dilluns, 29 de març del 2010

7ª Marxa La Selva del Camp Muntanya de Prades...

Dissabte 27 4:40 a.m. hora zulu:
El Lins i un servidor (Boss pels amics) ens trobem a la porta de can Conill Cortes, per anar cap a la Selva del Camp. Desprès d'una hora i mitja de trajecte, no absent d'infraccions (i no penseu en el que estàveu pensant, jo fa temps que ja no m'excedeixo en els límits de velocitat, el Lins n'és t'estimoni) arribem al punt d'inici de l'última gesta, aventura, putada, matada, bestiessa, tonteria, digue-li com volgueu, que es disposen a fer alguns membres dels Talladits.
A les 7:00 a.m. (sempre hora Zulu) tocaràn diana, així que ràpidament anem a buscar el nostre dorsal (un braçalet amb còdic de barres en aquest cas), els obsèquis i la samarreta, alguns ja donàriem per ben invertits els diners de l'inscripció, no obstant, no desistim i prosseguim amb el pla acordat.
Amb la precisió d'un rellotge süís, donen la sortida a la 7ª Marxa "La selva...", amb precència de 2 membres dels talladits escortats de 538 persones més. Comencem a ritme tranquil, hi ha molts quilometres per davant i l'experiència del Lins és un punt al nostre favor, està clar que si volem ser en el TopTen hem de deixar passar a unes 400 persones per tal de clavar-los una ganivetada quan s'ho tinguin cregut.La marxa comença amb un temps solejat, amb ràfegues de vent, però en definitiva un bon temps que ens acompanyarà el que queda de jornada. Seguint les premises del mestre en funcions marquem un ritme tranquil, però controlant en tot moment als que portem davant.
Comencen les primeres pujades i amb això les primeres ganivetades, decideixo deixar-me de tàctiques i de "còdics d'honor" i marco les primeres arrancades, deixant enrera a tot el personal "trecker" que trobo. Ens sentim forts, malgrat la grip que portàvem alguns, aixì que tirem amb força amunt. Amb tanta força i tanta mala sort que ens passem un desviament important i amb la tonteria perdem 1/2 hora de temps valuós i unes energies en baixar i pujar, molt valuòsses també. Això si ens donem el "gustàs" de tornar a avançar alguns especíments de la vida qüotidiana.


Us parlaria dels noms dels avituallaments o dels pobles que passàvem, però anàvem amb el temps just i amb un ritme exigent. Ens marquem un objectiu primordial "La Butifarra a Prades", el Lins m'hen havia fet algún comentari al matí i pel meu cap no passava altre cosa, Butifarra, Butifarra, Butifarra. Alguns dels participants que ens podíen seguir, van fer-se ressó també de les paraules que a mi em passàven pel cap, Butifarra, Butifarra, Butifarra!!! Finalment arribem a Prades, això marcarà un segon punt d'inflexió en la cursa. Ara en posesió dels obsèquis, la samarreta i havent menjat aquell troç (o troços) de butifarrot amb pa i tomàquet, ja no quedàven alicients per a seguir corrents, tot i així vam seguir (que estúpid és l'ésser humà). A partir d'aquí vam seguir acompanyats de l'Óscar, un amic del Lins que ens va donar conversa i bona companyia. Passat el poble de Capafonts ens trobem amb una escena dantesca, esgarrifossa i dolorossa, un corredor uns metres davant nostre al creuar un "vaden" d'un riu, ha patinat i s'ha tret l'hombro de lloc. Ens estem un rato amb ell esperant les assistències, 15 min més perduts en l'acte de bona fe.

l'Oscar (taronja), i el Bosco (negre) després de fotre-li atxasso al tio de la motxilla quechua

La tarda va anar arribant no sense abans fer una pujada "inhumana", inhumana segons anomenàven les veus experimentades que per allà corrien, a mi em va semblar una pujadeta més de les que faig quan vaig a comprar el pà a Vallvidrera. Si ho haig de reconèixer m'estic posant com un toro i prova d'això era la de vegades que em van cridar "Anims Killian!!" cada cop que avançava algú i no em diguis Lins que era només per l'estètica que portava.

no només, però l'aspecte té una retirada...


Apurem els últims quilòmetres compartint i provant els diferents gels i productes energètics que cadascú portava per a l'ocasió. Decidit, el pà amb tomàquet i la butifarra serà el que jo portarè a partir d'ara.
El poble de la Selva del Camp ens queda a la vista, a escassament 8km però amb una baixada inhumana (això si que era inhumà de veritat), a quí se li acut posar una baixada així?? desprès de 60km i 4900m de desnivell. Segur que el que va dissenyar el traçat no ha participat mai en la cursa.

L'arribada, meteòrica, no sense una última rampa en esprint per part d'un servidor, animada per crits tals com "però que fas??", "estas boig?", "d'on l'has tret aquest??", per tal de cremar les últimes forces.
A la meta, satisfacció i un diploma, (Si Mama!! tinc un diploma d'algo). Tot això amb un temps de 11 hores 45 min i la esgarrifossa dada de 10547 kcal cremades, lo equivalent a 4 o 5 Big Mac's del MacDonal, així que sí Lins, aquesta semana quedem i fem per recuperar-ho.

victoriosos (la blanca també és samarreta Talladits)



Un altre cop al cotxe i cap a casa, amb la sensació d'haver cumplit i amb la satisfacció de pensar que aquell repte ja era nostre, alguns per 2ona o 3era vegada.ç

PS: edito (Lins) -> fotos

5 comentaris:

Bosco ha dit...

Ho sento pel tostón...

Tzaragotza ha dit...

Que va, la redacció és molt divertida, ja feu entrar ganes d'anar a córrer. I per cert en quina posició vas quedar "Kilian"??

Tzaragotza ha dit...

Ah! I no cal que ho torni a dir, però vull fer-me una samarreta com la vostra ni que no corri, snif, snif...

Unknown ha dit...

Killian, va ser un plaer fer kms amb tots dos, estas un pel boig, pero molt divertit. l´home del rierol, al final es va trencar el colce aggggggs.
Indi Sioux

Lins ha dit...

no sabem la posició que vem fer... res de l'altre món diria jo però l'objectiu era acabar vius, i que el Bosco vagi agafant quilòmetres d'experiència... de cara al 2011 :)

tema samarreta.. el bosco té capacitat per fer-les a xurros, o sigui q només que preveiem algun dia per veure'ns (si té temàtica corredora, millor... tipo entreno per montserrat :)), el boss podrà equipar-nos...
Per sortir del pas, jo ara mateix en tinc dues, i una d les dues em va una mica massa curta... o sigui que si algú ha de competir, que la demani :)

Oscar-Sioux, mantingue'ns al tanto de la teva cursa d'Alella, a veure si aconseguim aparèixer per allà ;)

i si, quina angunia el tio del braç :S ... i ja es estrany q es trenqués el colze, pq el que es veia més era l'espatlla absolutament dislocada...

salut