talladits team!

Comença el compte enrere

2012-01-21T11:05:00.006+01:00

Un compte enrere preciós, com sempre quan s'afronten grans reptes. Ahir la primera reunió per començar a afrontar aquest llarg camí, per anar fent boca, per il·lusionar-se, per flipar, per motivar-se. I sobretot per començar a passar molts bons moments.

A part dels vídeos de l'utmb, llibres i històries narrades pel Lins, també vam tenir temps de veure el primer dvd dels talladits. I nois, sabeu una cosa? Que portem molt de temps plegats, que hem fet una pila de coses, i que la il·lusió per seguir-ne segueix igual de viva. Potser ara no tenim tant de temps, tenim més obligacions, la vida s'ha complicat una mica, perquè ens anem fent grans. Però seguirem allà, al peu del canó, sortint a la muntanya, a seguir-la coneixent, a seguir-la desafiant. Hem de seguir cercant els nostres límits. Algun talladit ja els ha trobat? Jo diria que no.

Ara toca entrenar de valent...

Prèvia 1, Cavalls del Vent 2011

2011-09-15T15:06:00.002+02:00

Primeres impressions de cara a la batalla d'enguany:

a) No estem suficientment preparats (almenys jo no ho estic, adjunto foto):

b) Difícilment aconseguirem posicions de podi:

http://www.barrabes.com/revista/noticias/2-7229/elite-mundial-se-citara-tercera.html

Siempre positifo!! :)

continuarà...

Lins

Estasen al Pedraforca

2011-06-23T14:11:00.005+02:00

Ja tenim el vídeo de l'escalada estival de la via Estasen al Calderer, un dels cims del Pedraforca. 700 metres d'escalada AD, amb passos molt agraïts, amb bones vistes, bon ambient. Una clàssica de les nostres terres, que no pot faltar...

Aquí teniu la ressenya que vam seguir, i a ressenya.net també hi surt.

SuperBoscoMan

2011-06-21T13:34:00.002+02:00

Què pot passar quan tornes de fer l'Estasen al Pedraforca?
Què pot passar quan el cansament i la sona juga males passades a les corbes de la carretera de Saldes?
Què pot passar quan deixes volar la imaginació i gaudeixes com un nen de tot el que et passa en un bon dia d'escalada?

... els talladits ja ho han descobert!!

Pots veure coses increïbles com aquesta...

perquè la vida no ens deixa de sorpendre...

Cap de setmana actiu

2011-06-20T14:15:00.004+02:00

Aquest cap de setmana els talladits han tornat a la muntanya, que és el lloc on se senten millor...

La cordada Alfred-Did va escalar el Gorro Frigi, suposem que per una via ben interessant. (editeu el post i completeu la info).

I la cordada Bosco-Lins i Albert-Xavi van escalar la via Estasen al Pedraforca. Tot un èxit, amb molt de Sol i molt ambient...

TALLADITS QUEST (part 0)

2011-05-06T19:37:00.004+02:00

última hora: "planassu" per demà...

NOM: TALLADITS QUEST (rollo kilian's quest però molt millor (també farem vídeo))

finalitat: entrenament de running per guanyar resistència i capacitat de diversió extrema. Enfortir les artèries (i en el cas de "bonus vomiting" també la capacitat del control del diafragma)

lloc: PortAventura

objectiu: pujar el màxim nombre de vegades a totes les atraccions (no consecutivament) per la qual cosa caldrà fer tots els desplaçaments corrent.

material necessari: bambes de córrer, motxilla lleugera amb camelback o bidons, GPS Garmin, GoPro HERO, xiulet d'auxili, mòbil (per connexió en viu amb Lins Base Camp), aliment energètic i frontal per quan ens atrapi la nit. (no s'aconsella l'ús de pals)

hora d'inici: 10am PortAventura Park
hora de finalització: 10pm Port Aventura Park
12 hores non stop

desnivell acumulat: us ho direm diumenge...

participants: El Petit Talladit, Bosco Cusó i Jordi Saragossa.

bonus vomiting: per tal de millorar la capacitat digestiva tant important en curses de llarga distància, després de dinar, es durà a terme una sèrie de 5 repeticions al Dragon Khan. Objectiu clar, no assolir el " the vomiting time".

ass bonus: s'obtindrà 1€ per mullar amb les pistoles d'aigua degudament instal·lades als "Canyon Rapids" per cada fotografia de PortAventura's Shop en la que s'hagi aconseguit sortir fent un 'calvo'.

cola bonus: s'obtindrà una coca-cola en cas d'aconseguir una fotografia en els 'Canyon Rapids' on els 3 participants estiguin acompanyats en un bot únicament per membres del sexe femení.

miss wet shirt bonus: s'obtindrà 1€ per mullar als companys de la 'Talladits Quest' a la parada dels pirates que dispares a una diana i tiren aigua si s'aconsegueix una fotografia acompanyat d'una noia amb samarreta mullada/xopa (en la qual la samarreta haurà perdut la seva capacitat d'opacitat corresponent).

kid bonus: s'obtindran diners per comprar llaminadures en cas d'aconseguir una fotografia a dalt d'una atracció per menors de 13anys.

l'organització es guarda el dret a crear nous bonus en qualsevol moment del dia anomenats "a que no tens collons a... BONUS".

totes les bonificacions i premis de la Quest aniran a càrrec dels 3 participants.

to be continued...

Dolç aniversari...

2011-04-07T14:31:00.005+02:00

Dolç record és el que tenim quan recordem el cim de l'Aiguille Verte. Sens dubte una de les millors vistes que han presenciat els nostres ulls. Un dia immillorable, una neu genial, una bona setmana santa. Avui fa 4 anys d'aquesta ascensió. Hi tornarem? Segur que sí...

I si tens cinc minutets i vols veure el vídeo que vam muntar, clica aquí!

Feliç aniversari!

2011-03-02T19:33:00.002+01:00

Feliç aniversari Talladits, sembla que era ahir que vam anar per primer cop als Alps. Però allò va ser el 2003. Sens dubte la progressió ha estat bona, però no podem parar. Un piolet per governar-los a tots!

(des)Gel a la Garrotxa

2011-01-31T17:13:00.004+01:00

Aquest cap de setmana, donades les baixes temperatures que portàvem a l'esquena a tot Catalunya, vam anar en busca de gel a cotes baixes. A aquells llocs on normalment no es formen cascades. El lloc escollit, la vessant nord del Puigsacalm.

Deixant el cotxe al pla de'n Xurri, caminar una horeta i pico, i fem una mica d'escalada en gel, en algun ressalt guapo. Podia ser un bon dia, a més ni nevava ni plovia. La primera decisió encertada, però que ja ens va fer arrufar el nas va ser... deixar el plumón al cotxe.

I després quan vam arribar a la primera cascada ja vam veure que hi queia molta aigua, cosa que tampoc ens va agradar gaire. Però vam decidir tirar amunt pel torrent i anar enllaçant totes les cascades.

Algunes eren més dretes que d'altres.

Podeu seguir la jornada amb l'àlbum de fotos.

AHU 135, versió 5.0

2011-01-27T17:54:00.002+01:00

http://www.arrowheadultra.com/

- Follow the leader (leader leader), i/o a mi, a l'enllaç de la dreta de la web... dorsal 79 per servidor

- el tema comença el dilluns a les 7:00 hora de Minnesota (14:00 per BCN), i durarà up to 60 hores

- em salto una setmana de classes, yuhu! És la meva forma de protestar perque a l'Escola de Camins s'acaben els examens un divendres, i comencen les classes el dilluns

- Scary facts: l'altre dia van arribar a -43.3 ºC a International Falls (però don't panic, ja va tornar a la mediocritat, i pinta que les temperatures seran "suaus")
http://www.weather.com/weather/today/USMN0376

- 'guai' facts: en Rocky i Bullwinkle vivien a un poble que era la versió ficcionada de International Falls!
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Rocky_and_Bullwinkle_Show

bye! :)

Lins

Corredor al port de la Bonaigua (2)

2011-01-18T20:37:00.006+01:00

I amb més celeritat que una gaçela Thompson el Jordi ja ha editat un vídeo amb algunes de les gravacions del cap de setmana. A disfrutar...

I si voleu veure algunes de les seves fotos amb algunes explicacions de la sortida mireu al seu bloc.

Corredor i vertical race

2011-01-17T16:30:00.006+01:00

Bon cap de setmana lluny lluny de Barcelona. Allà on els talladits ens agrada ser, enmig de la muntanya. Dissabte un curt però bonic i excitant corredor al port de la Bonaigua. Cap ressenya, cap referència, però una pinta des del pàrquing...

Avió sortint del costat del corredor

El Jordi en ple corredor

Com la majoria de vegades el tram final era el més vertical.

Podeu veure una foto més al bloc del Jordi.

I diumenge vam poder gaudir del campionat d'Espanya de vertical race, tot un espectacle. El Kilian i la Mireia Miró van proclamar-se campions d'Espanya, i com veieu vam poder-ho viure de ben a prop...

El Jordi amb els pals, i el Kilian amb el pernil que va guanyar.

Teresina amb plumón

2010-12-19T21:40:00.003+01:00

Malgrat les baixes temperatures no renunciem a tocar la roca. I preservant la integritat dels nostres dits optem per la versió ferrada de Montserrat. Arribem al punt més alt amb la ferrada Teresina que ens puja a Sant Jeroni. Un dia molt xulo, visibilitat extrema i molt poca gent. La diversió no va faltar.

A meitat de ferrada hi ha un molt bon mirador de la cara nord de Montserrat.

Ara el ràpel pot fer-se baixant per uns petits ganxos que han instal·lat.

I la rampa final fins al mirador de Sant Jeroni l'han facilitat una mica amb alguns ganxos a la paret.

I la foto de cim buscant de fer-la el més divertida possible.

La bicicleta

2010-12-09T19:13:00.002+01:00

Podríem dir que tots els talladits sense excepció som amants de la ciència i la tècnica i que tots tenim més d'una bici: la que ens poden robar i les que no. En el "què qui com" de TV3 van dedicar tot un programa a la bicicleta. És altament recomanable veure'l, està molt ben fet i han trobat maneres molt interessants d'explicar el intríngulis de la bici d'una forma molt lúdica.

Close 2 Araceli

2010-11-15T11:47:00.009+01:00

Òbviament quan un talladit es troba proper a un gran alpinista, sent un esclat de sensacions dintre seu, doncs sabem del cert el mèrit d'aquella persona al ser on és, amb el currículum que arrossega. Si a més, es tracta d'una alpinista, sabem que ha hagut de donar un "plus" perquè com hem vist moltes vegades, el món de l'alpinisme es troba una mica masculinitzat. Però tranquils les coses estan canviant...

