Teresina amb plumón

Malgrat les baixes temperatures no renunciem a tocar la roca. I preservant la integritat dels nostres dits optem per la versió ferrada de Montserrat. Arribem al punt més alt amb la ferrada Teresina que ens puja a Sant Jeroni. Un dia molt xulo, visibilitat extrema i molt poca gent. La diversió no va faltar.

A meitat de ferrada hi ha un molt bon mirador de la cara nord de Montserrat.

Ara el ràpel pot fer-se baixant per uns petits ganxos que han instal·lat.

I la rampa final fins al mirador de Sant Jeroni l'han facilitat una mica amb alguns ganxos a la paret.

I la foto de cim buscant de fer-la el més divertida possible.

La bicicleta

Podríem dir que tots els talladits sense excepció som amants de la ciència i la tècnica i que tots tenim més d'una bici: la que ens poden robar i les que no. En el "què qui com" de TV3 van dedicar tot un programa a la bicicleta. És altament recomanable veure'l, està molt ben fet i han trobat maneres molt interessants d'explicar el intríngulis de la bici d'una forma molt lúdica.

Close 2 Araceli

Òbviament quan un talladit es troba proper a un gran alpinista, sent un esclat de sensacions dintre seu, doncs sabem del cert el mèrit d'aquella persona al ser on és, amb el currículum que arrossega. Si a més, es tracta d'una alpinista, sabem que ha hagut de donar un "plus" perquè com hem vist moltes vegades, el món de l'alpinisme es troba una mica masculinitzat. Però tranquils les coses estan canviant...

Si a més aquesta alpinista està de bon veure, és clar, que com a mínim un bon talladit ha d'aproximar-se fins a una distància propera per tal de verificar que les suposicions siguin certes. Però clar... si resulta que aquesta alpinista que està de bon veure és l'ARACELI SEGARRA, alguna cosa més s'ha de fer.


Després de la xerrada, l'Araceli va regalar unes postals als oients, i després pacientment va està firmant-les a tota una corrua de gent que volien endur-se un escrit personalitzat. No cal que us digui que la gent va saltar sobre les postals com si fos la fira de material de muntanya de segona mà de Sants. En fi, el talladit en qüestió es va quedar sense postal, però vam esperar pacientment al final de la fila pensant i buscant què ens podria firmar l'Araceli. I quan es va acabar la fila, l'alpinista va respirar tranquila dient "ja s'han acabat les postals, ja no cal que firmi res més, oi?"

Aquest és el diàleg entre l'Araceli (A) i el talladit (T):
T - Home, a mi m'agradaria que em poguessis signar alguna cosa, però jo m'he quedat sense postal...
(L'Araceli fa una cara de compassió tot expressant "i jo què vols que hi faci noi")
T - Mira tu tries, o em firmes el calçotets o la samarreta.
A - Jo prefereixo els calçotets.
(El talladit riu pensant...)
A - Saps què? Estira't a qui sobre la taula i jo et firmo els calçotets. (segons de silenci) Va, vinga et firmo la samarreta.
(El Talladit s'acosta i comença a estirar la samarreta per tal que la firma pugui quedar perfecte)
A - Ui, no, no. Treu-te la samarreta.
(L'Araceli riu amb els pocs presents que hi ha allà, i el talladit ja té la samarreta fora.)
A - La planxarem una miqueta.
T - Jeje, ben fet.


Aleshores durant la creació artística de l'obra la gent va estar atenta apreciant el traç i el braç de l'artista. I el silenci només va ser trencat quan l'Araceli va girar el cap per mirar el talladit, i va dir:
A - Caram, quin pitram!
T - Home, no gaire.
A - Tranquil era broma.



Després d'això i alguna que altra correcció ortogràfica, el talladit ja lluia la samarreta per Vic, tot orgullós. I ja podem dir que un talladit s'ha quedat sense samarreta amb l'Araceli Segarra!!
El fotògraf va aprofitar per donar-se a conèixer, com sempre fa allà on va. És bo o dolent que et relacionin amb els talladits, jeje.

Marxa del Garraf 2010

Aquest diumenge un parell de talladits vam participar a la Marxa del Garraf que organitza la UME. Van haver-hi moments de tot... amb 45 km ja dóna temps de tenir alguna baixada física i mental, però res greu, jeje. Potser el millor va ser el "voltarén" que ens vam prendre a mitja cursa, sobretot per l'Albert que tenia el tibial anterior demanant-lo a crits. Al final, una marca de 7:23, i la frikada d'entrar a meta en un sprint de photo finish genial. Aquí teniu un parell de fotos de l'arribada, més pròpia dels 100m llisos que d'una marató.

fotos: Xavier Saragossa

I no podem tancar aquesta entrada sense fer un parell d'agraïments. Primer al Bosco que va deixar bona part del seu equipament de runner, de manera que vam poder minimitzar el pes i augmentar el confort! I l'altre agraïment és pel Jordi i l'Oriol que van fer la cursa de 21km i els pares Saragossa i la Mireia que van fer de supporters fins al final.

