divendres, 27 d’agost del 2010

Primeres fotos dels Alps 2010

Un dia d'aquests, quan el Lins torni de terres hostils, podem fer una quedada i mirem totes les fotos que tenim. De moment us deixo algunes fotos perquè comenceu a ensumar el què han estat aquests dies a Chamonix.

Típica meditació que fa un talladit quan està aburrit a dins la tenda, a la valle blanche, i fa fred.


En Lins en plena cornisa de la travessa Midi Plan

Foto amb el Dawa Sherpa, impressionant persona i campió de l'UTMB del 2003

Cim de l'aiguille du Tour


dimecres, 28 de juliol del 2010

Propostes per a Ultra-Talladits

encara ens queda temps, però no puc evitar dissenyar algun entrenament de cara als Cavalls de Vent de l'Octubre, i ja a més llarg termini, de cara a Chamonix 2011 :)

Aprofitant una estada senderista a la zona de Núria, he tingut temps per pensar alguna alternativa (no és que sigui nova, és que simplement l'he posat a la carpeta mental d'"entrenaments futurs")

opció a) Des de Queralbs a Nuria pel camí habitual + Nuria a Comadevaca pels enginyers + descens a Queralbs per les gorges del Freser. (opcional bany final :))


opció b)
Deixant el cotxe a Fontalba, Fontalba - Puigmal per via directa + un tram d'olla de longitud variable (finestrelles, noufonts...) + baixada a Nuria + de Nuria a Fontalba pel camí que hi va directe.

opció c)
Sortint de Eina o St Pere dels Forcats, agafar el camí del coll d'Eina, i allà decidir si fer anada i tornada per la carena o baixar a Nuria i pujar, i tornar a Eina pel mateix camí. --> versió fàcil per a habitants de la Cerdanya.



Per anar bé, totes tres haurien de caure aquest estiu...
Tot i estar pensades per a la secció Ultrarunning dels Talladits, s'accepta companyia.

La idea és fer els recorreguts a ritme mitjà... sense morir fustigats, però no a ritme de trekking


Salut, i qui no tingui sabatilles de córrer, que vagi buscant :P

Lins

dimecres, 5 de maig del 2010

Escalada a Montserrat.


Amb una mica de retràs, però per fi escric l'entrada al blog.

Pels que esteu en hores baixes, ocupats, treballant a saco (això va pel metge), estudiant, projectant, dormint, tocant, cantant, esquiant, mandrejant, menjant, o que simplement no heu anat a escalar últimament, us deixo un breu resum del que l'Albert Pérez, el Remi (un company de feina, que alguns ja coneixen) i un servidor vam anar a fer dimecres passat a la nostre tan estimada muntanya de Montserrat.



En principi ens debatiem (per la calor que es preveia), entre una cara sud o una nord. El que teníem clar es que volíem una tapia per anar prenent contacte de nou amb la via llarga. Ens vam decantar per una via molt recomanable a l'agulla de Can Jorba, la Bego-Miguel-kush, recomanable, per la inusual quantitat de seguros que hi havia, a més de la bona qualitat de la roca.



Desprès de jugar-nos entre el Perez i jo, a pedra-paper-tisora qui obria de primer, vam encordar-nos tots 3 per clavar-nos 240 m de roca imaculada. Un servidor, dotat d'una sort espasmòdica va tenir l'opció d'obrir el primer llarg, sense saber que, al final, obriria tota la via ell solet.

Primers llargs constants, amb roca molt bona i reunions a prova de bombes.




La segona part potser una mica menys constant pero amb algún que altre passet per superar resalts. Desprès de casi 5 hores ens plantem al cim, amb la sensació d'haver fet bé la feina, però sense saber que encara ens faltava un descens penós de dues hores, per un barranc anomenat el Joc de l'Oca.

En breu més fotos, això només és un tast del que vam fer, el Perezen té moltes més a la seva càmara, quan pugui les penjo al Flick'r.

Una abraçada a tots, aquest any la roca es preveu intensa.

dilluns, 29 de març del 2010

7ª Marxa La Selva del Camp Muntanya de Prades...

