Entrenament nocturn a Montserrat

Dissabte vespre el Tzaragotza amb el seu Ibiza-Porsche, el Boss i un servidor (Lins) vam anar a fer una volteta per montserrat.

davant del monestir

Començant just abans de la barrera del monestir, seguim per la plaça del cremallera, i pugem per la pista de St. Joan.

pujant cap a St. Joan

Tot plegat ple de boira, o sigui que poques vistes tenim... D'allà, pel camí que voreja els Gorros, fins al st Jeroni (a meitat d'aquest camí ja tot ben fosc). Al cim fotos i videos ràpids perque el bosco (amb samarreta ultra-curta) no se'ns congeli i baixem ràpid recitant frases famoses de l'APM. Al ritme de "se va a ve un follón que no sabe ni dÓnde sa metío" arribem a la mini-església de sota el cim, on reposem un segon amb delicioses barretes energètiques de piscolabis.

foto de cim (poca llum)

el delay de la càmera juga males passades

Triem el camí del Pla dels Maduixers i les escales per tornar al monestir... i el fem a molt bon ritme, però gaudint-lo.
Com que un cop allà, ja s'havien sentit força comentaris referents a la insuficient duresa del recorregut, decidim allargar la jornada nocturna recorrent les escales (d'aquelles llargues) del camí de la Cova. Poc abans d'arribar-hi donem per bo l'intent i tornem cap al monestir i d'allà al cotxe. ... ja està prou bé, 2 hores 40 min... :)

S'ha acabat l'entrenament? No, podríem acabar amb uns "toques" amb la pilota de futbol de l'Albert :)

salut!

Marxa de Cap de Rec

http://capderec.wordpress.com/

Em llevo a les 2:00 de la matinada, i cap a la cerdanya, ja que la cursa comença a les 6:00 al Refugi de Cap de Rec.. bona hora per començar...

una bona excursioneta per la Cerdanya i Andorra.... un recorregut no molt llarg (51km), però amb un desnivell apreciable (aprox 2600 m d+), dividit en dues pujades.



preveient els meus futurs objectius, la idea era anar tranquilament i reservant-me per intentar no morir a la pujada fins al refugi de Perafita (increïblement cruel.. l'any passat m'hi vaig arrossegar llastimosament)... I així ho vaig fer... però igualment vaig patir com un animal :)

El final és preciós, després d'una pista avorridota (es veu en pla gairebé al final del perfil), una baixada genial per dins del bosc i d'uns prats... mm, només per aquell tros, estic començant a oblidar la pujada infernal i pensant en tornar :)

gairebé al final de la primera pujada


ja dins d'andorra, cap avall!

i un video cutre (o cutre-video), enregistrat amb el mòbil (no hi tinc gaire pràctica encara...) en el primer coll, abans del refugi de l'Illa, o sigui en la frontera entre Catalunya i Andorra...
Com que estava intentant trotar es mou una mica tot, i a part no sembla sentar-li bé els canvis de lluminositat :). En qualsevol cas, és la primera prova, anirem millorant.

Salut! (i a veure si algú s'anima a matinar l'any que ve! :) )

Via "el Mur" a l'Elefant

Inicialment teníem pensat fer una via als plecs del llibre, però a finals de mes de maig el Sol ja comença a ser de justícia, i si no volíem morir en l'intent havíem de refugiar-nos a alguna via d'orientació nord. Així doncs, després d'una amable recomanació vam decidir anar a fer el Mur a l'Elefant, a la zona de st. Benet. Ambient molt agradable, la via molt ben protegida, i amb algun pas maco, i les vistes com sempres esplèndides.

foto: montserratclassic.blogspot.com

I a destacar... doncs que el Lins va estrenar el gats tot terreny, que l'Alfred es va passar tot el dient que jo escalo lent, i que a última hora ens va caure un ruixat que ens va refrescar un pèl massa.

(edició by Lins)

Només afegir que l'albert va anar de primer heroicament tota la via :)

imatges (algunes)

1- l'alfred en el primer llarg, assegurat per l'albert
2- fent el freak a la reunió, per variar
3- pujant en un pic secundari per tenir bon paisatge
4- l'ermita de St Salvador (?) excavada a la roca