Magdalena inferior

Boniques escalades a la magdalena inferior, on alguns s'inicien en la clàssica, i d'altres alimenten la passió per l'escalada montserratina. Les vies escollides van ser: "la que hi faltava" i la "sebastià-patiño". Una mica de fred... ambient talladit!

Tràiler del Cervino 2009

Tot i que amb força retard, s'està fabricant el reportatge de l'ascensió al Cervino del 2009. De moment tenim el mini-tràiler. Encara no podeu veure imatges de l'escalada, però sí que podeu gaudir de tots els preparatius:

Cavalls de vent 2010

Aquest any la cavalls de vent ha deixat molt bones estones, converses, bromes, i també algunes lleus lesions que no ens aturaran. Vam tenir la sort de trobar-nos el jove fotògraf de fotosíntesi.cat que ens va poder fer algunes fotos dignes de runners com Déu mana. Les podeu veure al seu bloc.

(del facebook del fotògraf)

Samarreta 2.0

Proposta samarreta aprofitant la idea del Bosco de posar el perfil de la cursa. No sé si estem a temps, però ahí queda:

Autògraf de nivell

No hi ha res com tenir contactes. I en aquest cas, com en molts d'altres, el bon contacte és mon germà. Mireu quina dedicatòria m'ha aconseguit pel meu famós, atrotinat, remullat, arrugat, malmès... llibre de 4000s dels Alps:

Retocs a Taüll

Per si algú vol decorar alguna paret, aquests dies a Taüll, amb l'ajuda del Jordi, hem muntat una panoràmica vertical. És de l'escalada de l'agulla de l'arbret a Montserrat. Són 4 fotos empalmades, i ara la foto té 3330x6624 píxels. Si algú vol imprimir-se un póster DIN A-3 crec que costa uns 20€.



I per si algú vol un nou fons de pantalla, n'he fet un amb una foto que vam fer el Lins i jo al refugi Albert 1r, quan vam pujar l'aiguille du Tour.



Si voleu alguna de les dues fotos m'ho dieu que les tinc amb la resolució correcta. I per cert, fixeu-vos que hi he incorporat el nou logo Talladits!

Primeres fotos dels Alps 2010

Un dia d'aquests, quan el Lins torni de terres hostils, podem fer una quedada i mirem totes les fotos que tenim. De moment us deixo algunes fotos perquè comenceu a ensumar el què han estat aquests dies a Chamonix.

Típica meditació que fa un talladit quan està aburrit a dins la tenda, a la valle blanche, i fa fred.

En Lins en plena cornisa de la travessa Midi Plan

Foto amb el Dawa Sherpa, impressionant persona i campió de l'UTMB del 2003

Cim de l'aiguille du Tour

Propostes per a Ultra-Talladits

encara ens queda temps, però no puc evitar dissenyar algun entrenament de cara als Cavalls de Vent de l'Octubre, i ja a més llarg termini, de cara a Chamonix 2011 :)

Aprofitant una estada senderista a la zona de Núria, he tingut temps per pensar alguna alternativa (no és que sigui nova, és que simplement l'he posat a la carpeta mental d'"entrenaments futurs")

opció a) Des de Queralbs a Nuria pel camí habitual + Nuria a Comadevaca pels enginyers + descens a Queralbs per les gorges del Freser. (opcional bany final :))


opció b)
Deixant el cotxe a Fontalba, Fontalba - Puigmal per via directa + un tram d'olla de longitud variable (finestrelles, noufonts...) + baixada a Nuria + de Nuria a Fontalba pel camí que hi va directe.

opció c)
Sortint de Eina o St Pere dels Forcats, agafar el camí del coll d'Eina, i allà decidir si fer anada i tornada per la carena o baixar a Nuria i pujar, i tornar a Eina pel mateix camí. --> versió fàcil per a habitants de la Cerdanya.



Per anar bé, totes tres haurien de caure aquest estiu...
Tot i estar pensades per a la secció Ultrarunning dels Talladits, s'accepta companyia.

La idea és fer els recorreguts a ritme mitjà... sense morir fustigats, però no a ritme de trekking


Salut, i qui no tingui sabatilles de córrer, que vagi buscant :P

Lins

Escalada a Montserrat.