Dissabte 27 4:40 a.m. hora zulu:
El Lins i un servidor (Boss pels amics) ens trobem a la porta de can Conill Cortes, per anar cap a la Selva del Camp. Desprès d'una hora i mitja de trajecte, no absent d'infraccions (i no penseu en el que estàveu pensant, jo fa temps que ja no m'excedeixo en els límits de velocitat, el Lins n'és t'estimoni) arribem al punt d'inici de l'última gesta, aventura, putada, matada, bestiessa, tonteria, digue-li com volgueu, que es disposen a fer alguns membres dels Talladits.
A les 7:00 a.m. (sempre hora Zulu) tocaràn diana, així que ràpidament anem a buscar el nostre dorsal (un braçalet amb còdic de barres en aquest cas), els obsèquis i la samarreta, alguns ja donàriem per ben invertits els diners de l'inscripció, no obstant, no desistim i prosseguim amb el pla acordat.
Amb la precisió d'un rellotge süís, donen la sortida a la 7ª Marxa "La selva...", amb precència de 2 membres dels talladits escortats de 538 persones més. Comencem a ritme tranquil, hi ha molts quilometres per davant i l'experiència del Lins és un punt al nostre favor, està clar que si volem ser en el TopTen hem de deixar passar a unes 400 persones per tal de clavar-los una ganivetada quan s'ho tinguin cregut.La marxa comença amb un temps solejat, amb ràfegues de vent, però en definitiva un bon temps que ens acompanyarà el que queda de jornada. Seguint les premises del mestre en funcions marquem un ritme tranquil, però controlant en tot moment als que portem davant.
Comencen les primeres pujades i amb això les primeres ganivetades, decideixo deixar-me de tàctiques i de "còdics d'honor" i marco les primeres arrancades, deixant enrera a tot el personal "trecker" que trobo. Ens sentim forts, malgrat la grip que portàvem alguns, aixì que tirem amb força amunt. Amb tanta força i tanta mala sort que ens passem un desviament important i amb la tonteria perdem 1/2 hora de temps valuós i unes energies en baixar i pujar, molt valuòsses també. Això si ens donem el "gustàs" de tornar a avançar alguns especíments de la vida qüotidiana.


Us parlaria dels noms dels avituallaments o dels pobles que passàvem, però anàvem amb el temps just i amb un ritme exigent. Ens marquem un objectiu primordial "La Butifarra a Prades", el Lins m'hen havia fet algún comentari al matí i pel meu cap no passava altre cosa, Butifarra, Butifarra, Butifarra. Alguns dels participants que ens podíen seguir, van fer-se ressó també de les paraules que a mi em passàven pel cap, Butifarra, Butifarra, Butifarra!!! Finalment arribem a Prades, això marcarà un segon punt d'inflexió en la cursa. Ara en posesió dels obsèquis, la samarreta i havent menjat aquell troç (o troços) de butifarrot amb pa i tomàquet, ja no quedàven alicients per a seguir corrents, tot i així vam seguir (que estúpid és l'ésser humà). A partir d'aquí vam seguir acompanyats de l'Óscar, un amic del Lins que ens va donar conversa i bona companyia. Passat el poble de Capafonts ens trobem amb una escena dantesca, esgarrifossa i dolorossa, un corredor uns metres davant nostre al creuar un "vaden" d'un riu, ha patinat i s'ha tret l'hombro de lloc. Ens estem un rato amb ell esperant les assistències, 15 min més perduts en l'acte de bona fe.

l'Oscar (taronja), i el Bosco (negre) després de fotre-li atxasso al tio de la motxilla quechua

La tarda va anar arribant no sense abans fer una pujada "inhumana", inhumana segons anomenàven les veus experimentades que per allà corrien, a mi em va semblar una pujadeta més de les que faig quan vaig a comprar el pà a Vallvidrera. Si ho haig de reconèixer m'estic posant com un toro i prova d'això era la de vegades que em van cridar "Anims Killian!!" cada cop que avançava algú i no em diguis Lins que era només per l'estètica que portava.

no només, però l'aspecte té una retirada...


Apurem els últims quilòmetres compartint i provant els diferents gels i productes energètics que cadascú portava per a l'ocasió. Decidit, el pà amb tomàquet i la butifarra serà el que jo portarè a partir d'ara.
El poble de la Selva del Camp ens queda a la vista, a escassament 8km però amb una baixada inhumana (això si que era inhumà de veritat), a quí se li acut posar una baixada així?? desprès de 60km i 4900m de desnivell. Segur que el que va dissenyar el traçat no ha participat mai en la cursa.

L'arribada, meteòrica, no sense una última rampa en esprint per part d'un servidor, animada per crits tals com "però que fas??", "estas boig?", "d'on l'has tret aquest??", per tal de cremar les últimes forces.
A la meta, satisfacció i un diploma, (Si Mama!! tinc un diploma d'algo). Tot això amb un temps de 11 hores 45 min i la esgarrifossa dada de 10547 kcal cremades, lo equivalent a 4 o 5 Big Mac's del MacDonal, així que sí Lins, aquesta semana quedem i fem per recuperar-ho.

victoriosos (la blanca també és samarreta Talladits)



Un altre cop al cotxe i cap a casa, amb la sensació d'haver cumplit i amb la satisfacció de pensar que aquell repte ja era nostre, alguns per 2ona o 3era vegada.ç

PS: edito (Lins) -> fotos