Sobretot la gran corda del dia és la que es troba just sota el refugi que remonta l'antiga xemeneia que es va esfondrar fa uns anys. A més aquí vam veure com un senyor queia avall quan es trobava uns tres o quatre metres amunt. I és que allà dalt els braços s'inflen que dóna gust. I si no mireu els del Bosco, amb tota la neu i aigua que regalimava per la corda i la paret, jeje.
El dia 5, dia de cim, evidentment és molt llarg i aquí podeu veure un parell de fotos dels trams finals abans de fer cim. La primera és abans d'arribar a l'enjambée, i la segona és una foto de les perfectes maniobres del Lins sobre l'escala Giordani, intentant no malmetre gaire els esglaons.
Finalment com ens ensenya el Bosco tampoc era tant alt com semblava, jeje.
3 comentaris:
la foto de la corda prèvia al refugi fa justícia a la verticalitat real....
només falta veure tota l'aigua que hi regalimava..
Tot i així es veu la neu que queia...
Realment duríssim aquell pas, vaig arribar a dalt esbufegant a saco...
tios.. quina passada!!! hem fet el CERVINO !!!! ueeeajbcjvhbalcbaljcvbhhg!!!
Publica un comentari a l'entrada