Si a més aquesta alpinista està de bon veure, és clar, que com a mínim un bon talladit ha d'aproximar-se fins a una distància propera per tal de verificar que les suposicions siguin certes. Però clar... si resulta que aquesta alpinista que està de bon veure és l'ARACELI SEGARRA, alguna cosa més s'ha de fer.

Després de la xerrada, l'Araceli va regalar unes postals als oients, i després pacientment va està firmant-les a tota una corrua de gent que volien endur-se un escrit personalitzat. No cal que us digui que la gent va saltar sobre les postals com si fos la fira de material de muntanya de segona mà de Sants. En fi, el talladit en qüestió es va quedar sense postal, però vam esperar pacientment al final de la fila pensant i buscant què ens podria firmar l'Araceli. I quan es va acabar la fila, l'alpinista va respirar tranquila dient "ja s'han acabat les postals, ja no cal que firmi res més, oi?"

Aquest és el diàleg entre l'Araceli (A) i el talladit (T):
T - Home, a mi m'agradaria que em poguessis signar alguna cosa, però jo m'he quedat sense postal...
(L'Araceli fa una cara de compassió tot expressant "i jo què vols que hi faci noi")
T - Mira tu tries, o em firmes el calçotets o la samarreta.
A - Jo prefereixo els calçotets.
(El talladit riu pensant...)
A - Saps què? Estira't a qui sobre la taula i jo et firmo els calçotets. (segons de silenci) Va, vinga et firmo la samarreta.
(El Talladit s'acosta i comença a estirar la samarreta per tal que la firma pugui quedar perfecte)
A - Ui, no, no. Treu-te la samarreta.
(L'Araceli riu amb els pocs presents que hi ha allà, i el talladit ja té la samarreta fora.)
A - La planxarem una miqueta.
T - Jeje, ben fet.

Aleshores durant la creació artística de l'obra la gent va estar atenta apreciant el traç i el braç de l'artista. I el silenci només va ser trencat quan l'Araceli va girar el cap per mirar el talladit, i va dir:
A - Caram, quin pitram!
T - Home, no gaire.
A - Tranquil era broma.

Després d'això i alguna que altra correcció ortogràfica, el talladit ja lluia la samarreta per Vic, tot orgullós. I ja podem dir que un talladit s'ha quedat sense samarreta amb l'Araceli Segarra!!
El fotògraf va aprofitar per donar-se a conèixer, com sempre fa allà on va. És bo o dolent que et relacionin amb els talladits, jeje.

Marxa del Garraf 2010

2010-11-09T10:10:00.004+01:00

Aquest diumenge un parell de talladits vam participar a la Marxa del Garraf que organitza la UME. Van haver-hi moments de tot... amb 45 km ja dóna temps de tenir alguna baixada física i mental, però res greu, jeje. Potser el millor va ser el "voltarén" que ens vam prendre a mitja cursa, sobretot per l'Albert que tenia el tibial anterior demanant-lo a crits. Al final, una marca de 7:23, i la frikada d'entrar a meta en un sprint de photo finish genial. Aquí teniu un parell de fotos de l'arribada, més pròpia dels 100m llisos que d'una marató.

fotos: Xavier Saragossa

I no podem tancar aquesta entrada sense fer un parell d'agraïments. Primer al Bosco que va deixar bona part del seu equipament de runner, de manera que vam poder minimitzar el pes i augmentar el confort! I l'altre agraïment és pel Jordi i l'Oriol que van fer la cursa de 21km i els pares Saragossa i la Mireia que van fer de supporters fins al final.

Magdalena inferior

2010-11-02T17:51:00.004+01:00

Boniques escalades a la magdalena inferior, on alguns s'inicien en la clàssica, i d'altres alimenten la passió per l'escalada montserratina. Les vies escollides van ser: "la que hi faltava" i la "sebastià-patiño". Una mica de fred... ambient talladit!

Tràiler del Cervino 2009

2010-11-02T17:47:00.003+01:00

Tot i que amb força retard, s'està fabricant el reportatge de l'ascensió al Cervino del 2009. De moment tenim el mini-tràiler. Encara no podeu veure imatges de l'escalada, però sí que podeu gaudir de tots els preparatius:

Cavalls de vent 2010

2010-10-04T19:31:00.005+02:00

Aquest any la cavalls de vent ha deixat molt bones estones, converses, bromes, i també algunes lleus lesions que no ens aturaran. Vam tenir la sort de trobar-nos el jove fotògraf de fotosíntesi.cat que ens va poder fer algunes fotos dignes de runners com Déu mana. Les podeu veure al seu bloc.

(del facebook del fotògraf)

Samarreta 2.0

2010-09-28T14:32:00.005+02:00

Proposta samarreta aprofitant la idea del Bosco de posar el perfil de la cursa. No sé si estem a temps, però ahí queda:

Autògraf de nivell

2010-09-21T18:57:00.005+02:00

No hi ha res com tenir contactes. I en aquest cas, com en molts d'altres, el bon contacte és mon germà. Mireu quina dedicatòria m'ha aconseguit pel meu famós, atrotinat, remullat, arrugat, malmès... llibre de 4000s dels Alps:

Retocs a Taüll

2010-09-11T10:56:00.006+02:00

Per si algú vol decorar alguna paret, aquests dies a Taüll, amb l'ajuda del Jordi, hem muntat una panoràmica vertical. És de l'escalada de l'agulla de l'arbret a Montserrat. Són 4 fotos empalmades, i ara la foto té 3330x6624 píxels. Si algú vol imprimir-se un póster DIN A-3 crec que costa uns 20€.

I per si algú vol un nou fons de pantalla, n'he fet un amb una foto que vam fer el Lins i jo al refugi Albert 1r, quan vam pujar l'aiguille du Tour.

Si voleu alguna de les dues fotos m'ho dieu que les tinc amb la resolució correcta. I per cert, fixeu-vos que hi he incorporat el nou logo Talladits!

Primeres fotos dels Alps 2010

2010-08-27T15:08:00.008+02:00

Un dia d'aquests, quan el Lins torni de terres hostils, podem fer una quedada i mirem totes les fotos que tenim. De moment us deixo algunes fotos perquè comenceu a ensumar el què han estat aquests dies a Chamonix.

Típica meditació que fa un talladit quan està aburrit a dins la tenda, a la valle blanche, i fa fred.

En Lins en plena cornisa de la travessa Midi Plan

Foto amb el Dawa Sherpa, impressionant persona i campió de l'UTMB del 2003

Cim de l'aiguille du Tour

Propostes per a Ultra-Talladits

2010-07-28T13:22:00.004+02:00

encara ens queda temps, però no puc evitar dissenyar algun entrenament de cara als Cavalls de Vent de l'Octubre, i ja a més llarg termini, de cara a Chamonix 2011 :)

Aprofitant una estada senderista a la zona de Núria, he tingut temps per pensar alguna alternativa (no és que sigui nova, és que simplement l'he posat a la carpeta mental d'"entrenaments futurs")

opció a) Des de Queralbs a Nuria pel camí habitual + Nuria a Comadevaca pels enginyers + descens a Queralbs per les gorges del Freser. (opcional bany final :))

opció b)
Deixant el cotxe a Fontalba, Fontalba - Puigmal per via directa + un tram d'olla de longitud variable (finestrelles, noufonts...) + baixada a Nuria + de Nuria a Fontalba pel camí que hi va directe.

opció c)
Sortint de Eina o St Pere dels Forcats, agafar el camí del coll d'Eina, i allà decidir si fer anada i tornada per la carena o baixar a Nuria i pujar, i tornar a Eina pel mateix camí. --> versió fàcil per a habitants de la Cerdanya.

Per anar bé, totes tres haurien de caure aquest estiu...
Tot i estar pensades per a la secció Ultrarunning dels Talladits, s'accepta companyia.

La idea és fer els recorreguts a ritme mitjà... sense morir fustigats, però no a ritme de trekking

Salut, i qui no tingui sabatilles de córrer, que vagi buscant :P

Lins

Escalada a Montserrat.

2010-05-05T14:59:00.011+02:00

Amb una mica de retràs, però per fi escric l'entrada al blog.

Pels que esteu en hores baixes, ocupats, treballant a saco (això va pel metge), estudiant, projectant, dormint, tocant, cantant, esquiant, mandrejant, menjant, o que simplement no heu anat a escalar últimament, us deixo un breu resum del que l'Albert Pérez, el Remi (un company de feina, que alguns ja coneixen) i un servidor vam anar a fer dimecres passat a la nostre tan estimada muntanya de Montserrat.

En principi ens debatiem (per la calor que es preveia), entre una cara sud o una nord. El que teníem clar es que volíem una tapia per anar prenent contacte de nou amb la via llarga. Ens vam decantar per una via molt recomanable a l'agulla de Can Jorba, la Bego-Miguel-kush, recomanable, per la inusual quantitat de seguros que hi havia, a més de la bona qualitat de la roca.

Desprès de jugar-nos entre el Perez i jo, a pedra-paper-tisora qui obria de primer, vam encordar-nos tots 3 per clavar-nos 240 m de roca imaculada. Un servidor, dotat d'una sort espasmòdica va tenir l'opció d'obrir el primer llarg, sense saber que, al final, obriria tota la via ell solet.

Primers llargs constants, amb roca molt bona i reunions a prova de bombes.

La segona part potser una mica menys constant pero amb algún que altre passet per superar resalts. Desprès de casi 5 hores ens plantem al cim, amb la sensació d'haver fet bé la feina, però sense saber que encara ens faltava un descens penós de dues hores, per un barranc anomenat el Joc de l'Oca.

En breu més fotos, això només és un tast del que vam fer, el Perezen té moltes més a la seva càmara, quan pugui les penjo al Flick'r.

Una abraçada a tots, aquest any la roca es preveu intensa.

7ª Marxa La Selva del Camp Muntanya de Prades...

