...

Gairebé ningú a Montserrat... només un parell d'escaladors que ens van voler tirar uns meteorits a sobre, uns francesos escalant 10c+, i :

:) salut!