dissabte, 11 de setembre del 2010

Retocs a Taüll

Per si algú vol decorar alguna paret, aquests dies a Taüll, amb l'ajuda del Jordi, hem muntat una panoràmica vertical. És de l'escalada de l'agulla de l'arbret a Montserrat. Són 4 fotos empalmades, i ara la foto té 3330x6624 píxels. Si algú vol imprimir-se un póster DIN A-3 crec que costa uns 20€.



I per si algú vol un nou fons de pantalla, n'he fet un amb una foto que vam fer el Lins i jo al refugi Albert 1r, quan vam pujar l'aiguille du Tour.



Si voleu alguna de les dues fotos m'ho dieu que les tinc amb la resolució correcta. I per cert, fixeu-vos que hi he incorporat el nou logo Talladits!

divendres, 27 d’agost del 2010

Primeres fotos dels Alps 2010

Un dia d'aquests, quan el Lins torni de terres hostils, podem fer una quedada i mirem totes les fotos que tenim. De moment us deixo algunes fotos perquè comenceu a ensumar el què han estat aquests dies a Chamonix.

Típica meditació que fa un talladit quan està aburrit a dins la tenda, a la valle blanche, i fa fred.


En Lins en plena cornisa de la travessa Midi Plan

Foto amb el Dawa Sherpa, impressionant persona i campió de l'UTMB del 2003

Cim de l'aiguille du Tour


dimecres, 28 de juliol del 2010

Propostes per a Ultra-Talladits

encara ens queda temps, però no puc evitar dissenyar algun entrenament de cara als Cavalls de Vent de l'Octubre, i ja a més llarg termini, de cara a Chamonix 2011 :)

Aprofitant una estada senderista a la zona de Núria, he tingut temps per pensar alguna alternativa (no és que sigui nova, és que simplement l'he posat a la carpeta mental d'"entrenaments futurs")

opció a) Des de Queralbs a Nuria pel camí habitual + Nuria a Comadevaca pels enginyers + descens a Queralbs per les gorges del Freser. (opcional bany final :))


opció b)
Deixant el cotxe a Fontalba, Fontalba - Puigmal per via directa + un tram d'olla de longitud variable (finestrelles, noufonts...) + baixada a Nuria + de Nuria a Fontalba pel camí que hi va directe.

opció c)
Sortint de Eina o St Pere dels Forcats, agafar el camí del coll d'Eina, i allà decidir si fer anada i tornada per la carena o baixar a Nuria i pujar, i tornar a Eina pel mateix camí. --> versió fàcil per a habitants de la Cerdanya.



Per anar bé, totes tres haurien de caure aquest estiu...
Tot i estar pensades per a la secció Ultrarunning dels Talladits, s'accepta companyia.

La idea és fer els recorreguts a ritme mitjà... sense morir fustigats, però no a ritme de trekking


Salut, i qui no tingui sabatilles de córrer, que vagi buscant :P

Lins

dimecres, 5 de maig del 2010

Escalada a Montserrat.


Amb una mica de retràs, però per fi escric l'entrada al blog.

Pels que esteu en hores baixes, ocupats, treballant a saco (això va pel metge), estudiant, projectant, dormint, tocant, cantant, esquiant, mandrejant, menjant, o que simplement no heu anat a escalar últimament, us deixo un breu resum del que l'Albert Pérez, el Remi (un company de feina, que alguns ja coneixen) i un servidor vam anar a fer dimecres passat a la nostre tan estimada muntanya de Montserrat.



En principi ens debatiem (per la calor que es preveia), entre una cara sud o una nord. El que teníem clar es que volíem una tapia per anar prenent contacte de nou amb la via llarga. Ens vam decantar per una via molt recomanable a l'agulla de Can Jorba, la Bego-Miguel-kush, recomanable, per la inusual quantitat de seguros que hi havia, a més de la bona qualitat de la roca.



Desprès de jugar-nos entre el Perez i jo, a pedra-paper-tisora qui obria de primer, vam encordar-nos tots 3 per clavar-nos 240 m de roca imaculada. Un servidor, dotat d'una sort espasmòdica va tenir l'opció d'obrir el primer llarg, sense saber que, al final, obriria tota la via ell solet.

Primers llargs constants, amb roca molt bona i reunions a prova de bombes.




La segona part potser una mica menys constant pero amb algún que altre passet per superar resalts. Desprès de casi 5 hores ens plantem al cim, amb la sensació d'haver fet bé la feina, però sense saber que encara ens faltava un descens penós de dues hores, per un barranc anomenat el Joc de l'Oca.

En breu més fotos, això només és un tast del que vam fer, el Perezen té moltes més a la seva càmara, quan pugui les penjo al Flick'r.

Una abraçada a tots, aquest any la roca es preveu intensa.