2010-03-29T00:47:00.005+02:00

Dissabte 27 4:40 a.m. hora zulu:
El Lins i un servidor (Boss pels amics) ens trobem a la porta de can Conill Cortes, per anar cap a la Selva del Camp. Desprès d'una hora i mitja de trajecte, no absent d'infraccions (i no penseu en el que estàveu pensant, jo fa temps que ja no m'excedeixo en els límits de velocitat, el Lins n'és t'estimoni) arribem al punt d'inici de l'última gesta, aventura, putada, matada, bestiessa, tonteria, digue-li com volgueu, que es disposen a fer alguns membres dels Talladits.
A les 7:00 a.m. (sempre hora Zulu) tocaràn diana, així que ràpidament anem a buscar el nostre dorsal (un braçalet amb còdic de barres en aquest cas), els obsèquis i la samarreta, alguns ja donàriem per ben invertits els diners de l'inscripció, no obstant, no desistim i prosseguim amb el pla acordat.
Amb la precisió d'un rellotge süís, donen la sortida a la 7ª Marxa "La selva...", amb precència de 2 membres dels talladits escortats de 538 persones més. Comencem a ritme tranquil, hi ha molts quilometres per davant i l'experiència del Lins és un punt al nostre favor, està clar que si volem ser en el TopTen hem de deixar passar a unes 400 persones per tal de clavar-los una ganivetada quan s'ho tinguin cregut.La marxa comença amb un temps solejat, amb ràfegues de vent, però en definitiva un bon temps que ens acompanyarà el que queda de jornada. Seguint les premises del mestre en funcions marquem un ritme tranquil, però controlant en tot moment als que portem davant.
Comencen les primeres pujades i amb això les primeres ganivetades, decideixo deixar-me de tàctiques i de "còdics d'honor" i marco les primeres arrancades, deixant enrera a tot el personal "trecker" que trobo. Ens sentim forts, malgrat la grip que portàvem alguns, aixì que tirem amb força amunt. Amb tanta força i tanta mala sort que ens passem un desviament important i amb la tonteria perdem 1/2 hora de temps valuós i unes energies en baixar i pujar, molt valuòsses també. Això si ens donem el "gustàs" de tornar a avançar alguns especíments de la vida qüotidiana.

Us parlaria dels noms dels avituallaments o dels pobles que passàvem, però anàvem amb el temps just i amb un ritme exigent. Ens marquem un objectiu primordial "La Butifarra a Prades", el Lins m'hen havia fet algún comentari al matí i pel meu cap no passava altre cosa, Butifarra, Butifarra, Butifarra. Alguns dels participants que ens podíen seguir, van fer-se ressó també de les paraules que a mi em passàven pel cap, Butifarra, Butifarra, Butifarra!!! Finalment arribem a Prades, això marcarà un segon punt d'inflexió en la cursa. Ara en posesió dels obsèquis, la samarreta i havent menjat aquell troç (o troços) de butifarrot amb pa i tomàquet, ja no quedàven alicients per a seguir corrents, tot i així vam seguir (que estúpid és l'ésser humà). A partir d'aquí vam seguir acompanyats de l'Óscar, un amic del Lins que ens va donar conversa i bona companyia. Passat el poble de Capafonts ens trobem amb una escena dantesca, esgarrifossa i dolorossa, un corredor uns metres davant nostre al creuar un "vaden" d'un riu, ha patinat i s'ha tret l'hombro de lloc. Ens estem un rato amb ell esperant les assistències, 15 min més perduts en l'acte de bona fe.

l'Oscar (taronja), i el Bosco (negre) després de fotre-li atxasso al tio de la motxilla quechua

La tarda va anar arribant no sense abans fer una pujada "inhumana", inhumana segons anomenàven les veus experimentades que per allà corrien, a mi em va semblar una pujadeta més de les que faig quan vaig a comprar el pà a Vallvidrera. Si ho haig de reconèixer m'estic posant com un toro i prova d'això era la de vegades que em van cridar "Anims Killian!!" cada cop que avançava algú i no em diguis Lins que era només per l'estètica que portava.

no només, però l'aspecte té una retirada...

Apurem els últims quilòmetres compartint i provant els diferents gels i productes energètics que cadascú portava per a l'ocasió. Decidit, el pà amb tomàquet i la butifarra serà el que jo portarè a partir d'ara.
El poble de la Selva del Camp ens queda a la vista, a escassament 8km però amb una baixada inhumana (això si que era inhumà de veritat), a quí se li acut posar una baixada així?? desprès de 60km i 4900m de desnivell. Segur que el que va dissenyar el traçat no ha participat mai en la cursa.

L'arribada, meteòrica, no sense una última rampa en esprint per part d'un servidor, animada per crits tals com "però que fas??", "estas boig?", "d'on l'has tret aquest??", per tal de cremar les últimes forces.
A la meta, satisfacció i un diploma, (Si Mama!! tinc un diploma d'algo). Tot això amb un temps de 11 hores 45 min i la esgarrifossa dada de 10547 kcal cremades, lo equivalent a 4 o 5 Big Mac's del MacDonal, així que sí Lins, aquesta semana quedem i fem per recuperar-ho.

victoriosos (la blanca també és samarreta Talladits)

Un altre cop al cotxe i cap a casa, amb la sensació d'haver cumplit i amb la satisfacció de pensar que aquell repte ja era nostre, alguns per 2ona o 3era vegada.ç

PS: edito (Lins) -> fotos

Un cangur a la família

2010-03-27T23:57:00.005+01:00

Aquí us deixo algunes fotos que he fet avui del meu animal de companyia, el meu cangur portat directament d'Austràlia. Deixo que feu volar la imaginació i busqueu noves possibilitats per la furgo a banda dels més usuals: portar la bici a dins tal qual, o posar-hi el llitet per dormir.

més motivació ultra

2010-03-07T11:40:00.004+01:00

del mateix autor del vídeo que vaig penjar ja fa un temps (Matt Hart)... versió 2009:

i just ara, després de veure el vídeo... va, qui s'apunta a l'equip Talladits per l'UTMB 2011??
El Bosco i un servidor estem encarats a la de 168km, però els novells podeu concentrar-vos a la CCC (vora 98km) o a la TDS (sobre 105km)...
Encara teniu un munt de temps per aconseguir els punts ;)

Sobre el vídeo...i ara que no em sent ningú, comentar la presència de la Krissy Moehl (guanyadora UTMB 09)... quin tros de dona... [és la de la segona foto del vídeo... i més endavant uns quants cops... en concret, la de la samarreta lila en els trams que surten dues noietes corrent no en cursa...]

Fixeu-vos també que es pot arribar a meta molt mes trillat del que vem arribar els talladits l'any passat als Cavalls del Vent... xD

Salut!!

Lins

Finisher!

2010-02-04T20:46:00.003+01:00

hola a tothom!!

sembla mentida, pero ja ha passat un altre any...

Finisher altre cop.. 3rd in a row... i de fet, ha resultat ser el meu millor resultat, he atutat el temps en 50:21...

Pero la cursa ha estat fantastica, i no ho dic pel temps (perque de fet, hi va haver forca estona, que si no passava res dolents, arribava en menys de 48h, que hauria estat espectacular..)

ha sigut una passada la relacio entre tots els corredors.. he trobat bons amics que coneixia, i n'he fet de nous...
Durant la cursa vaig deixar de banda la meva sociopatia, i vaig relacionar-me amb tothom, xerrant amb tot el personal, aturant-me a oferir ajuda a tothom... ha estat molt divertit... i a mes, ara ja gairebe tothom em coneixia... si no del tot, almenys era com: "ah! the spanish guy! you should move in here, it would be cheaper!"... no els falta rao...

ha estat molt divertit.

el temps ha estat forca benevol... diria q arribant max a -29C.. pero nomes una matinada em sembla.... l'unic problema es q hi havia forca humitat, i se'm congelava tot, pero prou be :)

to be continued!!!!

speed blogging

2010-01-31T03:49:00.003+01:00

hi everybody!

soc al motel, en una habitacio petiteta, compartida amb l'alicia, el ray i l'iso... pero te internet!

ahir a la nit vaig arribar a duluth, on l'alicia i el bill em van acollir a casa seva (una casa preciosa, de dos pisos, jardinet nevat....) molt generosament.

avui hem conduit (ella, de fet) cap a International Falls, i hem anat al gear check... fa gracia pq la meitat de gent ja em coneix, i vaig pel mon com si fos un expert xD

ara al vespre acabem de fer una gran reunio de corredors mentre sopavem al 'chocolate mousse', em sembla que el millor puesto de la zona... ha estat divertit... gent de varis llocs, US, Brazil, Southafrica, Samoa (!) i Cat, en nomes 10 persones!

i ara, abans d'anar a dormir, us deixo amb alguns punts importants a destacar del que porto d'aventura:

- no cal saber parlar angles per treballar a l'aeroport de bcn\

- els amics de Delta Airlines son uns cracks de la bio-enginyeria... han fabricat uns carbassons amb EXACTAMENT el mateix gust que l'enciam

-tothom te iphone, o blackberry, o els dos alhora...

-el tio del meu costat al restaurant s'ha fotut dos bistecs gegants, i ha demanat dos postres! (diu que ho cremara corrent... jo crec q se'l menjaran els llops)

to be continued

salut! :)

Arrowhead Ultra 2010

2010-01-28T14:29:00.003+01:00

Cadascú segueix les seves tradicions... al Febrer, hi ha qui celebra el Día de los enamorados, i jo viatjo a Minnesota... igual d'inútil, igual de consumista... però ei, cada persona ha de buscar els seus alicients per tirar endavant en una vida tan avorrida com aquesta :)

Demà matí vaig a comprovar què tal funciona la nova terminal

i també a seguir el meu estudi sobre les aerolínies que viatgen als USA... vistes Iberia, KLM, Northwest i Continental (no dirieu mai quina és la pitjor... hi vaig anar fa 10 anys... :)), enguany faré el test a Delta Airlines:

De Barcelona a Atlanta, d'Atlanta a Minneapolis, i d'allà al petit poble de Duluth, on em rebrà la meva amiga Alicia, que ja em va fer un gran favor aquest estiu venint a rostir-se amb mi a Badwater :)

L'endemà, dissabte, conduir unes quantes horetes per un paisatge igual (de fet, si no és aquell, poc li falta) al de la pel.lícula Fargo, fins a International Falls, seu de la cursa.

L'event està creixent, ha aconseguit suport de les institucions i han ampliat els participants a vora de 115 personetes. (ei, que diuen que fins i tot un senador o algo així vindrà a fer un discurset!).
Participació força internacional, un parell d'anglesos, italians, un alemany, canadencs, la troupe habitual d'amics brasilenys (en particular Marco Farinazzo, guanyador de Badwater 09, récord a la Brazil 135, i futur récord a Arrowhead), el meu amic Iso (semi bolivià semi californià) i un català.

Seguiment:

Comença la cursa vora les 7 del matí del dilluns (hora d'allà, o sigui a les 14 de Catalunya), durarà fins a 60 hores... i com en edicions anteriors, aniran penjant informacions al blog de la cursa:

http://www.arrowheadultra.com/ --> read our blog, o directament:

http://www.arrowheadultra.com/blogger/blogger.html

i poster algo en el forum on s'arriba des de la web principal.

Si tinc temps, i possibilitat de connexió d'algun tipus, intentaré escriure per aquí, o al Facebook, o al fòrum talladit...

una abraçada a tothom, i ens veiem d'aqui una setmana i poc més... jo amb el cutis estupendo, vosaltres, depèn del canvi climàtic.

salut!!!!

El regal de reis

2010-01-14T00:33:00.005+01:00

Tal com us vaig prometre us poso un parell de fotos del meu regal de reis en acció, al menjador de casa. Evidentment una imatge val més que mil paraules, per això seré breu. Però també us diria que veure-ho en persona val més que mil imatges. Així és que quan vulgueu podeu venir a casa a veure'l, jeje.