Amb una mica de retràs, però per fi escric l'entrada al blog.

Pels que esteu en hores baixes, ocupats, treballant a saco (això va pel metge), estudiant, projectant, dormint, tocant, cantant, esquiant, mandrejant, menjant, o que simplement no heu anat a escalar últimament, us deixo un breu resum del que l'Albert Pérez, el Remi (un company de feina, que alguns ja coneixen) i un servidor vam anar a fer dimecres passat a la nostre tan estimada muntanya de Montserrat.



En principi ens debatiem (per la calor que es preveia), entre una cara sud o una nord. El que teníem clar es que volíem una tapia per anar prenent contacte de nou amb la via llarga. Ens vam decantar per una via molt recomanable a l'agulla de Can Jorba, la Bego-Miguel-kush, recomanable, per la inusual quantitat de seguros que hi havia, a més de la bona qualitat de la roca.



Desprès de jugar-nos entre el Perez i jo, a pedra-paper-tisora qui obria de primer, vam encordar-nos tots 3 per clavar-nos 240 m de roca imaculada. Un servidor, dotat d'una sort espasmòdica va tenir l'opció d'obrir el primer llarg, sense saber que, al final, obriria tota la via ell solet.

Primers llargs constants, amb roca molt bona i reunions a prova de bombes.




La segona part potser una mica menys constant pero amb algún que altre passet per superar resalts. Desprès de casi 5 hores ens plantem al cim, amb la sensació d'haver fet bé la feina, però sense saber que encara ens faltava un descens penós de dues hores, per un barranc anomenat el Joc de l'Oca.

En breu més fotos, això només és un tast del que vam fer, el Perezen té moltes més a la seva càmara, quan pugui les penjo al Flick'r.

Una abraçada a tots, aquest any la roca es preveu intensa.

7ª Marxa La Selva del Camp Muntanya de Prades...

Dissabte 27 4:40 a.m. hora zulu:
El Lins i un servidor (Boss pels amics) ens trobem a la porta de can Conill Cortes, per anar cap a la Selva del Camp. Desprès d'una hora i mitja de trajecte, no absent d'infraccions (i no penseu en el que estàveu pensant, jo fa temps que ja no m'excedeixo en els límits de velocitat, el Lins n'és t'estimoni) arribem al punt d'inici de l'última gesta, aventura, putada, matada, bestiessa, tonteria, digue-li com volgueu, que es disposen a fer alguns membres dels Talladits.
A les 7:00 a.m. (sempre hora Zulu) tocaràn diana, així que ràpidament anem a buscar el nostre dorsal (un braçalet amb còdic de barres en aquest cas), els obsèquis i la samarreta, alguns ja donàriem per ben invertits els diners de l'inscripció, no obstant, no desistim i prosseguim amb el pla acordat.
Amb la precisió d'un rellotge süís, donen la sortida a la 7ª Marxa "La selva...", amb precència de 2 membres dels talladits escortats de 538 persones més. Comencem a ritme tranquil, hi ha molts quilometres per davant i l'experiència del Lins és un punt al nostre favor, està clar que si volem ser en el TopTen hem de deixar passar a unes 400 persones per tal de clavar-los una ganivetada quan s'ho tinguin cregut.La marxa comença amb un temps solejat, amb ràfegues de vent, però en definitiva un bon temps que ens acompanyarà el que queda de jornada. Seguint les premises del mestre en funcions marquem un ritme tranquil, però controlant en tot moment als que portem davant.
Comencen les primeres pujades i amb això les primeres ganivetades, decideixo deixar-me de tàctiques i de "còdics d'honor" i marco les primeres arrancades, deixant enrera a tot el personal "trecker" que trobo. Ens sentim forts, malgrat la grip que portàvem alguns, aixì que tirem amb força amunt. Amb tanta força i tanta mala sort que ens passem un desviament important i amb la tonteria perdem 1/2 hora de temps valuós i unes energies en baixar i pujar, molt valuòsses també. Això si ens donem el "gustàs" de tornar a avançar alguns especíments de la vida qüotidiana.


