dijous, 16 de juliol del 2009

primeres reaccions




hola gent! us escric des de l'habitacio amb l'aire posat... o sigui que no patiu per mi :)



cursa durissima... quina calor, per deu!! (i amb aixo ja esta gairebe tot dit, jeje.... a no, i que llarga que es!!!.. hi ha trams en que et passes hores i hores corrent per la mateixa carretera recta... molt dur pel cap, i pels peus)



aixi rapidament, abans que algui de vosltres freak out, quan vaig arribar al final, de n it, s'acabava de declarar un incendi a la muntanya, i havien tancat la carretera q duia a meta, just en el punt del'estacio de control 6, a 131 milles.... i van decidir convertir-ho en final de cursa. Alla hi vaig arribar al cap de 42 h i pico, i em van donar medalla, samarreta, i el buckle commemoratiu dels que acaben en menys de 48hores (que no vaig poder demostrar, pero era obvi que l'aconseguia)





vem anar a l'hotel, i em vaig adormir vestit de corredor a sobre el cobrellit de seguida. Al mati, m'he llevat, i he vist a la web de la cursa que havien reobert el cami, i elfinal tornava a estar a135 milles, i que oferien als que havien acabat a 131, fer el tram que faltava, pero havent corregut el rellotge durant el proces.


aixi doncs hem anat a fer les milles que faltaven (he trigat una hora clavada), i hem fet un altre coples fotos d'arribada i tota la pesca... jo he passejat el meu buckle orgullos i per descomptat ningu ha dit q no elmereixes, es obvi que si.. per tant, soc finisher i tinc el buckle, pero l'unic es q sera mes llarg d'explicar quan algu em pregunti pel tema :)
i de fet el director, Chris Kostman m'ha agrait l'esforc de pujar per n omes aquest ultim tram.... que per cert, ben be s'ho valia, pq ell lloc es precios!


En definitiva, finisher a Badwater, que es com una competicio sobre a veure qui aguanta mes estona amb el cap dins del forn, pero que te un aire, una especie de glamour, que et fa entir especial quan hi ets, com un escollit.... com diu el seu slogan: Badwater. The challenge of the champions...... tu diras, amb una samarreta que diu aixo, et sents especial (encara que no ho siguis :))





calor maxima mundial... per cert, com a detall, quan el divesh i l'alicia, dos dels meus assistents (crew members) arribaven a Furnace creek, van fer ous ferrats a la carretera (i si, sels van menjar.. i no, no havien posat paper d'alumini a sota, directament a l'asfalt) ..... ou yeah!



salut!


5 comentaris:

Malfieten ha dit...

Moltes felicitats !!!!
Finisher de la Badwater, wow !

Tzaragotza ha dit...

L'enhorabona! Ara quan arribis estarem tots morts de calor pels carrers de Barcelona, i tu aniràs tant panxo amb el teu plumón. Que mamón.


I per cert, una pregunta indiscreta, ara que ja pots fer valoracions del teu entrenament... realment era necessari anar a córrer a ple sol per la diagonal amb tota la roba d'abric??

Klaix ha dit...

Bravo!!!!!

Clara ha dit...

Home, amb crew members per tu solet que et van ruixant com si fossis una planteta no m'estranya que et sentis important!! És que ho ets!!

Important i sonat, tot sigui dit, perquè tornar a fer l'últim tram "optatiu" és de kamikazes, amb tot l'amor del món ;)

Bosco ha dit...

GRAN, GRAN, GRAN,... nen... no tinc paraules...