Època de poca activitat?

2009-12-17T15:37:00.004+01:00

Alerta!! Els talladits generem espectativa. I quan se'ns acaben els recursos, les idees, les sortides, les escalades... potser podem caure en la temptació com aquesta vinyeta. Al loro!

Ja ho tenen això les xarxes socials...

Proposta d'idea per futur videoclip de KIBO

2009-12-11T00:28:00.005+01:00

no la copieu, que es notaria el plagi... però feu-nos el favor, i feu algo així de divertit xD

Salut! ;)

PS: el Bosco és el de la copa, l'Alfred és que dirigeix, que per algo en sap de música... jo si voleu, m'encarrego del violí :)

Pic de Costa Cabirolera

2009-11-30T11:55:00.011+01:00

Suposo que el nom de Costa Cabirolera, deu ser perquè està ple de cabirols. I nosaltres ho podem corroborar perquè en vam veure bastants. Havent deixat per una altra ocasió el single-push a la Pica, vam voler fer una travessa pel Cadí. El cas és que vam acabar fent el Costa Cabirolera des del Collell. El fred ens va fer repensar la nostra opció de travessa, i vam preferir tornar al cotxe i anar a comprar-nos uns gofres a Berga. Pel camí vam poder optar per grimpar i crestejar pel dret i posar-li una mica d'emoció al tema. El millor de tot va ser el vent que feia, tot i que va ser el culpable del mal a les mans i la cara, jeje. I per què dic el millor? Doncs perquè va permetre augmentar el nostre llistat de frikades.

Vam fer volar un estel que hi havia en l'immens maleter de l'ibiza friend vintage, i després de comprovar-ne la bona sustentació, vam gravar unes imatges aèries. Amenitzat amb la música del musculman, entre d'altres, vam fer un estàtic a mitja corda de l'estel i vam penjar-hi la càmera digital en mode vídeo. Resultat: un vídeo bastant mogut, en mode Bosco (és a dir, vertical) on se'ns veu a l'Alfred i a mi uns metres per sota al costat del cotxe fent l'animal.

Ah, i el més interessant és que van sortir bones propostes de properes frikades... Després de reis, clar!

Coming soon...

2009-11-17T09:04:00.003+01:00

http://www.arrowheadultra.com/

to be continued...

UBUNTU 9.10 Ja es entre nosaltres.

2009-11-03T13:19:00.005+01:00

Si nois, desprès de tans dies d'espera, ha valgut la pena, el nou Ubuntu no decepciona a ningú, tot i que alguns són reticents a instalar-lo inmediatament desprès de lliberar-se la versió final (això va pel poruc del Tzaragotza), us puc dir que està molt millorat. Pels que veniu de Windows, el traspas serà un passeig, pels que ja ens hem mudat fa temps, us puc dir que han solucionat un munt de bugs importants, i d'incompatibilitats amb pluguins "de pago", tan imprescindibles com Flash...

Us deixo un video de comparativa entre Windows 7, Vista, ubuntu 9.04 i el 9.10 sobre lo que tarden en carregar-se i obrir una pàgina d'internet. Només perquè aneu fent boca, i us puc dir que la comparativa no es amb un pepino. Per cert, la grandesa de linux, és que amb 4 linies de còdic de programa pots fer grans virgueries, (jo he conseguit carregar-lo en menys temps).

Us animo a tots a participar d'aquest magnífic món del programari lliure, quants més siguem més riurem, i més cas ens faran. Pels més esceptics, dir-vos que jo fa més d'un any ja que estic afincat en el sistema Linux, i es pot fer tot des d'aquest sistema operatiu, que no hi ha incompatibilitats de res, que si seguiu pagant llicencies de windows és perque voleu, i si no les pagueu perque sou uns pirates. Si compreu un portatil amb win instalat, segur que en el preu pagueu la llicencia, mireu un portatil amb linux, és 100€ més barat.

Res, només era per omplir una mica el blog, ja se que no és un tema de muntanya, però és igualment interessant.

No us hi canseu.

PD: Estic al curru i m'avorreixo molt. :P

cosetes post-Cavalls

2009-10-22T13:08:00.006+02:00

(a nivell personal... com que sóc jo el que escriu.... si voleu, editeu i expliqueu la vostra part ;))

després del Gran Èxit, servidor ha mantingut un ritme tranquil de vida... zero entrenaments, presa de consciència de la feina a fer al College, engreix (com els porcs)...

enmig, vaig deixar-me convèncer pel Did per a una altra de les seves fantàstiques voltes per Collserola.
Una bona volta, que va servir per a tots dos per anar millorant la nostra forma i tècnica ciclista (cadascú al seu ritme, n'hi ha que som de lent aprenentatge), que després de començar improvisada (perdent-nos per alguns corriols i fent marxa enrera, com sempre), vem enllaçar amb el recorregut de la Marató de Collserola. Molt bonic, però a vegades in-ciclable :)

Al cap d'una estona, la meva bici va tenir un petit contratemps amb forma de cadena explotada... i després d'una fallida reparació amb dues pedres, va aparèixer un ciclista de l'espai amb una bici increïble amb rodes encara més increïbles.

diferent color, però més o menys així

sisi, impressionants

El mega-crack es va aturar i ens va deixar el seu "tronchacadenes", i després de veure'l enlairar-se, vem continuar tranquilament des de La Floresta direcció a casa.

I pensant en aprofitar aquest entrenament, la setmana següent (o sigui, aquest passat dissabte, si no em comfonc amb les dates) vaig anar a córrer la Marxassa de Mataró.
Des del Montseny fins a Mataró en un recorregut força "corrible"

Fa 3 anys la vaig fer en 11h 5', però no recordava en quin estat em trobava aquell dia, o sigui que el plan era rebaixar el temps anterior.

A la sortida faig grup amb l'Oscar "Sioux" Martí, amb qui vaig fer bona part de l'UTMB d'enguany, i un conegut seu, de nom en clau "Clave".

l'Oscar i jo a la sortida (foto de Ramon Vila)

El que havia de ser una marxa tranquila amb un objectiu assequible, es va convertir en una cursa "a cara de perro" com diuen els castellans. Tots tres vem sortir disparats (quan vem poder sortir, perque hi havia un embut a l'inici, i vem sortir dels 15 últims..), i a un molt bon ritme ens vem dedicar a avançar a tothom, excepte els 14 tios que van arribar abans nostre.... sisi... una senyora remuntada!

Total, 8h 35'... gens malament... i encara hauria estat millor si no haguéssim perdut una bona pila de temps a l'embús de la sortida (20-30 minuts potser).

Va ser una sensació divertida córrer tanta estona i a un ritme tan elevat... pensava que explotaria en algún moment, i hauria d'acabar arrossegant-me, però no, vaig resistir, i sense grans problemes... ves a saber, si ara em posaré a rebaixar els temps de totes les meves curses :)

una abraçada, i salut!!

Lins

Cavalls de vent...

2009-10-06T00:53:00.005+02:00

Doncs si comencem per la conclusió més innocent, podem dir que les samarretes van anar prou bé i que van deixar constància de la presència dels talladits als Cavalls. Sobretot en van ser conscients aquells que van passar alguna estona darrera d'un de nosaltres, a part de l'estampació de l'esquena hi va contribuir algun que altre "attention" entre d'altres outputs corporals.

La sortida va ser dissabte a les 11h del matí, tot i que vam pujar a buscar els dorsals el divendres i vem fer nit a Puigcerdà. La jornada va començar amb una correguda d'escalfament involuntari quan algú ens va dir que ens tancaven el control de dorsals de la sortida. Poc després la típica (suposo) sortida en curses d'aquest tipus en que tot Déu es posa a correr encara que tinguis per davent 80 km i 5800 m de desnivell. A partir d'aquí a pujar, pujar i pujar fins la Tosa, zampant-nos en tres hores quasi una tercera part del desnivell.

Fins la meitat (control nº5 - Prats d'Aguiló) vem establir un suposat ritme coservador, que ens va portar per diversos paisatges realment macos però que no es van gaudir tot el que un voldria. Allà un pseudo-sopar, alguns tràmits logístics, i cap amunt altre cop. Ja era de nit i el fred començava a apretar. La barrera psicològica de la meitat debia fer efecte pq un servidor va petar bastant i va acabar intentant buidar el sistema digestiu en diverses ocasions. D'aquí cap a l'Estasen generalment en baixada on ens vem tornar a reunir i drsprés al Gresolet des d'on vem inicair penúltima pujadeta destacada amb un ritme interessant.

Amb els Empedrats van començar els últims 15 km, realment agònics, on el Lins es va destacar amb un traca final amb la qual ens va treure un "ratillo". 4 km de pujada matadora i 11 més de baixada que ens van portar a Bagà a primera hora del matí.

l'equip al refugi de Cortals. (foto de Josep Massaguer)

En general una experiència enriquidora si més no, que personalment vaig gaudir força en diversos moments tan per la situació, com per la companyia, com pel paisatge, per l'ambient, pel repte en sí mateix...I que sobretot, a partir de la segona meitat, va ser força-molt dur, sobretot pel que fa al dolor a tot el tren inferior i al malestar general.

A destacar també els ànims i l'ajuda de les "supporters" (Elena, Núria i Mireia), que van ser a la sortida, al Niu de l'Àguila, a Prts d'Aguiló, a l'Estase i a l'arribada (vaya tute tb). També van anar molt bé els préstecs de material, ànims i consells que ens va donar el Lins. A destacar el que ens va dir segons abans de començar: "Encara que et sembli que no, sempre es pot una mica més".

PD: Si voleu podeu afegir detalls o no detalls. A veure si aconsguim fotos que alguna maca deu haver-hi. --> Edito (Lins): foto

Samarreta Cavalls de Vent... V.3.09

2009-09-30T01:32:00.009+02:00

Bueno us havia de mostrar quines són les samarretes que portarem als Cavalls de vent, ja sigui com a corredor o com a acompanyants.

Ja estan fetes així que només queda que el David o el Carles les passin a buscar pel meu decathlon. En directe són molt guapes, així que també podem fer-ne més pels interessats.

PD: Albert això no és una competència al teu logo, seria com tenir Ubuntu però amb l'escriptori Gnome o KDE...

Editat (diD): Doncs ara mateix les samarretes estan en el meu poder i han quedat molt guais. Us he posat el logo en gran, una possible versió multicolor per fer-lo una mica més alegre (no, no és fantàstica), i la simulació de les samarretes amb la estampació en negre, que és com són en realitat. I a més un parell de fotos de qualitat péssima de la samarreta real.

Una gran samarreta

2009-09-28T16:09:00.005+02:00

Una gran muntanya mereix una gran samarreta. Aquí us deixo el disseny definitiu del que serà la gran samarreta dels Talladits, perquè pugueu fardar allà on vulgueu. A més la propera estampació serà sobre samarreta de licra, super guapa.

