Uei gent!!
Després de molt de temps sense poder ressenyar cap activitat alpinística per fi ha arribat el moment.
El dissabte, després de treballar vem quedar amb un amic al pàrking de Masella, vem sortir a les més o menys d'allà a les 17:45 amb els esquís de muntanya als peus i cap amunt. Anàvem cap a la zona de la Coma Pregona, on hi ha els rocots típics de totes les fotos de masella. Vem tardar una hora molt llarga en arribar-hi. Allà vem para,, canvi d'esquís i pals per piolets i grampons i cap amunt. És un corredor poc conegut, que en principi es bastant fàcil doncs la màxima inclinació és de 60 graus i algun tram de quart. Començàvem al voltant de les 19:30, era fosc i amb els esquís a l'esquena.
Cosa molt curiosa, quasi no hi havia gel, tot era neu i d'aquesta guarra que tapa la roca però que no t’aguanta. Pugem primer uns metres de neu fins un primer ressalt, sembla fàcil i després es veu neu així que no ens encordem. Pugem una mica més i apareix un altre ressalt, aquest una mica més alt i ja no fa tan bona pinta, així que ens encordem i el meu amic tira cap amunt. S’està barallant una bona estona amb el ressalt, cagant-se contínuament en els esquís que en cada moviment li toquen a alguna paret i no li deixen ni aixecar el cap. Passa un llaç per un pont de roca i tira cap amunt, uns metres més de neu i fa una reunió doncs no li queda gaire corda i ve un altre ressalt de roca. Pujo jo, em cago també diversos cops en els esquís que em fan sentir encara més insegur del normal i tiro fins la reunió. Em passa el material i cap amunt. Hi ha molt poc gel, el just per tapar regletes i fissures i per no deixar clavar el piolets. Rasco una mica per la neu amb l'esperança que el piolet s'enganxi a algun lloc però no hi ha gaire sort. Poc a poc vaig fent progressos i aconsegueixo passar el ressalt. En principi, segons la informació que teníem, només hi havia un ressalt de quart i tota la resata rampa de neu. Ja l’havíem fet dos encordats i un al principi, així que devíem estar acabant. Es de nit, així que tot i haver-hi lluna quasi plena, amb el frontal no veiem més que tres o quatre metres enllà. Pujo una miqueta més i al cap de ben poc apareix un altre ressalt. Sembla fàcil doncs fa més d'un metre, però a l'acostar-m'hi tota la neu que hi ha sobre la roca cau i el ressalt passa a ser una miqueta més gros. Intento pujar com puc, busco abans alguna fisura o pont de roca per assegurar-me però no hi re de re, roca llisa i fissures cegues. Vai a tirar cap amunt amb els esquís emprenyant per variar quan el frontal comença a fer pampallugues i 'sapaga. No veig gairebé res, començo a donar cops de cap amb els esquís, una mica per desesperació però més aviat per veure si el frontal ressucita. I amb molta alegria per part meva així és. Torno a tenir llum, continuo pujant el ressalt de roca i arribo a un altre tros de neu. Pujo una mica més i per fi trobo una fissura on poso un tascó. Miro cap amunt i veig un ressalt que desploma, però sembla que a la dreta es pot tirar més fàcilment. Vaig cap allà i efctivament, la canal continua per allà. Al davant veig un altre ressaltet. No sembla complicat però no em queda gaire corda i no sé si podré arribar a algun lloc per fer una reunió, així que decideixo buscar per allà. Miro el rellotge i son les 21:15. En teoria havíem quedat al refugi a les 21. Anem una mica tard. Segueixo mirant a veure si puc fer una reunió quan veig un pitó. M'hi apropo però no hi arribo doncs està molt amunt, faig una mica de volta per la dreta i estirant el braç caço amb el piolet un cordino que hi penja. Passo una cinta i una pujo una mica més per una desviació de corredor cap a la dreta on veig algo similar a un merlet on faig reunió. Es un lloc fantàstic doncs al desviar-me quedo just penjat uns metres per sobre el meu company i així el veig perfectament. Puja fins el pitó, li tiro per la corda el material i segueix pujant. Des d'on estic es veu també tot el llarg que ens espera que està il·luminat per la lluna, sembla que després d'allò si que s'ha acabat, però es veu una tirada força llarga. Va pujant diversos ressalts, cada cop amb més roca i menys neu. És més vertical que el tros anterior però es pot protegir bastant bé i hi ha preses bastant bones. Portem una corda de quaranta que s'està acabant. Sembla que ja està arribant a dalt així que surto en enssamble .Baixo fins el pitó, trec la cinta i continuo pujant. Es el millor llarg de tots, amb diedrets i petites xemeneies on sovint et pots agafar bé, vaig pujant fins que arribo a on des de baix semblava que s'acabava la via però encar continua una mica. Segueixo pujant un bon tros ara ja per neu fins que arribo on ha fet reunió, a escassos cincuanta metres d'una pista d'esquí. És un quart de dotze.
