Suposo que el nom de Costa Cabirolera, deu ser perquè està ple de cabirols. I nosaltres ho podem corroborar perquè en vam veure bastants. Havent deixat per una altra ocasió el single-push a la Pica, vam voler fer una travessa pel Cadí. El cas és que vam acabar fent el Costa Cabirolera des del Collell. El fred ens va fer repensar la nostra opció de travessa, i vam preferir tornar al cotxe i anar a comprar-nos uns gofres a Berga. Pel camí vam poder optar per grimpar i crestejar pel dret i posar-li una mica d'emoció al tema. El millor de tot va ser el vent que feia, tot i que va ser el culpable del mal a les mans i la cara, jeje. I per què dic el millor? Doncs perquè va permetre augmentar el nostre llistat de frikades.
Vam fer volar un estel que hi havia en l'immens maleter de l'ibiza friend vintage, i després de comprovar-ne la bona sustentació, vam gravar unes imatges aèries. Amenitzat amb la música del musculman, entre d'altres, vam fer un estàtic a mitja corda de l'estel i vam penjar-hi la càmera digital en mode vídeo. Resultat: un vídeo bastant mogut, en mode Bosco (és a dir, vertical) on se'ns veu a l'Alfred i a mi uns metres per sota al costat del cotxe fent l'animal.
Ah, i el més interessant és que van sortir bones propostes de properes frikades... Després de reis, clar!
Si nois, desprès de tans dies d'espera, ha valgut la pena, el nou Ubuntu no decepciona a ningú, tot i que alguns són reticents a instalar-lo inmediatament desprès de lliberar-se la versió final (això va pel poruc del Tzaragotza), us puc dir que està molt millorat. Pels que veniu de Windows, el traspas serà un passeig, pels que ja ens hem mudat fa temps, us puc dir que han solucionat un munt de bugs importants, i d'incompatibilitats amb pluguins "de pago", tan imprescindibles com Flash...
Us deixo un video de comparativa entre Windows 7, Vista, ubuntu 9.04 i el 9.10 sobre lo que tarden en carregar-se i obrir una pàgina d'internet. Només perquè aneu fent boca, i us puc dir que la comparativa no es amb un pepino. Per cert, la grandesa de linux, és que amb 4 linies de còdic de programa pots fer grans virgueries, (jo he conseguit carregar-lo en menys temps).
Us animo a tots a participar d'aquest magnífic món del programari lliure, quants més siguem més riurem, i més cas ens faran. Pels més esceptics, dir-vos que jo fa més d'un any ja que estic afincat en el sistema Linux, i es pot fer tot des d'aquest sistema operatiu, que no hi ha incompatibilitats de res, que si seguiu pagant llicencies de windows és perque voleu, i si no les pagueu perque sou uns pirates. Si compreu un portatil amb win instalat, segur que en el preu pagueu la llicencia, mireu un portatil amb linux, és 100€ més barat.
Res, només era per omplir una mica el blog, ja se que no és un tema de muntanya, però és igualment interessant.
(a nivell personal... com que sóc jo el que escriu.... si voleu, editeu i expliqueu la vostra part ;))
després del Gran Èxit, servidor ha mantingut un ritme tranquil de vida... zero entrenaments, presa de consciència de la feina a fer al College, engreix (com els porcs)...
enmig, vaig deixar-me convèncer pel Did per a una altra de les seves fantàstiques voltes per Collserola. Una bona volta, que va servir per a tots dos per anar millorant la nostra forma i tècnica ciclista (cadascú al seu ritme, n'hi ha que som de lent aprenentatge), que després de començar improvisada (perdent-nos per alguns corriols i fent marxa enrera, com sempre), vem enllaçar amb el recorregut de la Marató de Collserola. Molt bonic, però a vegades in-ciclable :)
Al cap d'una estona, la meva bici va tenir un petit contratemps amb forma de cadena explotada... i després d'una fallida reparació amb dues pedres, va aparèixer un ciclista de l'espai amb una bici increïble amb rodes encara més increïbles.
diferent color, però més o menys així
sisi, impressionants
El mega-crack es va aturar i ens va deixar el seu "tronchacadenes", i després de veure'l enlairar-se, vem continuar tranquilament des de La Floresta direcció a casa.
I pensant en aprofitar aquest entrenament, la setmana següent (o sigui, aquest passat dissabte, si no em comfonc amb les dates) vaig anar a córrer la Marxassa de Mataró. Des del Montseny fins a Mataró en un recorregut força "corrible"
Fa 3 anys la vaig fer en 11h 5', però no recordava en quin estat em trobava aquell dia, o sigui que el plan era rebaixar el temps anterior.
A la sortida faig grup amb l'Oscar "Sioux" Martí, amb qui vaig fer bona part de l'UTMB d'enguany, i un conegut seu, de nom en clau "Clave".
l'Oscar i jo a la sortida (foto de Ramon Vila)
El que havia de ser una marxa tranquila amb un objectiu assequible, es va convertir en una cursa "a cara de perro" com diuen els castellans. Tots tres vem sortir disparats (quan vem poder sortir, perque hi havia un embut a l'inici, i vem sortir dels 15 últims..), i a un molt bon ritme ens vem dedicar a avançar a tothom, excepte els 14 tios que van arribar abans nostre.... sisi... una senyora remuntada!
Total, 8h 35'... gens malament... i encara hauria estat millor si no haguéssim perdut una bona pila de temps a l'embús de la sortida (20-30 minuts potser).
Va ser una sensació divertida córrer tanta estona i a un ritme tan elevat... pensava que explotaria en algún moment, i hauria d'acabar arrossegant-me, però no, vaig resistir, i sense grans problemes... ves a saber, si ara em posaré a rebaixar els temps de totes les meves curses :)