Si us hi fixeu, el tipus de lletra intenta emular a les de les caixes de Toblerone, jeje.

ruta "quasi-ultra" per Montserrat

2009-09-21T20:10:00.008+02:00

Reunió ultrafondista talladística a Montserrat per completar un exigent recorregut dissenyat pel dissenyador Did, gairebé al voltant del massís, amb sortida alegre a Can Massana i arribada semi-penosa al mateix lloc.

Congregats allà el Did i el Bosco com a prova prèvia als Cavalls del Vent, l'Alfred arrossegat una mica a contra cor i servidor (Lins) perquè sóc un adicte.

La ruta consta d'un numero de quilòmetres indefinit entre vint i pico i trenta pocs, però això si, amb precisió, de 1640 m de desnivell positiu.
Total plegat, més de 6 hores de patiment... excessiu per ser un diumenge tarda, on tots hauriem d'estar fent yoga per encarar bé la setmana... peeero... ja sabem que els convencionalismes no entren en aquest blog (almenys no els fem públics :)).

coronant el Montgròs

està clar qui va patir més per arribar al St Jeroni (jo)

just abans que ens enganxi la nit

Algú podria tenir la sensació de pensar: "oh, quins nois tan formosos i sans.. dediquen el que queda de cap de setmana a fer exercici en comunió amb la natura!"... Doncs bé... per celebrar el success, peregrinatge a un McDonalds a reequilibrar el % de TransFat del nostre cos... (si vostè és la mare de certa persona involucrada en aquesta història, no en faci cas, és gairebé tot mentida)

Salut!! ;)

Lins

ps: si algú vol, podeu editar l'entrada per afegir/rectificar el que calgui

Mini resum UTMB 09

2009-09-11T18:17:00.010+02:00

Després d'un intent fallit el 2008 vaig decidir (Lins, per servir-vos) que em pendria uns any sabàtics d'UTMB, per recuperar-ne les ganes...

Tot i això, poc abans que tanquéssin les inscripcions vaig decidir que no suportaria un final d'agost a barcelona veient com sóc l'únic ultra-runner que s'ha quedat sense córrer per Cham i voltants...

l'Oscar Martí i servidora

Dijous tarda, recollida de dorsals, visita de la fira del corredor, passeig per saludar alguns catalans coneguts... sobretot l'Oscar, amb qui hem compartit moolts km's en les marxes de la copa catalana, i amb qui coincidim força en el ritme.

Ah, que no me n'oblidi, tot plegat regat amb la fantàstica companyia de l'Elena, que va aprofitar l'ocasió per fer un combo: veure'm patir en aquest món que li és estrany i visitar una mica Chamonix i voltants (la seva primera però no última vegada als alps :)).

Divendres tarda sortida... pensava que ja no m'emocionaria, però vaig tornar a tenir gallina de piel :)

A partir d'aquí ja tot va ser més dur. La llarga temporada que arrossegava es va deixar notar i em notava molt més cansat del normal en cada punt. Recordo aturar-me a cada punt conegut del recorregut i pensar: "mm, per aquí recordo anar més fresc que això".

foto de l'Oscar

a Courmayeur... només feia veure que dormia

A partir de la parada de Courmayeur el cansament es va fer molt més evident. Em va deixar ko, a punt de desmaiar-me al refugi Bertone, on vaig deixar anar a l'Oscar perque no hagués de carregar amb el meu cadàver.

Després de rumiar la meva retirada una bona estona (enmig ma mare em va dir per telèfon que no m'amoinés, que sempre milloro cap al final... no li vaig comentar que estava a punt de trucar a l'helicòpter de rescat...), vaig decidir morir amb les botes posades... que seguiria avançant fins que em quedés desmaiat per alguun racó o fins que em treguéssin per fora de control.

No va ser tan mala idea, perque vaig anar millorant el meu estat poc a poc (seempre a punt de defallir per desnutrició, com que no puc menjar normal... però això ja és habitual..).

Tanta va ser la millora, que vaig fer la pujada a la Tete auxs Vents, i el descens final a Cham corrent com un campió.

gairebé la recta final

En definitiva, finisher altra vegada... però aquest cop se m'ha fet més dur que la resta (que tampoc van ser cap passeig a colli flors...)... cosa que m'ha reafirmat en la meva idea de deixar passar un temps sense córrer aquí per tornar-hi amb uns ànims ben renovats.... però la recent introducció d'algun talladit en món de l'ultrarunning vol distorsionar els meus plans.... no se, ja ho veurem... sempre queda la opcio de fer d'utillero (he tingut la sort de rebre l'ajuda, en menor o major mesura segons la situació del Bosco, la família Saragossa, la meva família i de l'Elena, cosa que agraeixo eternament), i així almenys fer algo útil.

amb l'armilla de finisher (que no es veu gaire)

una abraçada nois!!

Lins

ps: si no diu el contrari, les fotos són de l'Elena

Segona entrega d'imatges

2009-08-17T22:32:00.006+02:00

El dia 4 vam fer l'aproximació fins al refugi Carrel, sortint des de Cervínia. Al final del trajecte, passat el coll del Lleó apareixen les primeres cordes fixes que ajuden a superar algunes plaques i grimpades bastant verticals.

Sobretot la gran corda del dia és la que es troba just sota el refugi que remonta l'antiga xemeneia que es va esfondrar fa uns anys. A més aquí vam veure com un senyor queia avall quan es trobava uns tres o quatre metres amunt. I és que allà dalt els braços s'inflen que dóna gust. I si no mireu els del Bosco, amb tota la neu i aigua que regalimava per la corda i la paret, jeje.

El dia 5, dia de cim, evidentment és molt llarg i aquí podeu veure un parell de fotos dels trams finals abans de fer cim. La primera és abans d'arribar a l'enjambée, i la segona és una foto de les perfectes maniobres del Lins sobre l'escala Giordani, intentant no malmetre gaire els esglaons.

Finalment com ens ensenya el Bosco tampoc era tant alt com semblava, jeje.

Primeres imatges Cervino 2009

2009-08-12T16:09:00.004+02:00

Després de moltes hores de grimpar, rapelar, escalar les cordes i cadenes i dormir a les parets del Cervino, vam poder celebrar la victòria.

Aquí podeu veure una foto de l'estat demacrat en el qual vam acabar resultat de la mescla explosiva de Sol i neu:

primeres reaccions

2009-07-16T00:29:00.006+02:00

hola gent! us escric des de l'habitacio amb l'aire posat... o sigui que no patiu per mi :)

cursa durissima... quina calor, per deu!! (i amb aixo ja esta gairebe tot dit, jeje.... a no, i que llarga que es!!!.. hi ha trams en que et passes hores i hores corrent per la mateixa carretera recta... molt dur pel cap, i pels peus)

aixi rapidament, abans que algui de vosltres freak out, quan vaig arribar al final, de n it, s'acabava de declarar un incendi a la muntanya, i havien tancat la carretera q duia a meta, just en el punt del'estacio de control 6, a 131 milles.... i van decidir convertir-ho en final de cursa. Alla hi vaig arribar al cap de 42 h i pico, i em van donar medalla, samarreta, i el buckle commemoratiu dels que acaben en menys de 48hores (que no vaig poder demostrar, pero era obvi que l'aconseguia)

vem anar a l'hotel, i em vaig adormir vestit de corredor a sobre el cobrellit de seguida. Al mati, m'he llevat, i he vist a la web de la cursa que havien reobert el cami, i elfinal tornava a estar a135 milles, i que oferien als que havien acabat a 131, fer el tram que faltava, pero havent corregut el rellotge durant el proces.

aixi doncs hem anat a fer les milles que faltaven (he trigat una hora clavada), i hem fet un altre coples fotos d'arribada i tota la pesca... jo he passejat el meu buckle orgullos i per descomptat ningu ha dit q no elmereixes, es obvi que si.. per tant, soc finisher i tinc el buckle, pero l'unic es q sera mes llarg d'explicar quan algu em pregunti pel tema :)

i de fet el director, Chris Kostman m'ha agrait l'esforc de pujar per n omes aquest ultim tram.... que per cert, ben be s'ho valia, pq ell lloc es precios!

En definitiva, finisher a Badwater, que es com una competicio sobre a veure qui aguanta mes estona amb el cap dins del forn, pero que te un aire, una especie de glamour, que et fa entir especial quan hi ets, com un escollit.... com diu el seu slogan: Badwater. The challenge of the champions...... tu diras, amb una samarreta que diu aixo, et sents especial (encara que no ho siguis :))

calor maxima mundial... per cert, com a detall, quan el divesh i l'alicia, dos dels meus assistents (crew members) arribaven a Furnace creek, van fer ous ferrats a la carretera (i si, sels van menjar.. i no, no havien posat paper d'alumini a sota, directament a l'asfalt) ..... ou yeah!

salut!

Game on!!

2009-07-09T13:45:00.005+02:00

acaba de caure un llamp a tocar de casa... he sortit abans i m'he mullat molt de genoll cap avall... fins i tot he notat un punt de fresqueta... però per a mi, cap problema!! :-D

Demà morning agafo el meu avió cap a California!

un Boeing de la Continental.. com el meu

Després de temps de rebuscar i rumiar, vaig aconseguir el meu vol cap a San Diego, previ pas per Newark, i sortint de BCN (sense passar per Madriz!)

Un cop allà, el meu amic Iso em recollirà i anirem tirant cap al Death Valley (en concret el poblet es diu Furnace Creek), on hi trobarem a l'Alicia i al Divesh, la resta de l'equip.

Diria que és el diumenge matí-migdia-tarda d'allà (-> veure: * Hora californiana) hi ha el meeting previ a la cursa, recollida de dorsals, veure els corredors famosos, flipar amb lo entrenat que ve el personal, constatar que sóc el que té la pell més blanca a l'oest del mississipi...

i Dilluns matí, a les 6:00 d'allà (*), donen la sortida al grup de corredors catetos (jo), dues hores més tard als normalets, i dues hores més tard als pros.

tot plegat, fins i tot a la reunió prèvia del diumenge, en teoria amb un seguiment live a la web:

http://www.badwater.com/2009web

hi haurà un video live, i piulades de twiter en teoria força constants, així com els temps de pas dels corredors pels controls i tota la pesca.... en teoria, un bon seguiment... però suposo que importaran més els pros, però ei, ja és algo :)

Servidor, Carles Conill, dorsal 64, i l'altre català, el Xesc Terés, dorsal 58

La meva arribada, entre 45 i 60 hores després de sortir... si no teniu res important a fer durant aquelles estones, passeu a xafardejar i a enviar-me forces mentalment.

fins aviat!!!! :)

* Hora de Califòrnia: allà van 9 hores més tard ( el Sol surt 9 hores més tard), o el que és el mateix, quan a Califòrnia són les 12:00 (migdia), a Catalunya són les 21:00 (nou del vespre).

au revoire! (ai, no..)

