La sortida va ser dissabte a les 11h del matí, tot i que vam pujar a buscar els dorsals el divendres i vem fer nit a Puigcerdà. La jornada va començar amb una correguda d'escalfament involuntari quan algú ens va dir que ens tancaven el control de dorsals de la sortida. Poc després la típica (suposo) sortida en curses d'aquest tipus en que tot Déu es posa a correr encara que tinguis per davent 80 km i 5800 m de desnivell. A partir d'aquí a pujar, pujar i pujar fins la Tosa, zampant-nos en tres hores quasi una tercera part del desnivell.
Fins la meitat (control nº5 - Prats d'Aguiló) vem establir un suposat ritme coservador, que ens va portar per diversos paisatges realment macos però que no es van gaudir tot el que un voldria. Allà un pseudo-sopar, alguns tràmits logístics, i cap amunt altre cop. Ja era de nit i el fred començava a apretar. La barrera psicològica de la meitat debia fer efecte pq un servidor va petar bastant i va acabar intentant buidar el sistema digestiu en diverses ocasions. D'aquí cap a l'Estasen generalment en baixada on ens vem tornar a reunir i drsprés al Gresolet des d'on vem inicair penúltima pujadeta destacada amb un ritme interessant.
Amb els Empedrats van començar els últims 15 km, realment agònics, on el Lins es va destacar amb un traca final amb la qual ens va treure un "ratillo". 4 km de pujada matadora i 11 més de baixada que ens van portar a Bagà a primera hora del matí.
l'equip al refugi de Cortals. (foto de Josep Massaguer)En general una experiència enriquidora si més no, que personalment vaig gaudir força en diversos moments tan per la situació, com per la companyia, com pel paisatge, per l'ambient, pel repte en sí mateix...I que sobretot, a partir de la segona meitat, va ser força-molt dur, sobretot pel que fa al dolor a tot el tren inferior i al malestar general.
A destacar també els ànims i l'ajuda de les "supporters" (Elena, Núria i Mireia), que van ser a la sortida, al Niu de l'Àguila, a Prts d'Aguiló, a l'Estase i a l'arribada (vaya tute tb). També van anar molt bé els préstecs de material, ànims i consells que ens va donar el Lins. A destacar el que ens va dir segons abans de començar: "Encara que et sembli que no, sempre es pot una mica més".
PD: Si voleu podeu afegir detalls o no detalls. A veure si aconsguim fotos que alguna maca deu haver-hi. --> Edito (Lins): foto
4 comentaris:
Textualment "si, hi haurà punts que et semblarà un infern, però sempre es pot continuar..."
Gràcies Lins per la teva companyia i experiència... gràcies també per no parlar de suxi i fer-me carregar inutilment el mp3 sense utilitzar-lo.
Gràcies Did per la teva companyia, però sobretot pel PEDAXO de logo que et vas currar.
Merci STAFF, sense vosaltres moltes coses no haguèssin estat tan fàcils.
Merci pels que ens vau animar.
efectivament, sort de l'staff tècnic de suport... personalment, si la mireia no m'hagués recordat que quan fa mlt de fred, no està de més abrigar-se, ara encara estaria a Prat d'Aguiló intentant lligar dos pensaments seguits :)
enllaç amb les fotos d'en Josep Massaguer al refugi de Cortals: http://picasaweb.google.es/massaguer.josep/20091004?authkey=Gv1sRgCNL7_frZn-mAew#
i enllaç a un video (amateur, però ben fet) de la cursa... se'ns veu a la sortida em sembla!: http://www.youtube.com/watch?v=B_h7_2aeJcA
salut!
Felicitats nois! I quin dia més ben parit us va fotre, no? (i quina nit, amb quina lluna plena, que sempre ajuda!!). Apa, una altra al sac! (Per cert, que xungo el tio del talkie de la foto... :P)
Sí que se'ns veu!! Al minut 1:38. Lo de no parlar de Sushi realment va ser un detallàs. De totes maneres, Bosco, el pròxim cop ens hem de posar l'mp3 des del principi, que es veu que dóna bons resultats.
Bosco, gràcies a tu tb per la companyia, sobretot en els moments en que no paraves de mirar-me el cul, que sé que era una motivació extra, jeje.
Per cert, l'any que ve hi va el kilian, sé que és una mica prematur, però ens ho podriem pensar no? El Lins segur que s'anima.
Publica un comentari a l'entrada