Amb una mica de retràs, però per fi escric l'entrada al blog.
Pels que esteu en hores baixes, ocupats, treballant a saco (això va pel metge), estudiant, projectant, dormint, tocant, cantant, esquiant, mandrejant, menjant, o que simplement no heu anat a escalar últimament, us deixo un breu resum del que l'Albert Pérez, el Remi (un company de feina, que alguns ja coneixen) i un servidor vam anar a fer dimecres passat a la nostre tan estimada muntanya de Montserrat.
En principi ens debatiem (per la calor que es preveia), entre una cara sud o una nord. El que teníem clar es que volíem una tapia per anar prenent contacte de nou amb la via llarga. Ens vam decantar per una via molt recomanable a l'agulla de Can Jorba, la Bego-Miguel-kush, recomanable, per la inusual quantitat de seguros que hi havia, a més de la bona qualitat de la roca.
Desprès de jugar-nos entre el Perez i jo, a pedra-paper-tisora qui obria de primer, vam encordar-nos tots 3 per clavar-nos 240 m de roca imaculada. Un servidor, dotat d'una sort espasmòdica va tenir l'opció d'obrir el primer llarg, sense saber que, al final, obriria tota la via ell solet.
Primers llargs constants, amb roca molt bona i reunions a prova de bombes.
La segona part potser una mica menys constant pero amb algún que altre passet per superar resalts. Desprès de casi 5 hores ens plantem al cim, amb la sensació d'haver fet bé la feina, però sense saber que encara ens faltava un descens penós de dues hores, per un barranc anomenat el Joc de l'Oca.
En breu més fotos, això només és un tast del que vam fer, el Perezen té moltes més a la seva càmara, quan pugui les penjo al Flick'r.
Una abraçada a tots, aquest any la roca es preveu intensa.