Cresta dels Besiberris

2009-07-06T14:36:00.008+02:00

El cap de setmana passat vam fer la cresta dels Besiberris en la modalitat preferida del Lins, en "single push", que forçosament ha de ser la modalitat que més li agrada a l'Alfred "ultralight". Tot i així encara haugés pogut ser més ultralight, ja que alguns vam carregar plumón, i també vam carregar dues cordes, de les quals només en vam utilitzar una per fer els dos ràpels de rigor. O sigui que sortim el dissabte a les 4 i pico de la matinada de Barcelona, amb la intenció de ventilar-ho tot el mateix dissabte.

Horari aproximat
4:30 - Sortim de BCN
8:30 - Arribem a Cavallers
9:00 - Ens posem a caminar
13:30 - Arribem al peu del Besiberri nord
14:00 - Comencem la cresta pujant el Besiberri nord
18:30 - Arribem al Besiberri sud
19:00 - Comencem a baixar després de fer una bacaina
23:00 - Arribem al cotxe al pàrquing de Cavallers

El diumenge ens vam poder llevar molt, molt tard gràcies a la gentilesa de la família Ferrer, just per veure el último superviviente, que al costat del que vam fer nosaltres... (ejem)

I aquí van algunes de les fotos que vam fer a la cresta...

Entrenament nocturn a Montserrat

2009-06-25T18:26:00.008+02:00

Dissabte vespre el Tzaragotza amb el seu Ibiza-Porsche, el Boss i un servidor (Lins) vam anar a fer una volteta per montserrat.

davant del monestir

Començant just abans de la barrera del monestir, seguim per la plaça del cremallera, i pugem per la pista de St. Joan.

pujant cap a St. Joan

Tot plegat ple de boira, o sigui que poques vistes tenim... D'allà, pel camí que voreja els Gorros, fins al st Jeroni (a meitat d'aquest camí ja tot ben fosc). Al cim fotos i videos ràpids perque el bosco (amb samarreta ultra-curta) no se'ns congeli i baixem ràpid recitant frases famoses de l'APM. Al ritme de "se va a ve un follón que no sabe ni dÓnde sa metío" arribem a la mini-església de sota el cim, on reposem un segon amb delicioses barretes energètiques de piscolabis.

foto de cim (poca llum)

el delay de la càmera juga males passades

Triem el camí del Pla dels Maduixers i les escales per tornar al monestir... i el fem a molt bon ritme, però gaudint-lo.
Com que un cop allà, ja s'havien sentit força comentaris referents a la insuficient duresa del recorregut, decidim allargar la jornada nocturna recorrent les escales (d'aquelles llargues) del camí de la Cova. Poc abans d'arribar-hi donem per bo l'intent i tornem cap al monestir i d'allà al cotxe. ... ja està prou bé, 2 hores 40 min... :)

S'ha acabat l'entrenament? No, podríem acabar amb uns "toques" amb la pilota de futbol de l'Albert :)

salut!

Marxa de Cap de Rec

2009-06-16T19:14:00.007+02:00

http://capderec.wordpress.com/

Em llevo a les 2:00 de la matinada, i cap a la cerdanya, ja que la cursa comença a les 6:00 al Refugi de Cap de Rec.. bona hora per començar...

una bona excursioneta per la Cerdanya i Andorra.... un recorregut no molt llarg (51km), però amb un desnivell apreciable (aprox 2600 m d+), dividit en dues pujades.

preveient els meus futurs objectius, la idea era anar tranquilament i reservant-me per intentar no morir a la pujada fins al refugi de Perafita (increïblement cruel.. l'any passat m'hi vaig arrossegar llastimosament)... I així ho vaig fer... però igualment vaig patir com un animal :)

El final és preciós, després d'una pista avorridota (es veu en pla gairebé al final del perfil), una baixada genial per dins del bosc i d'uns prats... mm, només per aquell tros, estic començant a oblidar la pujada infernal i pensant en tornar :)

gairebé al final de la primera pujada

ja dins d'andorra, cap avall!

i un video cutre (o cutre-video), enregistrat amb el mòbil (no hi tinc gaire pràctica encara...) en el primer coll, abans del refugi de l'Illa, o sigui en la frontera entre Catalunya i Andorra...
Com que estava intentant trotar es mou una mica tot, i a part no sembla sentar-li bé els canvis de lluminositat :). En qualsevol cas, és la primera prova, anirem millorant.

Salut! (i a veure si algú s'anima a matinar l'any que ve! :) )

Via "el Mur" a l'Elefant

2009-06-05T14:15:00.007+02:00

Inicialment teníem pensat fer una via als plecs del llibre, però a finals de mes de maig el Sol ja comença a ser de justícia, i si no volíem morir en l'intent havíem de refugiar-nos a alguna via d'orientació nord. Així doncs, després d'una amable recomanació vam decidir anar a fer el Mur a l'Elefant, a la zona de st. Benet. Ambient molt agradable, la via molt ben protegida, i amb algun pas maco, i les vistes com sempres esplèndides.

foto: montserratclassic.blogspot.com

I a destacar... doncs que el Lins va estrenar el gats tot terreny, que l'Alfred es va passar tot el dient que jo escalo lent, i que a última hora ens va caure un ruixat que ens va refrescar un pèl massa.

(edició by Lins)

Només afegir que l'albert va anar de primer heroicament tota la via :)

imatges (algunes)

1- l'alfred en el primer llarg, assegurat per l'albert
2- fent el freak a la reunió, per variar
3- pujant en un pic secundari per tenir bon paisatge
4- l'ermita de St Salvador (?) excavada a la roca

Cresta Besiberris

2009-05-20T12:22:00.004+02:00

Per anar fent boca us proposo aquesta ruta per fer la cresta dels besiberris, un dia d'aquests. El mapa és de la web del Maskarell, i crec que és una molt bona opció això de fer el vivac per allà dalt, i fins i tot podríem anar més amunt. No em direu que no teniu ganes de tocar roca i d'anar ben amunt...

Albert

Jornada de reflexió... La Farga - Comadevaca - Santuari de Núria - La Farga.

2009-05-16T12:50:00.008+02:00

Ahir un servidor (BOSCO) va aprofitar per anar a còrrer per la zona de la vall de Núria.

La idea inicial era pujar a Fontalba i fer el Puigmal corrent, però la necessitat imperativa de portar crampons (hi ha moltissima neu encara), em van fer desistir.

La ruta final va ser, La Farga (Queralbs) fins al refugi de Coma de Vaca, després fins al santuari de Núria pel camí dels Enginyers i una baixada matadora pel camí vell de Núria fins al cotxe.

Si mireu un mapa veureu que hi ha rutes molt més directes, peró la idea d'ahir era fer uns quants km's.

Salt del Grill un magnífic salt d'aigua que em va refrescar el matí.

Com anava sol, vaig fer un munt d'amics, Isards (moltíssims), lludrigues, ovelles, vaques, serp (només una), i lo millor, una noia que estava fent recompte d'Isards.

Bueno un dia brutal, amb una petamenta important, però satisfet...

A reveure.

Motivació per a futurs corredors

2009-05-15T20:09:00.003+02:00

alguns de vosaltres potser no ho heu provat, i altres ja se que si (oi Did? :))...

per a tots, us penjo aquest vídeo que he trobat sobre ultrarunning... amb la musiqueta, els paisatges i tota la pesca, fa que et moris de ganes de sortir a trotar pel camp :)

doncs això, a veure si us hi animeu, i ho proveu com a mètode d'entrenament (i més endavant, qui sap si encara us agradarà :P )

UltraRunning from Matt Hart on Vimeo.

al turrón!!

El + bonic i el + perillós

2009-05-10T02:27:00.004+02:00

El cas és que el dijous vinent dia 14 de maig a les 12:00, un talladit fa una xerrada sobre meteorologia de muntanya. Serà una xerrada una mica per tothom... ni tindrà un alt nivell de dades alpinístiques, ni tampoc tindrà un gran nivell científic. La idea és donar alguna pinzellada a fenòmens atmosfèrics curiosos propis de l'alta muntanya, i també comentar quins són els riscos potencials que ens podem trobar a la muntanya. I per acabar veurem alguns registres d'estacions del Pirineu en algun episodi tràgic, per fer-nos una idea de com poden arribar a ser les condicions aquí al costat de casa.

Fa poc més d'un any es va fundar el geff (grup excursionista de la facultat de física). És el primer grup excursionista oficial de la UB, i són gent molt maca. Us deixo l'enllaç per si voleu fer el xafarder: http://www.geff-ub.blogspot.com. Doncs bé són ells els que organitzen aquest acte.

Conferència "Medicina a l'Àfrica"

2009-05-07T20:47:00.009+02:00

El passat 5 de maig, a les instal·lacions (molt modernes, per cert) de Pompeia-Grups, va tenir lloc aquesta molt interessant xerrada a càrrec dels talladits Tzaragotza i Vit.

El Vit va exposar parts més teòriques i generals sobre problemes mèdics a l'àfrica, i concretant una mica més pel que fa al seu viatge a Ghana del 2004, i l'Albert (que no té estudis en medicina, que jo sàpiga :)), va tractar sobre aspectes més de salut elemental (bàsicament higiene..), també a través de la seva experiència a dos pobles del Camerun, que ha visitat el 2004 i el 2008.

Molt interessant, i sobretot, un bon detall de l'albert i el vit, el fet de prestar-se a explicar la seva experiència :)

Presència talladística del Bosco, fugaçment l'Ignasi i un servidor, a més d'agregats com la Clara i alguns familiars :)

En definitiva, queda clar que els talladits sabem fer altres coses a part d'escalar i jugar-nos el físic :)

salut!!

Talladits-Salamandres

2009-04-15T10:21:00.006+02:00

L'Albert Tz i un servidor (Lins) vem aprofitar una de les poques finestres de "bon" temps aquesta setmana santa per anar a fer el salamandra a Montserrat.

En concret, a la via Sol Solet de la Miranda de Can Jorba:ressenya.net

Via no molt xunga, però més emocionant quan un llarg està totalment xop de les pluges de la nit :) (insuficient sol solet) .
A nivell escaladoril, l'albert molt bé, jo justet, i a més amb seriosos problemes de peus de gat... cosa que va fer que experimentéssim amb rappels, i sistemes d'assegurança poc ordinaris...

Gairebé ningú a Montserrat... només un parell d'escaladors que ens van voler tirar uns meteorits a sobre, uns francesos escalant 10c+, i :

:) salut!