Us parlaria dels noms dels avituallaments o dels pobles que passàvem, però anàvem amb el temps just i amb un ritme exigent. Ens marquem un objectiu primordial "La Butifarra a Prades", el Lins m'hen havia fet algún comentari al matí i pel meu cap no passava altre cosa, Butifarra, Butifarra, Butifarra. Alguns dels participants que ens podíen seguir, van fer-se ressó també de les paraules que a mi em passàven pel cap, Butifarra, Butifarra, Butifarra!!! Finalment arribem a Prades, això marcarà un segon punt d'inflexió en la cursa. Ara en posesió dels obsèquis, la samarreta i havent menjat aquell troç (o troços) de butifarrot amb pa i tomàquet, ja no quedàven alicients per a seguir corrents, tot i així vam seguir (que estúpid és l'ésser humà). A partir d'aquí vam seguir acompanyats de l'Óscar, un amic del Lins que ens va donar conversa i bona companyia. Passat el poble de Capafonts ens trobem amb una escena dantesca, esgarrifossa i dolorossa, un corredor uns metres davant nostre al creuar un "vaden" d'un riu, ha patinat i s'ha tret l'hombro de lloc. Ens estem un rato amb ell esperant les assistències, 15 min més perduts en l'acte de bona fe.

l'Oscar (taronja), i el Bosco (negre) després de fotre-li atxasso al tio de la motxilla quechua

La tarda va anar arribant no sense abans fer una pujada "inhumana", inhumana segons anomenàven les veus experimentades que per allà corrien, a mi em va semblar una pujadeta més de les que faig quan vaig a comprar el pà a Vallvidrera. Si ho haig de reconèixer m'estic posant com un toro i prova d'això era la de vegades que em van cridar "Anims Killian!!" cada cop que avançava algú i no em diguis Lins que era només per l'estètica que portava.

no només, però l'aspecte té una retirada...

Apurem els últims quilòmetres compartint i provant els diferents gels i productes energètics que cadascú portava per a l'ocasió. Decidit, el pà amb tomàquet i la butifarra serà el que jo portarè a partir d'ara.
El poble de la Selva del Camp ens queda a la vista, a escassament 8km però amb una baixada inhumana (això si que era inhumà de veritat), a quí se li acut posar una baixada així?? desprès de 60km i 4900m de desnivell. Segur que el que va dissenyar el traçat no ha participat mai en la cursa.

L'arribada, meteòrica, no sense una última rampa en esprint per part d'un servidor, animada per crits tals com "però que fas??", "estas boig?", "d'on l'has tret aquest??", per tal de cremar les últimes forces.
A la meta, satisfacció i un diploma, (Si Mama!! tinc un diploma d'algo). Tot això amb un temps de 11 hores 45 min i la esgarrifossa dada de 10547 kcal cremades, lo equivalent a 4 o 5 Big Mac's del MacDonal, així que sí Lins, aquesta semana quedem i fem per recuperar-ho.

victoriosos (la blanca també és samarreta Talladits)

Un altre cop al cotxe i cap a casa, amb la sensació d'haver cumplit i amb la satisfacció de pensar que aquell repte ja era nostre, alguns per 2ona o 3era vegada.ç

PS: edito (Lins) -> fotos

Un cangur a la família

Aquí us deixo algunes fotos que he fet avui del meu animal de companyia, el meu cangur portat directament d'Austràlia. Deixo que feu volar la imaginació i busqueu noves possibilitats per la furgo a banda dels més usuals: portar la bici a dins tal qual, o posar-hi el llitet per dormir.

més motivació ultra

del mateix autor del vídeo que vaig penjar ja fa un temps (Matt Hart)... versió 2009:




i just ara, després de veure el vídeo... va, qui s'apunta a l'equip Talladits per l'UTMB 2011??
El Bosco i un servidor estem encarats a la de 168km, però els novells podeu concentrar-vos a la CCC (vora 98km) o a la TDS (sobre 105km)...
Encara teniu un munt de temps per aconseguir els punts ;)

Sobre el vídeo...i ara que no em sent ningú, comentar la presència de la Krissy Moehl (guanyadora UTMB 09)... quin tros de dona... [és la de la segona foto del vídeo... i més endavant uns quants cops... en concret, la de la samarreta lila en els trams que surten dues noietes corrent no en cursa...]

Fixeu-vos també que es pot arribar a meta molt mes trillat del que vem arribar els talladits l'any passat als Cavalls del Vent... xD

Salut!!

Lins

Finisher!

hola a tothom!!

sembla mentida, pero ja ha passat un altre any...

Finisher altre cop.. 3rd in a row... i de fet, ha resultat ser el meu millor resultat, he atutat el temps en 50:21...

