Un primer llarg amb bon gel, potser és que em va semblar massa fàcil i vaig decidir que se'm caigués un crampó (si, encara no entenc com va poder passar), i vaig haver d'acabar la cascada amb un sol peu...2n llarg amb un pas bastant exposat, i única reunió una mica bona assegut sobre 2 piolets a una super repisa de neu. Un mini llarg més i arribem al rapel equipat d'uns 15 m que ens deixava a una reunió conjunta amb la via dels alfons. Allà seguim pel diedre, un primer pas en roca bastant dur amb neu inconsistent per sobre la roca llisa, un tram de goulotte amb trossos de roca/plaques de 5 cms de neu dura fins la seguent reunió delicada (una baga mig ben posada i un pitó que vaig posar com vaig poder). Aqui els alberts van haver d'aguantar pacientment durant ben bé una hora en una postura ultra incòmode i aguantant els pedrots que se'm trencaven sota els peus fent-me quasi caure que jo pogués enllestir el llarg més exposat i difícil. M'ho vaig haver de prendre amb molta calma. Molta por, parar, tranquilitzar-me, i seguir. Tros de xemeneia de m5, poc a protegir excepte un friend i algunes bagues, i tros super expo fins arribar per fi a una reunió en un arbre. L'albert saragossa pujava cridant de ràbia, el pérez patia una patinada de 2n...i ells van enllestir l'últim llarg una mica més fàcil fins a sortir a la cresta just 5 minuts abans que el sol es pongués. Baixem per les pistes d'eina de nit acompanyats de la Rtrack...total, almenys jo crec que la calor i la nevada de divendres van fer que no estigues en condicions, i ho feia tot plegat massa difícil i massa exposat, però sense opció a abandonar perquè no hi havia res equipat i tampoc punts d'assegurança fiables.