Via Visionaris

2009-03-10T11:06:00.006+01:00

Al Circ de Cambredase, a la vessant més oriental, via d'uns 300 m de M5 (línia vermella)

Un primer llarg amb bon gel, potser és que em va semblar massa fàcil i vaig decidir que se'm caigués un crampó (si, encara no entenc com va poder passar), i vaig haver d'acabar la cascada amb un sol peu...2n llarg amb un pas bastant exposat, i única reunió una mica bona assegut sobre 2 piolets a una super repisa de neu. Un mini llarg més i arribem al rapel equipat d'uns 15 m que ens deixava a una reunió conjunta amb la via dels alfons. Allà seguim pel diedre, un primer pas en roca bastant dur amb neu inconsistent per sobre la roca llisa, un tram de goulotte amb trossos de roca/plaques de 5 cms de neu dura fins la seguent reunió delicada (una baga mig ben posada i un pitó que vaig posar com vaig poder). Aqui els alberts van haver d'aguantar pacientment durant ben bé una hora en una postura ultra incòmode i aguantant els pedrots que se'm trencaven sota els peus fent-me quasi caure que jo pogués enllestir el llarg més exposat i difícil. M'ho vaig haver de prendre amb molta calma. Molta por, parar, tranquilitzar-me, i seguir. Tros de xemeneia de m5, poc a protegir excepte un friend i algunes bagues, i tros super expo fins arribar per fi a una reunió en un arbre. L'albert saragossa pujava cridant de ràbia, el pérez patia una patinada de 2n...i ells van enllestir l'últim llarg una mica més fàcil fins a sortir a la cresta just 5 minuts abans que el sol es pongués. Baixem per les pistes d'eina de nit acompanyats de la Rtrack...total, almenys jo crec que la calor i la nevada de divendres van fer que no estigues en condicions, i ho feia tot plegat massa difícil i massa exposat, però sense opció a abandonar perquè no hi havia res equipat i tampoc punts d'assegurança fiables.

Reportatge de l'Arrowhead a GloboTV

2009-02-22T23:49:00.005+01:00

aquesta tarda per casualitat he trobat el reportatge que els periodistes brasilenys estaven gravant allà a Minnesota.

Bàsicament segueix al Marcio en el seu calvari, però de rebot surten alguns amics... el Joao, l'altre brasileny d'enguany, el Jarom, americà de dona brasilenya, i per tant, part de la troupe... es veu el John Storkamp (recordman de la prova), el Pierre (el director!), el Luke (el Navy guy) i el seu encantador pare.... i un servidor! xD

http://video.globo.com/Videos/Player/Esportes/0,,GIM970678-7824-ULTRAMARATONA+DESAFIO+PARA+POUCOS+NO+GELO,00.html

És fàcil veure'm... surto una mica al principi, d'esquena amb el meu dorsal 15 sobre la motxilla... i després passant per costat d'una entrevista amb cara de mig dissimular...
i després més cap al final... darrere el Marcio en una pujada tremenda, i a l'arribada :)
Vaig vestit de vermell, amb alguna cinta reflectant penjant de les cintes de la motxilla...

perdoneu el rollo.. però és que no surto gaire als "media", i fa gràcia :)

una abraçada nanos!

per cert, una fotiqui fent servir el Jetboil amb la rasca mundial (però dins del Tipi)... gentilesa de Tim Roe:

nou Talladits Extreme Bivy !

2009-02-15T11:59:00.008+01:00

seguint l'estela d'altres nits cèlebres talladístiques (tota una nit penjats en una reunió a montserrat, o 3 personatges en 2 sacs en una cresta dels alps, o a >4000m en un coll ventós simplement per gust...) presento un altre candidat a la llista:

situació general:

- segona nit de l'Arrowhead Ultra 09 (vora les 4:00 del dimecres).
- duració del bivac: 45 minuts, sense comptar la preparació
- durant la nit entre -35ºC i -40ºC aprox
- dins el sac: polar fi, tallavent, jaqueta de fibra, pantalons gore, pantalons de fibra, passamuntanyes, guants fins, mitjons super potents (i sota uns finets... però només això als peus!), les sabatilles dins una bossa de plàstic perque no es congeléssin fora...
- impressió general: molt còmode, però desgraciadament molt curt... i moltíssimes estrelles al cel.

detalls de rellevància talladística extrema:

- bivac situat a 1.5 metres de la pista de neu per evitar ser atropellat. Llums i reflectants estratègicament col·locats pel mateix motiu. (p.ex: al pal gentilesa Clara&Vit)
- bossa de menjar per fer de coixí, i així anar descongelant els gels i barretes.
- cartell de "Do not Disturb" cedit involuntàriament per Holiday Inn, per evitar que els possibles "transeünts" em despertéssin per averiguar si estava viu.
- rellotge Suunto penjat de la motxilla, amb gel incrustat fins a l'interior de la seva ànima (i per tant totalment inútil)

powered by The Talladits Team. Extreme Bivy Division.

let's go home

2009-02-05T21:50:00.003+01:00

agafo les maletes, i cap a l'airport... :)
aqui s'esta molt be, pero tinc ganes de posar-me pantalons curts una mica...

acabem d'anar a un restaurant amb l'Iso, i tota la troupe brasilenya, i ens hem posat les botes!

La cursa... suposo que ja veu veure el blog oficial... basicament, va ser molt dur, les dues nits van ser moolt fredes, i ames, vaig anar anar amb el peu esquerra molt tocat des de la primera tarda (el turmell inflat i el tendo d'aquiles tambe), la qual cosa va donar emocio a la resta de la cursa...

ja us explicare.. pero no les tenia totes... per aixo em va fer molta il.lusio acabar :)

moltes gracies a tots per les calories enviades de d'alla lluny, van ser molt ben rebudes, i els vaig fer servir totes.

thank you very much guys, i'll see you in a few days.
;)

al turron!!!

2009-02-02T04:21:00.003+01:00

per comencar, nomes comentar que els Pittsburg Steelers acaben de guanyar la Superbowl als Arizona Cardinals.... ueeeeee!!! (llastima que no entenc les regles del joc.... de tant en tant apareix un arbitre tirant un mocador de color enmig del barullo per indicar falta o algo aixi ... :O

dema sortim al mati, ja casi esta tot llest... quins nervis!!!

bueno, em desconecto per unes quantes hores... alea jacta est...

see you soon. have a good night, guys ;)

tot a lloc :)

2009-01-31T22:13:00.003+01:00

hello there!

hi ha hagut sort altra vegada, i les maletes han arribat senceres... i a mes, nomes arribar a l'aeroport hi havia un cotxe de l'hotel.. m'he acoplat, i transport gratuit!

bastant bo a l'ultim vol, en un Fokker de maxim 35 places, erem 7 passatgers!
abans de sortir l'han fumigat amb liquid anticongelant (molt tranquilitzador), i a sobre l'hostessa ha dit que ningu es poses abans de la fila 5, perque l'avio aniria desequilibrat(!!!).

temperatura super agradable.. suposo q ara vora els 5-7 sota zero.... pero ja s'animara :)

vaig a veure si trobo alguna pizzeria oberta aqui al voltant, pq avui encara no he dinat.... :S

fins aviat!!!!!

Au revoire!!!

2009-01-29T20:25:00.004+01:00

Marxo demà al matí.... esperem que els amics de KLM i Northwest Airlines es comportin com saben fer, i el viatge sigui relaxat...

cuidaaooo

tant de bo fos un jumbo :)

Si trobo una estona, intentaré comunicar-me per aquí.... i durant la cursa, al blog de l'arrowhead suposo que aniran dient alguna coseta..

http://www.arrowheadultra.com/blogger/blogger.html

Salut, i fins aviat!!!!

increïble composició de menjar energètic!

2009-01-27T23:20:00.008+01:00

fa temps que comentàvem algunes llistes d'ingredients misteriosos en els embalatges d'aliments...
doncs n'he trobat una nova mostra:

en un paquet de sobres de gels energètics marca Aptonia (Decathlon):

aquí veiem la caixa en companyia dels seus semblants

detall del text

Increïble però cert... al final dels ingredients: Trazas eventuales: crustáceos, huevo, pescado, cacahuetes, soja, leche, fruto de cáscara, apio, anhídrico sulfuroso y sulfitos, moluscos.

és sensacional... no sabria dir quin és el que està més fora de lloc.... xD

Ice Age Talladits v3.0

2008-12-20T18:23:00.007+01:00

He estat pensant (poc, com és habitual), i he arribat a la conclusió que l'arribada matinera de l'hivern aquest any, i la seva intensitat, són una senyal divina.... El F.S.M. (o qui sigui ;)) m'està enviant un missatge força clar: "Lins! aprofita tota aquesta aclimatació!"
i jo, com que sóc tan devot, he decidit escoltar la crida i anar en peregrinació cap a l'edició 2009 de l'Arrowhead 135 Winter Ultramarathon !!

Ben pensat, perquè no? Ja conec el terreny, és car però no excessivament, tinc molt material, m'aniria bé millorar l'anglès, i mai és tard per fer nous amics...

Igual que les altres vegades, esteu convidats a venir per participar... o sigui que si us hi animeu, digueu-me algo ràpid, i així contractem junts l'habitació i mirem d'aconseguir seients contigus a l'avió :)

aquests podrieu ser vosaltres

Salut!!

Yes, we can!

2008-12-14T13:25:00.003+01:00

A punt de començar l'any, ja ha arribat el moment de començar a entrenar en serio. Però cal tenir fites per entrenar fort. A banda de la cursa a EUA, dels plans T1000 que segur que l'Alfred ja té entre mans, obrim una nova línia!!

A l'agost els Talladits tornaran a pujar un dels cims més bonics dels Alps!! De moment Bosco i Albert segurs, i VIT suposo que també... Lins t'animes?? Alfred i Did ens heu de començar a explicar cosetes...

És que realment és guapo eh!

Albert

Curiosa semblança

2008-11-24T19:44:00.003+01:00

M'estava avorrint, i he trobat aixó.

Imagenes MySpace

2008-06-05T09:40:00.003+02:00

cuidado els viatgers!!! que hi ha policies molt estrictes xD

von voyage!

Tenim un bon arxiu

2008-06-01T22:29:00.004+02:00

Bones!!

Ja sabem que tenim un bon arxiu de material: fotos, vídeos, pedretes, rascades...
Però tenim cada frikada que tela marinera. I no pot ser que a la portada de la nostra web no hi hagi res. Així que m'he proposat enganxar-vos aquí un petit recull de fotos vàries. Quins records!

El món necessita noves aventures com les nostres, que es preparin!

Albert Tzaragotza

2008-05-19T23:57:00.004+02:00

Això son unes foticos del soport casc, soport bici... i de pas una foto de la meva bici perquè babejeu una miketa...

I això un petit video del que fa la camara, des del suport de bicicleta, realment no es el millor.. al casc mareja bastant menys...

una abraçada xicots...

BOSS

Who are these Guys?

