dimarts, 10 de març del 2009

Via Visionaris

Al Circ de Cambredase, a la vessant més oriental, via d'uns 300 m de M5 (línia vermella)



Un primer llarg amb bon gel, potser és que em va semblar massa fàcil i vaig decidir que se'm caigués un crampó (si, encara no entenc com va poder passar), i vaig haver d'acabar la cascada amb un sol peu...2n llarg amb un pas bastant exposat, i única reunió una mica bona assegut sobre 2 piolets a una super repisa de neu. Un mini llarg més i arribem al rapel equipat d'uns 15 m que ens deixava a una reunió conjunta amb la via dels alfons. Allà seguim pel diedre, un primer pas en roca bastant dur amb neu inconsistent per sobre la roca llisa, un tram de goulotte amb trossos de roca/plaques de 5 cms de neu dura fins la seguent reunió delicada (una baga mig ben posada i un pitó que vaig posar com vaig poder). Aqui els alberts van haver d'aguantar pacientment durant ben bé una hora en una postura ultra incòmode i aguantant els pedrots que se'm trencaven sota els peus fent-me quasi caure que jo pogués enllestir el llarg més exposat i difícil. M'ho vaig haver de prendre amb molta calma. Molta por, parar, tranquilitzar-me, i seguir. Tros de xemeneia de m5, poc a protegir excepte un friend i algunes bagues, i tros super expo fins arribar per fi a una reunió en un arbre. L'albert saragossa pujava cridant de ràbia, el pérez patia una patinada de 2n...i ells van enllestir l'últim llarg una mica més fàcil fins a sortir a la cresta just 5 minuts abans que el sol es pongués. Baixem per les pistes d'eina de nit acompanyats de la Rtrack...total, almenys jo crec que la calor i la nevada de divendres van fer que no estigues en condicions, i ho feia tot plegat massa difícil i massa exposat, però sense opció a abandonar perquè no hi havia res equipat i tampoc punts d'assegurança fiables.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Reportatge de l'Arrowhead a GloboTV

aquesta tarda per casualitat he trobat el reportatge que els periodistes brasilenys estaven gravant allà a Minnesota.

Bàsicament segueix al Marcio en el seu calvari, però de rebot surten alguns amics... el Joao, l'altre brasileny d'enguany, el Jarom, americà de dona brasilenya, i per tant, part de la troupe... es veu el John Storkamp (recordman de la prova), el Pierre (el director!), el Luke (el Navy guy) i el seu encantador pare.... i un servidor! xD

http://video.globo.com/Videos/Player/Esportes/0,,GIM970678-7824-ULTRAMARATONA+DESAFIO+PARA+POUCOS+NO+GELO,00.html


És fàcil veure'm... surto una mica al principi, d'esquena amb el meu dorsal 15 sobre la motxilla... i després passant per costat d'una entrevista amb cara de mig dissimular...
i després més cap al final... darrere el Marcio en una pujada tremenda, i a l'arribada :)
Vaig vestit de vermell, amb alguna cinta reflectant penjant de les cintes de la motxilla...

perdoneu el rollo.. però és que no surto gaire als "media", i fa gràcia :)

una abraçada nanos!

per cert, una fotiqui fent servir el Jetboil amb la rasca mundial (però dins del Tipi)... gentilesa de Tim Roe:

diumenge, 15 de febrer del 2009

nou Talladits Extreme Bivy !

seguint l'estela d'altres nits cèlebres talladístiques (tota una nit penjats en una reunió a montserrat, o 3 personatges en 2 sacs en una cresta dels alps, o a >4000m en un coll ventós simplement per gust...) presento un altre candidat a la llista:











situació general:

- segona nit de l'Arrowhead Ultra 09 (vora les 4:00 del dimecres).
- duració del bivac: 45 minuts, sense comptar la preparació
- durant la nit entre -35ºC i -40ºC aprox
- dins el sac: polar fi, tallavent, jaqueta de fibra, pantalons gore, pantalons de fibra, passamuntanyes, guants fins, mitjons super potents (i sota uns finets... però només això als peus!), les sabatilles dins una bossa de plàstic perque no es congeléssin fora...
- impressió general: molt còmode, però desgraciadament molt curt... i moltíssimes estrelles al cel.

detalls de rellevància talladística extrema:

- bivac situat a 1.5 metres de la pista de neu per evitar ser atropellat. Llums i reflectants estratègicament col·locats pel mateix motiu. (p.ex: al pal gentilesa Clara&Vit)
- bossa de menjar per fer de coixí, i així anar descongelant els gels i barretes.
- cartell de "Do not Disturb" cedit involuntàriament per Holiday Inn, per evitar que els possibles "transeünts" em despertéssin per averiguar si estava viu.
- rellotge Suunto penjat de la motxilla, amb gel incrustat fins a l'interior de la seva ànima (i per tant totalment inútil)

powered by The Talladits Team. Extreme Bivy Division.

dijous, 5 de febrer del 2009

let's go home

agafo les maletes, i cap a l'airport... :)
aqui s'esta molt be, pero tinc ganes de posar-me pantalons curts una mica...

acabem d'anar a un restaurant amb l'Iso, i tota la troupe brasilenya, i ens hem posat les botes!


La cursa... suposo que ja veu veure el blog oficial... basicament, va ser molt dur, les dues nits van ser moolt fredes, i ames, vaig anar anar amb el peu esquerra molt tocat des de la primera tarda (el turmell inflat i el tendo d'aquiles tambe), la qual cosa va donar emocio a la resta de la cursa...

ja us explicare.. pero no les tenia totes... per aixo em va fer molta il.lusio acabar :)

moltes gracies a tots per les calories enviades de d'alla lluny, van ser molt ben rebudes, i els vaig fer servir totes.

thank you very much guys, i'll see you in a few days.
;)