Congregats allà el Did i el Bosco com a prova prèvia als Cavalls del Vent, l'Alfred arrossegat una mica a contra cor i servidor (Lins) perquè sóc un adicte.
La ruta consta d'un numero de quilòmetres indefinit entre vint i pico i trenta pocs, però això si, amb precisió, de 1640 m de desnivell positiu.
Total plegat, més de 6 hores de patiment... excessiu per ser un diumenge tarda, on tots hauriem d'estar fent yoga per encarar bé la setmana... peeero... ja sabem que els convencionalismes no entren en aquest blog (almenys no els fem públics :)).
Algú podria tenir la sensació de pensar: "oh, quins nois tan formosos i sans.. dediquen el que queda de cap de setmana a fer exercici en comunió amb la natura!"... Doncs bé... per celebrar el success, peregrinatge a un McDonalds a reequilibrar el % de TransFat del nostre cos... (si vostè és la mare de certa persona involucrada en aquesta història, no en faci cas, és gairebé tot mentida)
Salut!! ;)
Lins
ps: si algú vol, podeu editar l'entrada per afegir/rectificar el que calgui
3 comentaris:
No hi ha res a dir... tot correcte... a destacar la satisfacció de la gesta, sobretot la part de la nutrició al McDonals...
Salut
amen! :D
Perfecte!
Quina enveja sana, a la propera vull venir!! A mi però m'ha quedat un altre dubte...
En una instantània hom ha constatat que hi havia cert personatge amb aires de Linux que portava uns objectes llargueruts que es duen a les mans, anomenats pals????? Això ho deu recomanar el dr. Evans, el qual té un llibre que m'has de deixar, jeje
Publica un comentari a l'entrada