Pero la cursa ha estat fantastica, i no ho dic pel temps (perque de fet, hi va haver forca estona, que si no passava res dolents, arribava en menys de 48h, que hauria estat espectacular..)

ha sigut una passada la relacio entre tots els corredors.. he trobat bons amics que coneixia, i n'he fet de nous...
Durant la cursa vaig deixar de banda la meva sociopatia, i vaig relacionar-me amb tothom, xerrant amb tot el personal, aturant-me a oferir ajuda a tothom... ha estat molt divertit... i a mes, ara ja gairebe tothom em coneixia... si no del tot, almenys era com: "ah! the spanish guy! you should move in here, it would be cheaper!"... no els falta rao...

ha estat molt divertit.

el temps ha estat forca benevol... diria q arribant max a -29C.. pero nomes una matinada em sembla.... l'unic problema es q hi havia forca humitat, i se'm congelava tot, pero prou be :)


to be continued!!!!

speed blogging

hi everybody!

soc al motel, en una habitacio petiteta, compartida amb l'alicia, el ray i l'iso... pero te internet!

ahir a la nit vaig arribar a duluth, on l'alicia i el bill em van acollir a casa seva (una casa preciosa, de dos pisos, jardinet nevat....) molt generosament.

avui hem conduit (ella, de fet) cap a International Falls, i hem anat al gear check... fa gracia pq la meitat de gent ja em coneix, i vaig pel mon com si fos un expert xD

ara al vespre acabem de fer una gran reunio de corredors mentre sopavem al 'chocolate mousse', em sembla que el millor puesto de la zona... ha estat divertit... gent de varis llocs, US, Brazil, Southafrica, Samoa (!) i Cat, en nomes 10 persones!

i ara, abans d'anar a dormir, us deixo amb alguns punts importants a destacar del que porto d'aventura:

- no cal saber parlar angles per treballar a l'aeroport de bcn\

- els amics de Delta Airlines son uns cracks de la bio-enginyeria... han fabricat uns carbassons amb EXACTAMENT el mateix gust que l'enciam

-tothom te iphone, o blackberry, o els dos alhora...

-el tio del meu costat al restaurant s'ha fotut dos bistecs gegants, i ha demanat dos postres! (diu que ho cremara corrent... jo crec q se'l menjaran els llops)

to be continued

salut! :)

Arrowhead Ultra 2010

Cadascú segueix les seves tradicions... al Febrer, hi ha qui celebra el Día de los enamorados, i jo viatjo a Minnesota... igual d'inútil, igual de consumista... però ei, cada persona ha de buscar els seus alicients per tirar endavant en una vida tan avorrida com aquesta :)

Demà matí vaig a comprovar què tal funciona la nova terminal


i també a seguir el meu estudi sobre les aerolínies que viatgen als USA... vistes Iberia, KLM, Northwest i Continental (no dirieu mai quina és la pitjor... hi vaig anar fa 10 anys... :)), enguany faré el test a Delta Airlines:


De Barcelona a Atlanta, d'Atlanta a Minneapolis, i d'allà al petit poble de Duluth, on em rebrà la meva amiga Alicia, que ja em va fer un gran favor aquest estiu venint a rostir-se amb mi a Badwater :)

L'endemà, dissabte, conduir unes quantes horetes per un paisatge igual (de fet, si no és aquell, poc li falta) al de la pel.lícula Fargo, fins a International Falls, seu de la cursa.

L'event està creixent, ha aconseguit suport de les institucions i han ampliat els participants a vora de 115 personetes. (ei, que diuen que fins i tot un senador o algo així vindrà a fer un discurset!).
Participació força internacional, un parell d'anglesos, italians, un alemany, canadencs, la troupe habitual d'amics brasilenys (en particular Marco Farinazzo, guanyador de Badwater 09, récord a la Brazil 135, i futur récord a Arrowhead), el meu amic Iso (semi bolivià semi californià) i un català.

Seguiment:

Comença la cursa vora les 7 del matí del dilluns (hora d'allà, o sigui a les 14 de Catalunya), durarà fins a 60 hores... i com en edicions anteriors, aniran penjant informacions al blog de la cursa:

http://www.arrowheadultra.com/ --> read our blog, o directament:

http://www.arrowheadultra.com/blogger/blogger.html

i poster algo en el forum on s'arriba des de la web principal.

Si tinc temps, i possibilitat de connexió d'algun tipus, intentaré escriure per aquí, o al Facebook, o al fòrum talladit...


una abraçada a tothom, i ens veiem d'aqui una setmana i poc més... jo amb el cutis estupendo, vosaltres, depèn del canvi climàtic.

salut!!!!

El regal de reis

Tal com us vaig prometre us poso un parell de fotos del meu regal de reis en acció, al menjador de casa. Evidentment una imatge val més que mil paraules, per això seré breu. Però també us diria que veure-ho en persona val més que mil imatges. Així és que quan vulgueu podeu venir a casa a veure'l, jeje.