2008-05-08T15:20:00.003+02:00

Senyors, una emergència internetística m'ha arribat a les mans:

Han muntat un blog amb la foto de cinc calamars... amb l'objectiu de localitzar-los.

Abans de seguir baixant, mireu-la, i quan hagueu sortit de l'"asombro", seguiu llegint

l'adreça del blog és la segënt:

http://whoaretheseguys.blogspot.com/

El text diu algo de l'estil: "No tenim idea de qui són aquests pavos. Volem averiguar-ho, i potser anar a prendre algo amb ells"

Demanen la col·laboració dels internautes, i donen una adreça electrònica on dirigir-se en cas de tenir alguna informació.

Doncs això, feu córrer la veu...

xD xD quin fart de riure els comentaris del blog.... n'hi ha un que diu que són els Kiss sense maquillatge... xD

salut!

Talladits is all around you

2008-04-28T10:51:00.004+02:00

he fet una recerca al google-images, i m'ha sortit AIXÒ

Sembla ser que té més interès la foto d'un bitxo que la dels nostres sexis cossos (alguns més que d'altres...).

També se'n pot extreure de la cerca que sort en tenim d'en Marc Grabalosa, que té fotos penjades al Picasa. Sense ell, seriem invisibles al món globalitzat... I parlant de globalitat... sabeu en quin punt del globus és en Marc? jo ni idea...

Però sembla que el món ens demana que el nostre circ de frikades no s'aturi... vol veure més aventures, vol que hi deixem la nostra emprempta... i per fer-nos-ho notar, camufla missatges subliminals a la societat... missatges que segurament seran inocus per la majoria de mortals, però que un Talladit no pot passar per alt.

Serà el destí, serà Nostru Senyor, serà el Karma, serà la sort, serà la teoria del Caos, serà el Flying Spaghetti Monster.... no sé qui... Però el missatge està a l'aire: "Talladits: no us apagueu!!"

I la meva humil resposta talladística: no ens estem apagant... estem fent una pausa dramàtica per tornar amb més força que mai.

"we'll be back!"

the talladit Lins

Ps: no us sembla també una senyal la oferta de càmera que ha trobat el Boss??

Corredor a Masella

2008-01-21T21:07:00.001+01:00

Uei gent!!

Després de molt de temps sense poder ressenyar cap activitat alpinística per fi ha arribat el moment.

El dissabte, després de treballar vem quedar amb un amic al pàrking de Masella, vem sortir a les més o menys d'allà a les 17:45 amb els esquís de muntanya als peus i cap amunt. Anàvem cap a la zona de la Coma Pregona, on hi ha els rocots típics de totes les fotos de masella. Vem tardar una hora molt llarga en arribar-hi. Allà vem para,, canvi d'esquís i pals per piolets i grampons i cap amunt. És un corredor poc conegut, que en principi es bastant fàcil doncs la màxima inclinació és de 60 graus i algun tram de quart. Començàvem al voltant de les 19:30, era fosc i amb els esquís a l'esquena.

Cosa molt curiosa, quasi no hi havia gel, tot era neu i d'aquesta guarra que tapa la roca però que no t’aguanta. Pugem primer uns metres de neu fins un primer ressalt, sembla fàcil i després es veu neu així que no ens encordem. Pugem una mica més i apareix un altre ressalt, aquest una mica més alt i ja no fa tan bona pinta, així que ens encordem i el meu amic tira cap amunt. S’està barallant una bona estona amb el ressalt, cagant-se contínuament en els esquís que en cada moviment li toquen a alguna paret i no li deixen ni aixecar el cap. Passa un llaç per un pont de roca i tira cap amunt, uns metres més de neu i fa una reunió doncs no li queda gaire corda i ve un altre ressalt de roca. Pujo jo, em cago també diversos cops en els esquís que em fan sentir encara més insegur del normal i tiro fins la reunió. Em passa el material i cap amunt. Hi ha molt poc gel, el just per tapar regletes i fissures i per no deixar clavar el piolets. Rasco una mica per la neu amb l'esperança que el piolet s'enganxi a algun lloc però no hi ha gaire sort. Poc a poc vaig fent progressos i aconsegueixo passar el ressalt. En principi, segons la informació que teníem, només hi havia un ressalt de quart i tota la resata rampa de neu. Ja l’havíem fet dos encordats i un al principi, així que devíem estar acabant. Es de nit, així que tot i haver-hi lluna quasi plena, amb el frontal no veiem més que tres o quatre metres enllà. Pujo una miqueta més i al cap de ben poc apareix un altre ressalt. Sembla fàcil doncs fa més d'un metre, però a l'acostar-m'hi tota la neu que hi ha sobre la roca cau i el ressalt passa a ser una miqueta més gros. Intento pujar com puc, busco abans alguna fisura o pont de roca per assegurar-me però no hi re de re, roca llisa i fissures cegues. Vai a tirar cap amunt amb els esquís emprenyant per variar quan el frontal comença a fer pampallugues i 'sapaga. No veig gairebé res, començo a donar cops de cap amb els esquís, una mica per desesperació però més aviat per veure si el frontal ressucita. I amb molta alegria per part meva així és. Torno a tenir llum, continuo pujant el ressalt de roca i arribo a un altre tros de neu. Pujo una mica més i per fi trobo una fissura on poso un tascó. Miro cap amunt i veig un ressalt que desploma, però sembla que a la dreta es pot tirar més fàcilment. Vaig cap allà i efctivament, la canal continua per allà. Al davant veig un altre ressaltet. No sembla complicat però no em queda gaire corda i no sé si podré arribar a algun lloc per fer una reunió, així que decideixo buscar per allà. Miro el rellotge i son les 21:15. En teoria havíem quedat al refugi a les 21. Anem una mica tard. Segueixo mirant a veure si puc fer una reunió quan veig un pitó. M'hi apropo però no hi arribo doncs està molt amunt, faig una mica de volta per la dreta i estirant el braç caço amb el piolet un cordino que hi penja. Passo una cinta i una pujo una mica més per una desviació de corredor cap a la dreta on veig algo similar a un merlet on faig reunió. Es un lloc fantàstic doncs al desviar-me quedo just penjat uns metres per sobre el meu company i així el veig perfectament. Puja fins el pitó, li tiro per la corda el material i segueix pujant. Des d'on estic es veu també tot el llarg que ens espera que està il·luminat per la lluna, sembla que després d'allò si que s'ha acabat, però es veu una tirada força llarga. Va pujant diversos ressalts, cada cop amb més roca i menys neu. És més vertical que el tros anterior però es pot protegir bastant bé i hi ha preses bastant bones. Portem una corda de quaranta que s'està acabant. Sembla que ja està arribant a dalt així que surto en enssamble .Baixo fins el pitó, trec la cinta i continuo pujant. Es el millor llarg de tots, amb diedrets i petites xemeneies on sovint et pots agafar bé, vaig pujant fins que arribo a on des de baix semblava que s'acabava la via però encar continua una mica. Segueixo pujant un bon tros ara ja per neu fins que arribo on ha fet reunió, a escassos cincuanta metres d'una pista d'esquí. És un quart de dotze.

Anàvem a fer un corredor ràpid de neu amb un ressalt i ens hem trobat amb això. Segurament és força fàcil, però el fet d'haver-hi poca neu, portar els esquís a l'esquena i que és de nit ens ha fet esforçar bastant. Desistim d’anar al refugi doncs la gent amb qui havíem quedat ja no hi és, pugem fins una pista que ens va bé per anar al cotxe, ens canviem i cap a baix. Hi ha prou llum de la lluna, així que apaguem els frontals i a gaudir de la baixada. La neu està acabada de trepitjar, i tot i que mentre escalàvem sentíem gent que baixava, ara estem totalment sols, acompanyats en algun moment pel soroll d'alguna retrac.

Bé, fins aquí el relat un mica sensacionalista de la canal que vem fer el dissabte. Com a objectiu d'un dia no crec que valgui la pena, però si estàs per allà està prou bé. O a final de temporada segur que hi queda neu perquè està moooooolt encaixonada.

Bon Nadal!!

2007-12-25T12:17:00.001+01:00

Ei gent!

Anava posar un missatge al fòrum, però he passat pel nostre magnífic blog i he pensat: estrena't!
I això faig, poso per primera i no última vegada una entrada. I el motiu no és altre que desitjar-vos un molt bon nadal a tooooots. Sento que no ens puguem veure però sé que sense mi us ho passareu igualment molt bé; jo intentaré fer el mateix "en la distancia" i amb una mica més de fred.

Per cert! Recordeu que esteu tots convidats a Bellver quan vulgueu, per estrenar uns Salomon nous de trinca, per fer alguna excursioneta, o per fer alguna frikada al més pur estil talladístic. Aquest any la casa és encara una mica més cutre però té les quatre parets i el sostre, així que com una mansió pel que estem acostumats.

Bé, que tingueu unes bones festes. I recordeu que els "Bazar Oriental" (el tot a cent de tota la vida) és un bon recurs d'última hora per fer aquells regals que no aporten res però que el consumisme ens obliga a fer.

Tornem sencers!

2007-11-05T10:54:00.001+01:00

Ja donarem més info, però de moment...dir que hem escalat el couloir jager al tacul en 15h pujar i baixar en condicions csai de gaube (lluny del D i 60º de les ressenyes del damilano), 5 csacades d gel, mixte, sortides per seracs quan es pon el sol, descensos extrems de seracs verticals....

Això és un avançament, fins aviat"!

marxem!

2007-10-30T23:28:00.001+01:00

Alguns ja teniem ganes d'una expe mutitudinària (4) als alps...

tornem-hi!

tour ronde...tacul...lager...macho...gervassutii...

a saber què ens depara l'alçada....

fins aviat amics!

talladits a la Kuffner !!

2007-10-29T12:15:00.001+01:00

per a tots vosaltres...la versió provisional del que serà el nostre candidat als premis al millor videoclip de muntanya. De moment, el que canviarà serà un piip al "me cagun la puta" i baixar el volum de la cançó dels crèdits.
Com veureu he buscat sincronitzar alguns videos, i els balls estan, dins del possible, sincronitzats amb la música. Espero que us agradi, petit regalet prealpí per marxar amb ganes...

Fins ara!

hooola a tots!

2007-10-29T10:52:00.001+01:00

Hooola senyors!!

pensant pensant, vam pensar...perque no fem un blog que estigui a la pàg inicial de la web dels talladits, i aixi qualsevol podra publicar noticies, fotos o videos directament a la web, a més de tenir els enllaços a flickr, youtube i el forum? no quedaria mes pro?

He creat un correu que es talladits@gmail.com amb la contrassenya de sempre

i podeu anar a talladits.blogspot.com i gestionar i publicar amb el el correu i contrassenya mateixos. Fàcil no?

Va, avere qui s'anima!