diumenge, 10 de maig del 2009

El + bonic i el + perillós

El cas és que el dijous vinent dia 14 de maig a les 12:00, un talladit fa una xerrada sobre meteorologia de muntanya. Serà una xerrada una mica per tothom... ni tindrà un alt nivell de dades alpinístiques, ni tampoc tindrà un gran nivell científic. La idea és donar alguna pinzellada a fenòmens atmosfèrics curiosos propis de l'alta muntanya, i també comentar quins són els riscos potencials que ens podem trobar a la muntanya. I per acabar veurem alguns registres d'estacions del Pirineu en algun episodi tràgic, per fer-nos una idea de com poden arribar a ser les condicions aquí al costat de casa.



Fa poc més d'un any es va fundar el geff (grup excursionista de la facultat de física). És el primer grup excursionista oficial de la UB, i són gent molt maca. Us deixo l'enllaç per si voleu fer el xafarder: http://www.geff-ub.blogspot.com. Doncs bé són ells els que organitzen aquest acte.

dijous, 7 de maig del 2009

Conferència "Medicina a l'Àfrica"

El passat 5 de maig, a les instal·lacions (molt modernes, per cert) de Pompeia-Grups, va tenir lloc aquesta molt interessant xerrada a càrrec dels talladits Tzaragotza i Vit.

El Vit va exposar parts més teòriques i generals sobre problemes mèdics a l'àfrica, i concretant una mica més pel que fa al seu viatge a Ghana del 2004, i l'Albert (que no té estudis en medicina, que jo sàpiga :)), va tractar sobre aspectes més de salut elemental (bàsicament higiene..), també a través de la seva experiència a dos pobles del Camerun, que ha visitat el 2004 i el 2008.

Molt interessant, i sobretot, un bon detall de l'albert i el vit, el fet de prestar-se a explicar la seva experiència :)

Presència talladística del Bosco, fugaçment l'Ignasi i un servidor, a més d'agregats com la Clara i alguns familiars :)



































En definitiva, queda clar que els talladits sabem fer altres coses a part d'escalar i jugar-nos el físic :)

salut!!

dimecres, 15 d’abril del 2009

Talladits-Salamandres

L'Albert Tz i un servidor (Lins) vem aprofitar una de les poques finestres de "bon" temps aquesta setmana santa per anar a fer el salamandra a Montserrat.

En concret, a la via Sol Solet de la Miranda de Can Jorba:ressenya.net

Via no molt xunga, però més emocionant quan un llarg està totalment xop de les pluges de la nit :) (insuficient sol solet) .
A nivell escaladoril, l'albert molt bé, jo justet, i a més amb seriosos problemes de peus de gat... cosa que va fer que experimentéssim amb rappels, i sistemes d'assegurança poc ordinaris...


Gairebé ningú a Montserrat... només un parell d'escaladors que ens van voler tirar uns meteorits a sobre, uns francesos escalant 10c+, i :


:) salut!

dimarts, 10 de març del 2009

Via Visionaris

Al Circ de Cambredase, a la vessant més oriental, via d'uns 300 m de M5 (línia vermella)



Un primer llarg amb bon gel, potser és que em va semblar massa fàcil i vaig decidir que se'm caigués un crampó (si, encara no entenc com va poder passar), i vaig haver d'acabar la cascada amb un sol peu...2n llarg amb un pas bastant exposat, i única reunió una mica bona assegut sobre 2 piolets a una super repisa de neu. Un mini llarg més i arribem al rapel equipat d'uns 15 m que ens deixava a una reunió conjunta amb la via dels alfons. Allà seguim pel diedre, un primer pas en roca bastant dur amb neu inconsistent per sobre la roca llisa, un tram de goulotte amb trossos de roca/plaques de 5 cms de neu dura fins la seguent reunió delicada (una baga mig ben posada i un pitó que vaig posar com vaig poder). Aqui els alberts van haver d'aguantar pacientment durant ben bé una hora en una postura ultra incòmode i aguantant els pedrots que se'm trencaven sota els peus fent-me quasi caure que jo pogués enllestir el llarg més exposat i difícil. M'ho vaig haver de prendre amb molta calma. Molta por, parar, tranquilitzar-me, i seguir. Tros de xemeneia de m5, poc a protegir excepte un friend i algunes bagues, i tros super expo fins arribar per fi a una reunió en un arbre. L'albert saragossa pujava cridant de ràbia, el pérez patia una patinada de 2n...i ells van enllestir l'últim llarg una mica més fàcil fins a sortir a la cresta just 5 minuts abans que el sol es pongués. Baixem per les pistes d'eina de nit acompanyats de la Rtrack...total, almenys jo crec que la calor i la nevada de divendres van fer que no estigues en condicions, i ho feia tot plegat massa difícil i massa exposat, però sense opció a abandonar perquè no hi havia res equipat i tampoc punts d'assegurança fiables.