dilluns, 17 d’agost del 2009

Segona entrega d'imatges

El dia 4 vam fer l'aproximació fins al refugi Carrel, sortint des de Cervínia. Al final del trajecte, passat el coll del Lleó apareixen les primeres cordes fixes que ajuden a superar algunes plaques i grimpades bastant verticals.


Sobretot la gran corda del dia és la que es troba just sota el refugi que remonta l'antiga xemeneia que es va esfondrar fa uns anys. A més aquí vam veure com un senyor queia avall quan es trobava uns tres o quatre metres amunt. I és que allà dalt els braços s'inflen que dóna gust. I si no mireu els del Bosco, amb tota la neu i aigua que regalimava per la corda i la paret, jeje.


El dia 5, dia de cim, evidentment és molt llarg i aquí podeu veure un parell de fotos dels trams finals abans de fer cim. La primera és abans d'arribar a l'enjambée, i la segona és una foto de les perfectes maniobres del Lins sobre l'escala Giordani, intentant no malmetre gaire els esglaons.



Finalment com ens ensenya el Bosco tampoc era tant alt com semblava, jeje.

dimecres, 12 d’agost del 2009

Primeres imatges Cervino 2009

Després de moltes hores de grimpar, rapelar, escalar les cordes i cadenes i dormir a les parets del Cervino, vam poder celebrar la victòria.





Aquí podeu veure una foto de l'estat demacrat en el qual vam acabar resultat de la mescla explosiva de Sol i neu:

dijous, 16 de juliol del 2009

primeres reaccions




hola gent! us escric des de l'habitacio amb l'aire posat... o sigui que no patiu per mi :)



cursa durissima... quina calor, per deu!! (i amb aixo ja esta gairebe tot dit, jeje.... a no, i que llarga que es!!!.. hi ha trams en que et passes hores i hores corrent per la mateixa carretera recta... molt dur pel cap, i pels peus)



aixi rapidament, abans que algui de vosltres freak out, quan vaig arribar al final, de n it, s'acabava de declarar un incendi a la muntanya, i havien tancat la carretera q duia a meta, just en el punt del'estacio de control 6, a 131 milles.... i van decidir convertir-ho en final de cursa. Alla hi vaig arribar al cap de 42 h i pico, i em van donar medalla, samarreta, i el buckle commemoratiu dels que acaben en menys de 48hores (que no vaig poder demostrar, pero era obvi que l'aconseguia)





vem anar a l'hotel, i em vaig adormir vestit de corredor a sobre el cobrellit de seguida. Al mati, m'he llevat, i he vist a la web de la cursa que havien reobert el cami, i elfinal tornava a estar a135 milles, i que oferien als que havien acabat a 131, fer el tram que faltava, pero havent corregut el rellotge durant el proces.


aixi doncs hem anat a fer les milles que faltaven (he trigat una hora clavada), i hem fet un altre coples fotos d'arribada i tota la pesca... jo he passejat el meu buckle orgullos i per descomptat ningu ha dit q no elmereixes, es obvi que si.. per tant, soc finisher i tinc el buckle, pero l'unic es q sera mes llarg d'explicar quan algu em pregunti pel tema :)
i de fet el director, Chris Kostman m'ha agrait l'esforc de pujar per n omes aquest ultim tram.... que per cert, ben be s'ho valia, pq ell lloc es precios!


En definitiva, finisher a Badwater, que es com una competicio sobre a veure qui aguanta mes estona amb el cap dins del forn, pero que te un aire, una especie de glamour, que et fa entir especial quan hi ets, com un escollit.... com diu el seu slogan: Badwater. The challenge of the champions...... tu diras, amb una samarreta que diu aixo, et sents especial (encara que no ho siguis :))





calor maxima mundial... per cert, com a detall, quan el divesh i l'alicia, dos dels meus assistents (crew members) arribaven a Furnace creek, van fer ous ferrats a la carretera (i si, sels van menjar.. i no, no havien posat paper d'alumini a sota, directament a l'asfalt) ..... ou yeah!



salut!


dijous, 9 de juliol del 2009

Game on!!

acaba de caure un llamp a tocar de casa... he sortit abans i m'he mullat molt de genoll cap avall... fins i tot he notat un punt de fresqueta... però per a mi, cap problema!! :-D

Demà morning agafo el meu avió cap a California!

un Boeing de la Continental.. com el meu

Després de temps de rebuscar i rumiar, vaig aconseguir el meu vol cap a San Diego, previ pas per Newark, i sortint de BCN (sense passar per Madriz!)

Un cop allà, el meu amic Iso em recollirà i anirem tirant cap al Death Valley (en concret el poblet es diu Furnace Creek), on hi trobarem a l'Alicia i al Divesh, la resta de l'equip.

Diria que és el diumenge matí-migdia-tarda d'allà (-> veure: * Hora californiana) hi ha el meeting previ a la cursa, recollida de dorsals, veure els corredors famosos, flipar amb lo entrenat que ve el personal, constatar que sóc el que té la pell més blanca a l'oest del mississipi...

i Dilluns matí, a les 6:00 d'allà (*), donen la sortida al grup de corredors catetos (jo), dues hores més tard als normalets, i dues hores més tard als pros.

tot plegat, fins i tot a la reunió prèvia del diumenge, en teoria amb un seguiment live a la web:

http://www.badwater.com/2009web

hi haurà un video live, i piulades de twiter en teoria força constants, així com els temps de pas dels corredors pels controls i tota la pesca.... en teoria, un bon seguiment... però suposo que importaran més els pros, però ei, ja és algo :)

Servidor, Carles Conill, dorsal 64, i l'altre català, el Xesc Terés, dorsal 58

La meva arribada, entre 45 i 60 hores després de sortir... si no teniu res important a fer durant aquelles estones, passeu a xafardejar i a enviar-me forces mentalment.

fins aviat!!!! :)

* Hora de Califòrnia: allà van 9 hores més tard ( el Sol surt 9 hores més tard), o el que és el mateix, quan a Califòrnia són les 12:00 (migdia), a Catalunya són les 21:00 (nou del vespre).

au revoire! (ai, no..)