Anàvem a fer un corredor ràpid de neu amb un ressalt i ens hem trobat amb això. Segurament és força fàcil, però el fet d'haver-hi poca neu, portar els esquís a l'esquena i que és de nit ens ha fet esforçar bastant. Desistim d’anar al refugi doncs la gent amb qui havíem quedat ja no hi és, pugem fins una pista que ens va bé per anar al cotxe, ens canviem i cap a baix. Hi ha prou llum de la lluna, així que apaguem els frontals i a gaudir de la baixada. La neu està acabada de trepitjar, i tot i que mentre escalàvem sentíem gent que baixava, ara estem totalment sols, acompanyats en algun moment pel soroll d'alguna retrac.
Bé, fins aquí el relat un mica sensacionalista de la canal que vem fer el dissabte. Com a objectiu d'un dia no crec que valgui la pena, però si estàs per allà està prou bé. O a final de temporada segur que hi queda neu perquè està moooooolt encaixonada.
Després de molt de temps sense poder ressenyar cap activitat alpinística per fi ha arribat el moment.
El dissabte, després de treballar vem quedar amb un amic al pàrking de Masella, vem sortir a les més o menys d'allà a les 17:45 amb els esquís de muntanya als peus i cap amunt. Anàvem cap a la zona de la Coma Pregona, on hi ha els rocots típics de totes les fotos de masella. Vem tardar una hora molt llarga en arribar-hi. Allà vem para,, canvi d'esquís i pals per piolets i grampons i cap amunt. És un corredor poc conegut, que en principi es bastant fàcil doncs la màxima inclinació és de 60 graus i algun tram de quart. Començàvem al voltant de les 19:30, era fosc i amb els esquís a l'esquena.
Cosa molt curiosa, quasi no hi havia gel, tot era neu i d'aquesta guarra que tapa la roca però que no t’aguanta. Pugem primer uns metres de neu fins un primer ressalt, sembla fàcil i després es veu neu així que no ens encordem. Pugem una mica més i apareix un altre ressalt, aquest una mica més alt i ja no fa tan bona pinta, així que ens encordem i el meu amic tira cap amunt. S’està barallant una bona estona amb el ressalt, cagant-se contínuament en els esquís que en cada moviment li toquen a alguna paret i no li deixen ni aixecar el cap. Passa un llaç per un pont de roca i tira cap amunt, uns metres més de neu i fa una reunió doncs no li queda gaire corda i ve un altre ressalt de roca. Pujo jo, em cago també diversos cops en els esquís que em fan sentir encara més insegur del normal i tiro fins la reunió. Em passa el material i cap amunt. Hi ha molt poc gel, el just per tapar regletes i fissures i per no deixar clavar el piolets. Rasco una mica per la neu amb l'esperança que el piolet s'enganxi a algun lloc però no hi ha gaire sort. Poc a poc vaig fent progressos i aconsegueixo passar el ressalt. En principi, segons la informació que teníem, només hi havia un ressalt de quart i tota la resata rampa de neu. Ja l’havíem fet dos encordats i un al principi, així que devíem estar acabant. Es de nit, així que tot i haver-hi lluna quasi plena, amb el frontal no veiem més que tres o quatre metres enllà. Pujo una miqueta més i al cap de ben poc apareix un altre ressalt. Sembla fàcil doncs fa més d'un metre, però a l'acostar-m'hi tota la neu que hi ha sobre la roca cau i el ressalt passa a ser una miqueta més gros. Intento pujar com puc, busco abans alguna fisura o pont de roca per assegurar-me però no hi re de re, roca llisa i fissures cegues. Vai a tirar cap amunt amb els esquís emprenyant per variar quan el frontal comença a fer pampallugues i 'sapaga. No veig gairebé res, començo a donar cops de cap amb els esquís, una mica per desesperació però més aviat per veure si el frontal ressucita. I amb molta alegria per part meva així és. Torno a tenir llum, continuo pujant el ressalt de roca i arribo a un altre tros de neu. Pujo una mica més i per fi trobo una fissura on poso un tascó. Miro cap amunt i veig un ressalt que desploma, però sembla que a la dreta es pot tirar més fàcilment. Vaig cap allà i efctivament, la canal continua per allà. Al davant veig un altre ressaltet. No sembla complicat però no em queda gaire corda i no sé si podré arribar a algun lloc per fer una reunió, així que decideixo buscar per allà. Miro el rellotge i son les 21:15. En teoria havíem quedat al refugi a les 21. Anem una mica tard. Segueixo mirant a veure si puc fer una reunió quan veig un pitó. M'hi apropo però no hi arribo doncs està molt amunt, faig una mica de volta per la dreta i estirant el braç caço amb el piolet un cordino que hi penja. Passo una cinta i una pujo una mica més per una desviació de corredor cap a la dreta on veig algo similar a un merlet on faig reunió. Es un lloc fantàstic doncs al desviar-me quedo just penjat uns metres per sobre el meu company i així el veig perfectament. Puja fins el pitó, li tiro per la corda el material i segueix pujant. Des d'on estic es veu també tot el llarg que ens espera que està il·luminat per la lluna, sembla que després d'allò si que s'ha acabat, però es veu una tirada força llarga. Va pujant diversos ressalts, cada cop amb més roca i menys neu. És més vertical que el tros anterior però es pot protegir bastant bé i hi ha preses bastant bones. Portem una corda de quaranta que s'està acabant. Sembla que ja està arribant a dalt així que surto en enssamble .Baixo fins el pitó, trec la cinta i continuo pujant. Es el millor llarg de tots, amb diedrets i petites xemeneies on sovint et pots agafar bé, vaig pujant fins que arribo a on des de baix semblava que s'acabava la via però encar continua una mica. Segueixo pujant un bon tros ara ja per neu fins que arribo on ha fet reunió, a escassos cincuanta metres d'una pista d'esquí. És un quart de dotze.
Anàvem a fer un corredor ràpid de neu amb un ressalt i ens hem trobat amb això. Segurament és força fàcil, però el fet d'haver-hi poca neu, portar els esquís a l'esquena i que és de nit ens ha fet esforçar bastant. Desistim d’anar al refugi doncs la gent amb qui havíem quedat ja no hi és, pugem fins una pista que ens va bé per anar al cotxe, ens canviem i cap a baix. Hi ha prou llum de la lluna, així que apaguem els frontals i a gaudir de la baixada. La neu està acabada de trepitjar, i tot i que mentre escalàvem sentíem gent que baixava, ara estem totalment sols, acompanyats en algun moment pel soroll d'alguna retrac.
Bé, fins aquí el relat un mica sensacionalista de la canal que vem fer el dissabte. Com a objectiu d'un dia no crec que valgui la pena, però si estàs per allà està prou bé. O a final de temporada segur que hi queda neu perquè està moooooolt encaixonada.
